Converses de sobretaula

                     Implicar-se Expliquen que un savi científic passejava un dia per una immensa platja deshabitada durant la marea baixa i veié, lluny d’on estava, com algú feia com una espècie de ball a la vora de l’aigua. S’hi va apropà i comprovà que era un noi jove que s’acotava per agafar alguna cosa   de la platja i ho llençava tan lluny com podia dins l’oceà. Al preguntar-li que feia, va respondre que recollia les estrelles de mar que s’havien quedat per culpa de la marea a la sorra i que per evitar que morissin les tornava a l’aigua. El savi científic va comentar-li que amb la quantitat d’estrelles de mar que s’havien quedat en aquella immensa platja, no tenia massa sentit el que feia. El jove per tota resposta, es va acotar per agafar-ne una altra i llençant-la al mar digué: per aquesta, sí té sentit. Diuen que el savi desconcertat per la resposta se’n va anar, pe...

          La moto             Una de les converses familiars tipificades és la que té lloc quan un fill vol una moto.             El fill es dirigeix al seu pare i li diu: “Els meus amics diuen que hauria de tenir una moto.”             El pare s`ho pot agafar amb calma i respondre: “Fantàstic! I quan te la pensen comprar?”             “No home.” – replica el fill – “Hauríeu de comprar-me-la vosaltres, la mare i tu.”             “I perquè hauríem de fer-ho?” – pregunta intrigat el pare.             “Perquè és el que fan tots els pares.” – és la contundent resposta.   ...

Llibertat: renúncia i compromís Un pare m’explicava la seva intervenció davant una viscuda situació familiar. Un fill seu, de quinze anys, va demanar-li unes sabatilles esportives, d’aquestes de marca que tenen un cost de bastants euros. El pare hagués pogut contestar senzillament que no, incidint, potser, en l’educació de la sobrietat o l’obediència, o hagués pogut contestar que si, amb el que no hagués educat probablement res. Però no va fer ni una cosa ni l’altra. Era a finals de juny i va proposar-li que treballés durant el mes de juliol en una feineta eventual que li proporcionaria els diners suficients per cobrir aquella despesa. Va treballar matins i tardes i en acabar el mes va cobrar més del doble del que costaven.          El pare en arribar en aquest punt, em va fer la pregunta: “A veure si saps de quin preu es va comprar el meu noi les sabatilles esportives?”. Ho vaig   endevinar a la primera i segur que vosaltres...