Pares: 12 - Educació sexual,... quina?
Educació sexual,... quina?
Fa anys semblava que la bona
educació suposava no parlar de sexualitat. De fet molts pares no en parlaven, o
en parlaven poc. Avui, sembla que això ha canviat: una certa educació sexual agafa protagonisme en alguns ambients. D’una
certa por a parlar de sexualitat, s’ha passat a creure en la necessitat d’una
informació sofisticada i quan més detallada millor.
Una de les raons per la qual
els pares han d’intervenir en l’educació de la sexualitat és perquè s’entén, en
molts àmbits, malament, com una educació dirigida a la promoció de l’anomenat “sexe segur”, o
s’entén en termes utilitaristes on les persones s’usen com si fossin coses. Una
concepció hedonista suposa, també, que la finalitat de la sexualitat humana és
el plaer. Els mitjans de comunicació, la publicitat, els mètodes anticonceptius
reforcen aquesta idea. Per desgracia, alguns textos de ciències naturals tampoc
ajuden massa: s’obliden freqüentment de la relació que la sexualitat té amb
l’afectivitat, l’amor i la procreació. És per aquest motiu que els pares, avui,
han d’intervenir: la sexualitat s’explica, sovint, malament.
No és exagerat dir que de la
mateixa manera que la persona aprèn a respirar, menjar, caminar,... espontàniament i en relació a la seva
maduresa física, també aprèn de forma instintiva i paulatinament el que té
relació amb la sexualitat. La qual cosa no vol dir que no s’hagi de parlar-ne
amb els fills, perquè no hem de convertir en un tabú el que forma part de la
nostra vida. El que no se’ls ha d’explicar és el seu mal ús. Se’ls ha
d’explicar l’ús correcte segons el pla de Déu. L’educació que més necessiten,
és per fer-se càrrec de la transcendència social, ètica i moral, de la
sexualitat.
Els pares, avui, han d’intervenir
en relació a l’educació sexual per:
-avançar-se, vigilar i contrarestar altres fonts
d’informació.
-emmarcar-la dins de l’ordre de
la creació, o millor dit, dins el projecte que té Déu per a la persona humana.
-orientar les conductes.
-reforçar les virtuts
necessàries per viure-la correctament.
L’educació, l’educació sexual
també, es manifesta en dos vessants: coneixements, i enfortiment de la voluntat.
S’ha d’explicar la veritat de la sexualitat i s’han d’orientar les conductes
reforçant-ne les virtuts, perquè l’educació sexual no és una educació que es
pot realitzar amb independència dels altres aspectes educatius.
Respecte a la veritat sobre la
sexualitat, hem de donar a conèixer el meravellós pla de Déu. La sexualitat, a
més de la seva funció procreativa, és, en la seva dimensió més elevada,
l’expressió corporal de la nostra capacitat d’estimar, de lliurar-nos a una
altra persona i rebre el seu lliurament. Això només és possible entre un home i
una dona, o entre una persona i Déu. Per això l’educació de la sexualitat no és
altre cosa que educació per a l’amor.
Al parlar de les virtuts que
reforçaran la correcte conducta en relació a la sexualitat, hauríem de fer-ho especialment
de la castedat i del pudor (en parlarem en un altre ocasió), i com que exigirà
esforç i control de l’instint, necessitaran l’ajuda de la fortalesa per
resistir i superar proves, de la temprança per dominar el desig, i de la
prudència per evitar situacions. Però podríem anomenar altres virtuts com per
exemple la laboriositat, generositat, humilitat, respecte, responsabilitat,
alegria,... que també ajudaran.
L’educació és un procés únic
perquè única és cada persona i en cada acte es projecta la personalitat
sencera. Per això, l’educació de la sexualitat s’ha d’emmarcar dins la formació
global de la persona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada