Família i societat

En el punt 276, de l'exhortació apostòlica "Amoris Laetitia", el Papa Francasc ens parla de la família com a primer àmbit de socialització:

“La família és l'àmbit de la socialització primària, perquè és el primer lloc on s'aprèn a col·locar-se davant de l'altre, a escoltar, a compartir, a suportar, a respectar, a ajudar, a conviure.”

La millor escola per aprendre a viure és la família, perquè és l’àmbit vital per excel·lència. Ho és perquè la seva funció no es limita a una específica, com podria ser l’estudi, el treball, la diversió, els drets i deures cívics, etc., sinó que englobant-les d’alguna manera totes, la seva funció és la vida en el seu sentit més ampli: vivim i aprenem a viure en la família.

Aquesta tasca educativa de socialització que es duu a terme a la família és la que s’ha de transportar fora de la llar, tal como ho explicita el Papa Francesc:

“La tasca educativa ha de despertar el sentiment del món i de la societat com a llar, és una educació per saber «habitar», més enllà dels límits de la pròpia casa.”

En un món necessitat de convivència pacífica, la família es converteix en principal protagonista per a la construcció de la pau. És la pau i l’amor de les famílies que portarà la pau a la societat i al món. Si la família es comporta com al que ha de ser, transmetrà la convivència pacífica a la societat, començant pel seu entorn més immediat.

El Papa Francesc ens ho diu així:

“En el context familiar s'ensenya a recuperar el veïnatge, el mirament, la salutació. Allà es trenca el primer setge del mortal egoisme per reconèixer que vivim al costat d'altres, amb altres, que són dignes de la nostra atenció, de la nostra amabilitat, del nostre afecte. No hi ha vincle social sense aquesta primera dimensió quotidiana, gairebé microscòpica: el estar junts en el veïnatge, creuant-nos en diferents moments del dia, preocupant-se pel que a tots ens afecta, ajudant-nos mútuament en les petites coses quotidianes.”

La vida familiar és, també, escola de molts altres  aspectes, tal com ho ens ho deixa dit en el punt 277:

Dels hàbits de consum: “A la llar també es poden replantejar els hàbits de consum per tenir cura junts de la casa comuna: la família és el subjecte protagonista d'una ecologia integral, perquè és el subjecte social primari, que conté en el seu si els dos principis-base de la civilització humana sobre la terra: el principi de comunió i el principi de fecunditat .”

I, també, de com afrontar moments difícils: “Igualment, els moments difícils i durs de la vida familiar poden ser molt educatius. És el que passa, per exemple, quan arriba una malaltia, (...) en general, el temps de la malaltia fa créixer la força dels vincles familiars.  Una educació que deixa de banda la sensibilitat per la malaltia humana, aridesa el cor; i fa que els joves estiguin "anestesiats" respecte al patiment dels altres, incapaços de confrontar-se amb el sofriment i viure l'experiència del límit .”