Actituds: 3 - Com millorar la comunicació amb els fills?

Com millorar la comunicació amb els fills?

          Si estimar els fills és important per la seva educació, també ho és conèixer-los, perquè no s’estima allò que no es coneix, i per conèixer-los cal tractar-los. D’aquí es dedueix la importància de la comunicació i el diàleg entre pares i fills dins l’àmbit de la família.
         Una anècdota pot servir per trobar la manera de millorar la comunicació. La vaig sentir explicar, ja fa temps, als mateixos protagonistes.
        
Un matrimoni havia assistit a una xerrada d’orientació familiar en la que s’havia destacat la importància de la comunicació pares i fills. Els havien parlat de la importància de la tertúlia familiar per facilitar-la i fomentar-la. Engrescats per la idea van decidir potenciar aquest costum que no tenien gaire arrelat. Després de parlar-ne entre ells, pare i mare, van convocar els seus fills i en to solemne els van anunciat que els dissabtes, després de dinar, es reunirien una estona tots plegats al menjador per tenir ... una tertúlia familiar! Els fills se’ls miraren entre intrigats i sorpresos, i encara que van plantejar alguns inconvenients, entre ells la sèrie de televisió que feien a la mateixa hora, l’eufòria dels pares va fer passar per alt aquestes petiteses. Arribat el primer dissabte i convocada tota la família, no sense alguna reticència, el pare va iniciar la tertúlia fent un comentari que s’havia preparat, sobre una notícia del diari de la qual li va semblar que es podia treure profit educatiu. No va provocar cap tipus d’intervenció, però impertèrrit va continuar, explicant un acudit que havia après el dia abans. Ningú no va riure, tan sols la mare, la qual ja una mica nerviosa va iniciar un torn de preguntes sobre els plans que podrien fer durant les vacances. En aquest punt van trucar a la porta i la filla gran es va excusar dient que havia quedat per prendre cafè amb una amiga. Aprofitant la confusió, la petita va córrer a engegar la televisió a temps de veure el capítol de la sèrie que havia estat a punt de perdre’s, arrossegant els altres, a excepció del pare i la mare, els quals van quedar-se sols, defraudats, dient-se: “No en sabrem mai. Hem perdut la batalla de la comunicació. La nostra família no hi ha qui l’arregli”, i altres coses per l’estil.

         Aquell pare continuava explicant que el mateix dissabte, a les vuit del vespre, quan assegut en la millor butaca, amb una cervesa a la mà, es disposava a veure el partit de la tele, amb el diari a l’altra mà per als moments dels anuncis i les estones més ensopides, va aparèixer el fill mitja per la porta fent una pregunta que segur heu sentit més d’una vegada: “Pare, saps el que va passar ahir al col·legi?”. El pare, en un moment d’inspiració va apagar la tele, va deixar el diari (la cervesa no calia) i es va disposar a escoltar el seu fill. En aquell mateix moment va arribar del carrer la filla gran i, curiosament, amb ganes de xerrar i d’aportar les seves pròpies experiències a l’animat diàleg iniciat sobre les injustícies i manies dels professors de matemàtiques. La mare, atenta, va deixar de trafeguejar a la cuina i també va incorporar-se, junt amb la petita que estaven jugant a la seva habitació, a la conversa que ja havia anat per altres camins. D’aquesta manera, a les vuit del vespre del dissabte, de manera improvisada, mentre qui sap el que feia el “Barça”, va tenir lloc la tertúlia familiar.
        
        L’ensenyament que podem treure d’aquesta anècdota és senzill i difícil al mateix temps. El diàleg amb els fills no té lloc, normalment, quan volen els pares, ni del que volen els pares, sinó quan els fills volen i de les seves coses. Si aleshores ens troben disponibles per escoltar-los amb molt d’interès, mantindrem obert el canal de la comunicació que ens permetrà parlar, també, d’altres temes. Si no ho estem, el tallarem i amb ell, tallarem el tracte necessari, el coneixement mutu i, de mica en mica, l’estimació.
         La comunicació i el diàleg amb els fills requereixen fonamentalment una actitud interior d’absoluta disponibilitat per part dels pares.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar