Educar: 14 - "Every child is special"

                    "Every child is special”

"Cada nen/a és especial" és el subtítol d'una bona pel·lícula que he tingut ocasió de veure recentment i que m'ha fet pensar. Es tracta de "Taare Zameen Par" (en espanyol: "Estrellas en la tierra"), una pel·lícula hindú que tracta d'un nen de 8-9 anys amb serioses dificultats en el seu aprenentatge que li provoquen tota una successió de problemes incloent la incomprensió de professors, companys i pares.

La pel·lícula és especialment entranyable amb un final feliç gràcies a la intervenció d'un professor d'art que és capaç de detectar el que li passa i d'implicar-se per posar-hi remei. En la causa de les seves dificultats està un problema de dislèxia no detectat i una manera de percebre la realitat del món i de les coses per part del nen, diferent de la que alguns consideren com a normal. És una pel·lícula apropiada per a ser debatuda en fòrums educatius.

M'ha fet pensar en dos aspectes:


1-El trauma que suposa per a una família un problema d'aprenentatge del qual o es desconeixen les causes, o es simplifiquen i, per tant, no s’encerta amb les necessàries mesures de recuperació o correcció. Els pares no haurien desistir mai en trobar les veritables causes encara que en algunes ocasions ells mateixos puguin ser part important d'elles. Per a això han d'acudir als professors dels seus fills sol·licitant ajuda amb l'actitud necessària perquè el professor tutor pugui plantejar des de l'objectivitat el diagnòstic i les accions a realitzar. Per la seva banda, l'escola i els seus professors han d'intentar personalitzar en cada alumne la seva tasca educativa i analitzar amb profunditat els problemes d'aprenentatge ajudant-se, si cal, de gabinets especialitzats.

2-La necessitat d'estar oberts, pares i professors, al fet que no tots els nens/es aprenen de la mateixa manera: "Cada nen/a és especial". A vegades pares i professors poden estar abocats a un sol tipus de recursos i d'objectius, oblidant que s'han d'adequar a la singularitat de cada nen/a. Una excessiva focalització en que l'important és aconseguir un títol per aconseguir una bona feina pot fer desestimar altres opcions.

Quan Howard Gardner en el seu llibre "Frames of the mind: the theory of multiple Intelligences" ens va dibuixar una nova perspectiva amb la seva anàlisi de les intel·ligències múltiples, ens va alertar sobre el fet que la realitat es percep de manera diferent segons es tingui més desenvolupada una o altra de les intel·ligències que assenyala. Pensem sobre el món de totes les maneres en què l’experimentem. Segons Gardner, som capaços de conèixer el món a través del llenguatge (lingüístic-verbal), de l'anàlisi lògica-matemàtica, de la representació espacial (visual-espacial), del pensament musical, de l'ús del cos per resoldre problemes o fer coses (corporal-kinestèsica), d'una comprensió dels altres individus (interpersonal), d'una comprensió de nosaltres mateixos (intrapersonal), i d'una anàlisi dels elements de l'entorn natural (naturalista), que donen lloc a vuit tipus d'intel·ligència (Gardner proposava una novena -existencial, espiritual i filosòfica- que considerava estava per aclarir).

Les persones es diferencien no només en la intensitat de les diferents intel·ligències sinó també en la manera en que recorren a elles i les combinen per dur a terme diferents tasques, per solucionar diversos problemes i progressar en diferents àmbits. Les diverses intel·ligències no són compartiments estancs, al contrari interactuen entre si. Intentar desenvolupar-les, en alguna mesura totes, suposarà un benefici per al seu aprenentatge perquè en les activitats d'aprenentatge s'exerciten o haurien exercitar totes o més d'una. Si les diverses matèries es presenten de formes diverses, es permet a l'alumne assimilar-les partint de les seves capacitats i aprofitant els seus punts forts. D'altra banda desenvolupar aquella intel·ligència amb un component innat (genètic) superior, gràcies a la característica dinàmica i interactiva de la intel·ligència, suposarà facilitar també el desenvolupament de les altres.

De vegades, els pares frenen alguns interessos dels seus fills per semblar que no s'adeqüen a l'objectiu que s'han proposat. Frases com "amb això no et vas a guanyar la vida", s'han d'evitar perquè a part de que poden resultar falses, poden frustrar una aptitud o afició, i evitar un progrés integral de la persona. Amb això no vull dir que els pares no hagin de vetllar, per la seva major experiència i coneixement, perquè les decisions dels seus fills siguin encertades, però no tallar d'arrel alguns interessos facilitant espais adequats per desenvolupar-los amb un cert rigor.

S'ha prioritzat, potser excessivament, en el sistema escolar la intel·ligència lingüístic-verbal i la lògica-matemàtica per sobre d'altres potser més creatives que podrien ajudar a resoldre problemes. A més, si un nen/a és valorat en una àrea diferent de la llengua i les matemàtiques, la seva autoestima pot augmentar i facilitar l'aprenentatge d'aquestes. D'altra banda, hem de tenir present que les idees creatives i originals sorgeixen moltes vegades en el món laboral, de la interacció de les diferents disciplines (intel·ligències).

En el quefer educatiu no podem oblidar que:

-La Intel·ligència és diversa, interactiva i única (diferent per a cada un).

-Les diverses intel·ligències si bé tenen un component innat, tenen també un d’adquirit que permet el seu desenvolupament.

I sobretot que:

-Cada nen/a és especial i únic/a.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar