Objectius: 3 - Llibertat: renúncia i compromís

Llibertat: renúncia i compromís

Un pare m’explicava la seva intervenció davant una viscuda situació familiar. Un fill seu, de quinze anys, va demanar-li unes sabatilles esportives, d’aquestes de marca que tenen un cost de bastants euros. El pare hagués pogut contestar senzillament que no, incidint, potser, en l’educació de la sobrietat o l’obediència, o hagués pogut contestar que si, amb el que no hagués educat probablement res. Però no va fer ni una cosa ni l’altra. Era a finals de juny i va proposar-li que treballés durant el mes de juliol en una feineta eventual que li proporcionaria els diners suficients per cobrir aquella despesa. Va treballar matins i tardes i en acabar el mes va cobrar més del doble del que costaven.
         El pare en arribar en aquest punt, em va fer la pregunta: “A veure si saps de quin preu es va comprar el meu noi les sabatilles esportives?”. Ho vaig  endevinar a la primera i segur que vosaltres també: se les va comprar d’un preu notablement inferior al previst inicialment.
        
Aquest pare en la seva actuació penso que va incidir de manera senzilla però eficaç en l’educació de la llibertat. Hem de donar la noció correcta de llibertat als nostres fills. La llibertat per a un adolescent és moltes vegades no tenir límits en els seus desitjos i els hem d’explicar, els hem de fer veure que això no és així, que la llibertat ben entesa és allò que ens porta a escollir el bé, que la nostra llibertat s’acaba on comença la dels altres i, també, que entenent la llibertat com a capacitat d’elecció, aquesta representa anar acompanyada sempre de renúncia i compromís. I, haurem d’explicar-los que és així, encara que els pugui semblar  una contradicció.
         Quan exercim la capacitat d’elecció, automàticament exercim la capacitat de renúncia. Si escollim veure una pel·lícula renunciem a veure el futbol que fan al mateix moment, i si escollim comprar-nos un electrodomèstic, renunciem, potser, a anar de viatge per les vacances... La vida familiar, per sort o per desgràcia, ens dóna moltes oportunitats per ensenyar-ho. Els nois, les noies, demanen constantment i hi haurà moltes ocasions en què podreu fer com aquest pare: “si vols fer aquesta despesa, en què comptes?” o bé “si vols això, hauràs de prescindir d’allò altre”. D’aquesta manera es comença una, de vegades, llarga negociació que és més difícil que el simple “no” o el simple “si”, però que permet ensenyar aquest component de renúncia que té la llibertat.
         L’altre component que acompanya l’elecció és el compromís en allò que hem triat. Quan escollim, ens comprometem en allò escollit.

Si una nena ha triat anar a classes de guitarra els dissabtes a la tarda, es compromet amb això  i no val faltar-hi perquè fan una pel·lícula interessant a  la televisió o hi ha un pla millor a fer. Moltes vegades aquesta capacitat de compromís està relacionada amb la de renúncia. Quan una cosa ha costat, es valora, i quan més renúncia ha suposat la seva elecció, més es valora i més es compromet amb ella. El noi de l’anècdota tindrà més cura de les sabates esportives que la que tindria si no li haguessin costat res encara que fossin més bones.
La moto de segona mà guanyada treballant l’estiu es pot valorar i cuidar més que una nova regalada per l’aniversari o per l'extraordinari mèrit d'haver aprovat l'ESO. I com em deia un pare, preocupat pel perill del seu ús, té un altre avantatge: s’espatlla més sovint.
         Hem d’aprofitar les ocasions que ens dóna el dia a dia per ensenyar als nostres fills que l’exercici de la llibertat comporta sempre renúncia i compromís. Així els  prepararem per fer un bon ús de la seva llibertat. Els ajudarem a ser veritablement lliures i a governar, per tant, la seva vida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar