Dia del pare-19 de març, Sant Josep

    Ens visiten els extraterrestres

M’han explicat com un grup d’extraterrestres ha fet un viatge a la terra per estudiar l’estructura familiar dels humans, de la que n’havien sentit a parlar molt bé. Per fer-ho han previst diverses visites durant l’any. En la primera, que acaba de tenir lloc just abans de començar la primavera, a mitjans de març, han volgut conèixer el funcionament i les característiques d’un pare. Cap al maig, tornaran a venir per recollir informació sobre la mare. Sembla que han escollit aquest ordre basant-se en la història que els havia arribat sobre els primers habitants de la terra.
El conseller de relacions exteriors i el de planificació familiar, una mica sorpresos per l’interès manifestat, els han atès de la millor manera possible organitzant un seguit de reunions amb diversos experts sobre el tema. Abans de marxar han volgut veure alguns exemplars de pare, per fer-se’n una idea més exacta.

Una cosa que els ha sorprès ha estat l’alçada.

-Quina classe de pares teniu? - han comentat amb la seva veu metàl·lica i sincopada -Si els vostres nens són tan petits que amb prou feines aixequen un pam de terra, com és que els pares són tan alts? Amb aquesta alçada no podran jugar amb els seus fills sense agenollar-se, ni acotxar-los al llit sense ajupir-se, ni tan sols besar-los sense corbar-se molt.

-És cert això, però si fossin de la mida d’un nen – els han explicat – cap a on podrien els fills aixecar els ulls buscant protecció?

Ha semblat que ho entenien. Un altra cosa que els ha sobtat ha estat la grandària de les mans.

-Amb aquestes mans tan grans – deien – no seran capaços d’obrir i tancar els imperdibles dels bolquers, ni podran subjectar les trenes del cabells de les nenes, ni podran treure l’estella que es clavi un nen al pujar a una d’aquestes coses ... com en dieu?...arbres!

El conseller de planificació familiar ha pres la paraula per aclarir-ho.

-Quan vingueu pel maig, ja us explicarem com tot això ho tenim resolt per un altre costat – els ha dit – Del que es tracta és que siguin mans prou grans i prou fortes per ajudar a una nena a travessar una riera, o per acollir tot el que un nen pot treure de la butxaca, i a la vegada prou petites per agafar, afectuosament, la cara d’un nen.

Un dels extraterrestres, el que més notes prenia, amb el seu nas-trompeta
extensible de color verd, va preguntar, amb un to metàl·lic especialment agut, per la necessitat d’unes espatlles tan grans.

-El pare té necessitat d’unes espatlles vigoroses – ha dit el conseller, cada cop més engrescat amb les seves explicacions – per pujar un nen al seu coll, o per ajudar a una nena a mantenir-se en equilibri sobre la bicicleta, o per sostenir en braços el fill petit que s’ha adormit tornant del circ.

El mateix d’abans, potser el més curiós i xerraire de tots, en veure, per un dels seus tres ulls, el parell de peus descomunals d’un pare, exclamà:

-Això no ho teniu bé! Amb aquests peus no pot barrejar-se amb els convidats de la festa d’aniversari del seu fill, sense trepitjar-ne tres o quatre dels seus amics.

El conseller, convençut del seu producte, contestà:

-Aquests peus compleixen la seva funció. Serveixen per sostenir un nen si vol cavalcar sobre ells, o per espantar els ratolins de les golfes, o perquè el petit pugui presumir d’unes sabates difícils d’emplenar.

El del nas de trompeta ha quedat sorprès de la poca facilitat de paraula dels
pares, però ha pres nota, molt intrigat i una mica gelós, de la veu ferma i autoritària que tenen i que només amb dos ulls fossin capaços de reflectir tolerància i serenitat. Quan junt amb els altres ha donat les gràcies per les atencions rebudes, ha semblat com si la seva veu no fos tan metàl·lica i sincopada com al començament.

El conseller de planificació familiar, després de comentar amb el de relacions exteriors que aquella visita li havia servit per redescobrir la figura del pare i valorar el que tenien, els ha acomiadat dient:

-Encara que no sigui pròpiament invenció nostra, és cert que n’estem molt contents i satisfets. De fet, és capaç d’estimar tant com una mare.  


Nota - He tret aquest escrit del baül dels records. Fa molts anys vaig traduir al català, modificant-lo en part, un article publicat a la revista del FERT en castellà. No he guardat aquest original i no puc recordar el seu autor. Espero que perdoni el meu atreviment.


Comentaris

  1. Yo siempre pienso algo parecido, si unos extraterrestres no observaran como nosotros miramos alguna vez un hormiguero, ¿Qué conclusiones se llevaría?

    Seguro que sería buena, seguro…

    Javier

    ResponSuprimeix
  2. Avi m'ha agradat molt la historia dels extraterrestres!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Converses sobre l'educació dels fills

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.