Històries de Betlem


Judit

-Judit!! Vols fer el favor d’entrar? M’has d’ajudar a la cuina!!

La Judit estava repenjada a la balconada de casa seva mirant com passaven els forasters. Ja feia uns quants dies que arribava molta gent a Betlem. Es tenien que censar i venien de tot arreu. No havia sentit els crits de la mare perquè estava distreta veient la gent que anava d’un cantó a un altre.

 Els ha vist arribar, es feien veure entremig de tanta gent. Era una parella jove, l’home tirava de l’ase i ella anava asseguda dalt de l’animal. Estava embarassada! “Que maca la noia! Quina bona parella fan!”- pensa la Judit. Quan han passat per sota d’on estava, la noia ha aixecat el cap i l’ha saludat amb un somriure. No ha sabut reaccionar, s`ha quedat com un estaquirot impactada per la mirada i el somriure d’aquella noia. Han desaparegut a la primera cantonada.

Sense pensar-ho, ha entrat a casa corrent, ha fet un petó a la mare que venia disposada a renyar-la, ha baixat les escales i ha sortit al carrer per buscar-los.

Estaven a punt d’arribar a la posada. Es paren i ell entra. La Judit s’apropa amagant-se darrere un arbre per veure-la bé. Realment és molt maca! Té els ulls tancats i sembla que estigui resant. A la Judit li venen ganes d’apropar-se a ella i oferir-li la seva ajuda. Surt ell de la posada i fa un gest amb el cap com si no hi hagués lloc per ells. Ella l’anima amb un somriure. Es paren davant d'un portal i truquen. És la casa del Jacob. “Uf-pensa la Judit- és el mes garrepa del poble. I més enllà la casa de la Rebeca, aquesta encara és pitjor”

Efectivament, en cap dels dos llocs aconsegueixen res. Llavors la Judit té una idea. S’acosta a la jove parella I els diu: “Estant buscant un lloc per dormir? Jo en conec un”.


Samuel

El Samuel està trist. Els altres nois del poble es burlen sempre d’ell. Li costa explicar les coses, es bloqueja i no li surten les paraules. Avui els ha intentat explicar que és molt lleig burlar-se de les persones i que ell no ho ha fet mai... però no ha aconseguit lligar tres paraules seguides i encara s’han burlat més d’ell. No ho ha pogut aguantar, s’ha posat a plorar i s’ha escapat corrent cap a casa mentre sentia les rialles dels altres nois.

A l’arribar a casa ha anat a ficar-se al llit sense sopar i, estirat amb la finestra oberta mirant les estrelles, ha demanat a Déu que l’ajudés. Li ha semblat que li parlava i li deia que estigués tranquil, que Ell l’estimava i que havia d’estar content... i poc a poc ha anat tancant els ulls.

“Samuel!!!, Samuel!!!”- sent que el criden des del carrer. Reconeix la veu: és la Judit. Treu el cap per la finestra i allà està la Judit amb cara d’ansietat que li diu: “Samuel, m’has d’ajudar. Vinga no perdis el temps i afanyat que és molt important.”

Dubta, però davant la insistència de la Judit es vesteix i surt al carrer. La Judit l’agafa del braç, el porta a un lloc apartat i li diu precipitadament: “Hem d’ajudar un matrimoni jove a passar la nit a un lloc arrecerat. La noia està a punt de donar a llum i em sembla que ho farà d’un moment a un altre. No me’n recordo d’on està la Cova Fosca. Oi que la coneixes? Perfecte! A més haurem d’aconseguir menjar i aigua calenta i alguna manta,...”

El Samuel mira la Judit i somriu. Li cau molt bé. És l’única del poble que el tracta amb respecte.


Ester

L’Ester no ha tingut ni un segon per descansar en tota la tarda. Són dies de molta feina. Ha fet més dinars aquests dies que en tot el mes passat. Molts forasters venen a quedar-se uns dies, es cosa de l’empadronament. El local està ple de gent, l’ambient està molt carregat. La gent es fica on pot i on troba una mica d’espai. Tothom vol menjar. Tothom vol beure. Xerren, criden, canten... Quin guirigall!!

Tant atabalada està que gairebé no s’ha fixat amb aquell jove que parlava amb el seu marit. Ha hagut d’atendre un client, i després un altre,... Quan ha tingut un moment ha anat a preguntar-li al seu home què volia aquell jove tan ben plantat.

Quan li ha dit que venia amb la seva dona des de Natzaret i que ella estava a punt de donar a llum ha dit: “Uf, amb el treball que tenim aquí, només ens faltava una noia trencant aigües,... Fora, fora, has fet molt bé de dir-li que anés a buscar un altre lloc.”

Però no s`ha quedat tranquil·la. Alguna cosa dintre seu l’ha començat a inquietar: la consciència, potser? Ha començat a dir-se: “com és possible que només miri les meves coses? Com és possible que no em pugui fer càrrec de les necessitats dels altres? Sempre faig coses, treballo, no paro, però no em passa pel cap que hi ha gent necessitada d’ajuda...”

Ha sortit al carrer, feia bastant fred. Ha mirat si veia aquella parella, però no hi havia ningú, tothom s’havia tancat a casa seva. I ells, on estaven?

Ha tornat a entrar a la posada però estava nerviosa, no atenia els clients com hauria de fer-ho. El seu marit la mirava estranyat i li ha preguntat si es trobava bé. “No, gens bé”-li ha respost, i ha sortit al carrer disposada a trobar aquella parella. Ha preguntat a algunes cases si els havien vist, però no li han sabut donar una resposta clara.

“Ho deixo córrer? ... Seria capaç de dormir, sabent que una noia està a punt de donar a llum al mig del carrer? No ho puc permetre”-es deia l’Ester. I llavors, els ha vist. Estaven sortint del poble acompanyats d’una noia i un noi que coneixia: el Samuel i la Judit.


Josep i Maria

L’Ester se’ls s’hi acosta. La Judit li explica que els acompanyen a la Cova Fosca on poden trobar refugi. L’Ester avergonyida ofereix a Josep I Maria, així es diuen aquell matrimoni, que vinguin amb ella a la posada, però a ells els sembla que hi ha massa gent i que estaran amb més intimitat al lloc on els porten el Samuel i la Judit. L’Ester queda impactada per la serenitat i la pau que desprenen Maria i Josep, i els diu que anirà a buscar menjar, mantes i tot el que faci falta... i els hi portarà a la cova. Maria li ha donat les gràcies amb un somriure que l’Ester no oblidarà mai.

Així doncs el Samuel, la Judit, Maria i Josep i l’ase continuen la caminada cap a la cova. El Samuel és feliç, ell sap com arribar-hi i procura anar pel millor camí per tal que l’ase amb Maria a dalt seu, puguin arribar sense problemes.

Després d’una bona estona arriben a la cova. Josep ajuda a baixar Maria de dalt de l’ase i els diu que s’esperin a fora que ell vol preparar una mica l’espai. Entra amb l’ase i es troba amb un inquilí que està pacíficament dormint en un racó: un bou mol gros. Li sembla que entre els dos, el bou i l’ase, poden donar caliu a aquella improvisada llar. Josep, de genolls, comença a arrossegar tota la porqueria que hi ha per terra. Ho porta tot a un racó i agafa, d’una pila de palla que hi ha, un bon grapat i l’escampa per tota la cova per tal que quedi més digne.

Al fons hi ha una menjadora per als animals. L’agafa, la neteja, hi posa palla dintre i un tros de manta a sobre. Ho contempla amb satisfacció. Encén un foc amb quatre branques que ha trobat.  

Mentre tant, Maria, a fora, ha estat amb el Samuel i la Judit que estan encantats escoltant-la. Al cap d’una estona els diu que han d’anar-se’n cap a casa seva perquè els seus pares estaran patint al no saber on estan. Els acomiada amb una abraçada, un petó i amb aquell somriure que sempre té. Els nois li diuen que tornaran al matí tan aviat com puguin.

Josep va a buscar la seva esposa, la porta dins la cova i la fa seure al costat de la menjadora.

-Mira Maria, aquí posarem a Jesús quan vingui.

Maria somriu com sempre fa, però de sobte li canvia la cara... el part és imminent.   


Jesús

Quan arriba l’Ester, el nen ja ha nascut. Està plàcidament dormint mentre Maria li canta. L’Ester no s’atreveix a dir res, es queda contemplant a Maria, a Josep i al nen, que li diuen Jesús. Hi ha alguna cosa especial en aquella escena: com Maria i Josep es miren al nen, la pau, la senzillesa, la tendresa, la serenitat d’ells. Fins i tot el bou i l’ase estan quiets respectant el son d’aquell nen que dorm a la menjadora. Alguna cosa gran està passant i no sap com explicar-s’ho.

De sobte se senten uns cants i un grup de pastors s’acosten a la cova anunciant el naixement del Messies. Tots porten regals per al nen Jesús. L’Ester, deixa les coses que porta (menjar, mantes, aigua, ...) on li diu Josep, i junt amb els pastors que acaben d’arribar, adora el nen Jesús, Déu fet home. No se’n sap avenir com ella que ha estat a punt d’ignorar a aquell matrimoni, pot estar present en aquell moment tan important. Al cap d’una estona surt corrent cap a Betlem per donar-ho a conèixer. S’ho creuran quan ho expliqui?

A trenc d’alba arriben la Judit i el Samuel. Els pastors ja s’han anat. Veuen al nen Jesús i la cova plena de regals. Maria els explica tot el que ha passat i es queden davant de Jesús adorant-lo una bona estona.

S’oblidaran d’aquell moment? Es tornaran a trobar amb Ell amb el pas dels anys? 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?