Llibertat, educació moral i virtuts

El Papa Francesc en el punt 267 del capítol 7è: “enfortir l’educació dels fills”, de l’exhortació apostòlica “Amoris Laetitia” ens relaciona l’educació moral amb la llibertat:

“La llibertat és una cosa grandiosa, però la podem espatllar. L'educació moral és un cultiu de la llibertat a través de propostes, motivacions, aplicacions pràctiques, estímuls, premis, exemples, models, símbols, reflexions, exhortacions, revisions de la manera d'actuar i diàlegs que ajudin les persones a desenvolupar aquests principis interiors estables que mouen a obrar espontàniament el bé. La virtut és una convicció que s’ha transformat en un principi intern i estable de l’obrar.”

El Papa Francesc dóna una gran importància a l’educació d’hàbits i costums que es tradueixen en comportaments bons i permanents (virtuts), amb els que s’interioritzen els grans valors morals que ens faran veritablement lliures. L’adquisició de virtuts ens fa lliures per a obrar el bé.

En un punt anterior, el 266, el papa Francesc diu:

“És necessari desenvolupar hàbits. També els costums adquirits des de  nens tenen una funció positiva, ajudant a que els grans valors interioritzats es tradueixin en comportaments externs sans i estables.”

Ens està parlant de les virtuts, de l’habituació pràctica que suposen aquests hàbits operatius bons, que es converteixen en una manera de fer bona i estable  

En aquet mateix punt 266 explica la necessitat d’aquesta habituació pràctica: “Algú pot tenir sentiments sociables i una bona disposició cap als altres, però si durant molt de temps no s'ha habituat per la insistència dels més grans a dir «si us plau», «permís», «gràcies», la seva bona disposició interior no es traduirà fàcilment en aquestes expressions.”

Amb aquestes paraules claus a utilitzar freqüentment a la vida familiar, ens fa veure com l’adquisició de virtuts es basa en la insistència en les múltiples situacions ordinàries de la vida diària. Els pares hem de tenir clar que eduquem fonamentalment en les coses petites, en els detalls del dia a dia. És on ens juguem l’educació i la felicitat dels nostres fills. Junt amb això s’ha d’ensenyar a voler i estimar el bé per sobre de coses com el plaer, el poder, la comoditat, l’èxit,...

Aquesta és la doble tasca dels pares en la correcte educació de la voluntat, com ho resumeix el Papa Francesc en el punt 264: “La tasca dels pares inclou una educació de la voluntat i un desenvolupament d’hàbits bons i inclinacions afectives a favor del bé.”

I en el punt 266: “El enfortiment de la voluntat i la repetició de determinades accions construeixen la conducta moral, i sense la repetició conscient, lliure i valorada de determinats comportaments bons no s’acaba d'educar aquesta conducta. Les motivacions, o el atractiu que sentim cap a un determinat valor, no es converteixen en una virtut sense aquests actes adequadament motivats.”

I acaba el punt 267 amb aquetes paraules.

 “La vida virtuosa, per tant, construeix la llibertat, l’enforteix i l’educa, evitant que la persona es torni esclava d’inclinacions compulsives deshumanitzants i antisocials. Perquè la mateixa dignitat humana exigeix que cadascú actuï segons una elecció conscient i lliure, es a dir, mogut i induït personalment des de dins.”