Amb qui estan els fills?
En l’exhortació
apostòlica “Amoris Laetitia” en el punt 260 del capítol 7è: “Enfortir
l’educació dels fills”, el Papa Francesc després de dir que la família “necessita plantejar-se a què vol exposar els
seus fills”, fa les següents preguntes:
-“qui s'ocupa de donar-los
diversió i entreteniment?”
-“qui entra a les seves habitacions
a través de les pantalles?”
-“a qui els lliurem perquè els guiïn en
el seu temps lliure?”
Davant
d’aquestes preguntes faríem les següents consideracions:
-L’afany dels
pares per a resoldre el temps lliure dels seus fills porta, a vegades, a
recórrer a activitats amb les que es busca més tenir-los ocupats, a que siguin
una autèntic complement de la seva formació. S’haurien d’escollir de manera que
es conegui les persones responsables d’aquestes activitats i l’ambient que s’hi
respira. Això val per classes d’idiomes, música, estudi dirigit, esports,
etc. A vegades, s’haurà de prioritzar el
valor formatiu per sobre de l’objectiu propi de l’activitat.
-A través de les diverses pantalles
(ordinador-internet, videoconsoles, televisió, etc.) poden entrar tot tipus de
personatges i situacions virtuals que en cap moment voldríem que els
coneguessin o les visquessin com a reals. Per tal que continuïn vivint en el
món real, hem d’evitar l’ús excessiu d’aquests mitjans controlant els tipus de
jocs i situacions que es donen, per això és prudent que aquestes pantalles no estiguin
situades en les habitacions, localitzant-les en llocs comuns on tothom pugui
veure el que s’està fent. Per altra banda, s’ha d’evitar al màxim que la
televisió perdi el seu component familiar i es converteixi en una oferta de
consum individual, sense control per part dels pares.
-S’han de tenir
moments per estar amb els fills, gaudint amb ells de les coses senzilles i
quotidianes: la conversa, el passeig, la naturalesa. Procurant passar-ho bé en
família i creant oportunitats per fer-ho junts: celebracions d’aniversaris,
excursions,... No es tracta de fer coses especials, sinó fer especial el fet
d’estar junts. Així es crearà un ambient de confiança i comunicació que
convertirà els pares en el primer referent.
Els Papa
Francesc dóna la resposta adequada:
“Només els moments que passem amb ells,
parlant amb senzillesa i afecte de les coses importants, i les possibilitats
sanes que vam crear perquè ells ocupin el seu temps, permetran evitar una
nociva invasió.”
Evitar aquesta
nociva invasió suposa doncs:
-Preguntar-se si
parlem amb senzillesa i afecte de les coses importants. Si hi dediquem el temps
necessari, amb el llenguatge propi per a cada edat, amb la serenitat i pau que
correspon, i si sabem escoltar els seus dubtes i inquietuds per donar-los la
resposta adequada. Hauríem de preguntar-nos, també, si sabem quines són les
coses importants per a ells, quines coses els hi interessen o els hi preocupen
en el moment en que es troben.
-Preguntar-se,
per altra banda, si els hem sabut donar eines per ocupar de forma sana els seu
temps lliure i d’oci. Si bé les pantalles hauran de tenir el seu temps, harem
de procurar que altres aficions també el tinguin: la lectura, l’exercici físic,
els jocs de taula, els amics, etc.
-Preguntar-nos
també si els hem preparat per evitar els riscos que es poden donar en la
relació amb els altres. Es tracta de saber escollir bé els amics i els
ambients, però també de saber evitar, o afrontar amb prudència i fortalesa,
ambients més problemàtics.
El Papa Francesc
acaba aquest punt 260 dient:
“Sempre fa falta una vigilància.
L’abandonament mai és sa. Els pares han d’orientar i prevenir els nens i
adolescents per tal que sàpiguen afrontar situacions on pot haver riscos, per
exemple, d’agressions, d’abús o de drogoaddicció.”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada