Capacitat d'esperar
Hauríem d’ensenyar els fills que les coses que valen la pena no
s’aconsegueixen a l’instant que es desitgen, sinó que necessiten, moltes
vegades, molt de temps.
Segueix dient: “No es tracta de
prohibir als nois que juguin amb els dispositius electrònics, sinó de trobar la
manera de generar en ells la capacitat de diferenciar les diverses lògiques i
de no aplicar la velocitat digital a tots els àmbits de la vida.”
Adquirir la maduresa requereix temps, i la velocitat digital possibilita
que els nens aprenguin a un ritme vertiginós sense la intervenció dels adults,
però aquest coneixement prematur d’algunes coses sense assimilar-les en
profunditat i sense valorar les seves implicacions morals pot portar com a conseqüència
que els nens es tornin més pragmàtics i menys idealistes.
Hi ha activitats que poden ajudar
a desenvolupar aquest capacitat d’esperar perquè requereixen temps i esforç:
aprendre a tocar un instrument musical; aprendre algun idioma; desenvolupar amb
cert rigor alguna afició (pintura, fotografia,...); fer alguna col·lecció (papallones,
insectes,...); i, per suposat, algun pla de millora personal en algun aspecte
de la seva formació.
Hi haurà situacions no agradables
que vindran imposades però que també s’hauran d’aprofitar per tal que aprenguin
a acceptar les molèsties i esperar amb il·lusió la seva solució: una malaltia
llarga o una lesió que l’incapacita parcialment; la pèrdua d’alguna possessió
que s’ha fet malbé (la bicicleta, l’ordinador,...); etc.
El Papa Francesc ens alerta: “Quan
els nens o els adolescents no són educats per acceptar que algunes coses han d'esperar,
esdevenen atropelladors, que sotmeten tot a la satisfacció de les seves
necessitats immediates i creixen amb el vici del «vull i tinc». Aquest és un
gran engany que no afavoreix la llibertat, sinó que la fa malaltissa.”.
A vegades, sembla que, per
alguns, allò que no es pot aconseguir ràpidament, acaba tenint poca importància
i no està present en la seva actuació. Es vol arribar lluny molt de presa i es
busquen resultats immediats. Molts anuncis es basen en aquesta idea
d’aconseguir-ho ràpid i fàcilment: aprendre un idioma, aprimar-se, perfums que
asseguren l’èxit...
Hi ha diferents símptomes que
podem detectar fàcilment i que són causa d’aquest no saber esperar: el nen que
no suporta està a la banqueta quan juga el seu equip esportiu perquè no sap
esperar la seva oportunitat; la constant atenció al mòbil, responent a
l’instant a qualsevol dels seus reclams; alguns treballs escolars trets
d’internet amb un ràpid “tallar i
enganxar”; nuviatges amb relacions prematurament íntimes; etc.
El Papa Francesc ens dóna el motiu per educar la capacitat d’esperar: “En canvi, quan s'educa per aprendre a
posposar algunes coses i per esperar el moment adequat, s'ensenya el que és ser
amo de si mateix, autònom davant els seus propis impulsos. Així, quan el nen
experimenta que pot fer-se càrrec d’ell mateix, enriqueix la seva autoestima. A
la vegada, l’ensenya a respectar la llibertat dels altres. ”
Els pares, a vegades, satisfan
massa aviat els desitjos dels seus fills, sense adonar-se que, així, no els
estan ajudant perquè no els preparen per fer un bon ús de la seva llibertat.
El Papa Francesc conclou aquest punt:
“En una família sana, aquest aprenentatge es produeix de manera quotidiana per
les exigències de la convivència.”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada