Històries de Betlem
Judit
-Judit!! Vols fer el favor
d’entrar? M’has d’ajudar a la cuina!!
La Judit estava repenjada a la
balconada de casa seva mirant com passaven els forasters. Ja feia uns quants
dies que arribava molta gent a Betlem. Es tenien que censar i venien de tot
arreu. No havia sentit els crits de la mare perquè estava distreta veient la gent
que anava d’un cantó a un altre.
Els ha vist arribar, es feien veure entremig
de tanta gent. Era una parella jove, l’home tirava de l’ase i ella anava
asseguda dalt de l’animal. Estava embarassada! “Que maca la noia! Quina bona
parella fan!”- pensa la Judit. Quan han passat per sota d’on estava, la noia ha
aixecat el cap i l’ha saludat amb un somriure. No ha sabut reaccionar, s`ha
quedat com un estaquirot impactada per la mirada i el somriure d’aquella noia.
Han desaparegut a la primera cantonada.
Sense pensar-ho, ha entrat a casa
corrent, ha fet un petó a la mare que venia disposada a renyar-la, ha baixat
les escales i ha sortit al carrer per buscar-los.
Estaven a punt d’arribar a la posada.
Es paren i ell entra. La Judit s’apropa amagant-se darrere un arbre
per veure-la bé. Realment és molt maca! Té els ulls tancats i sembla que
estigui resant. A la Judit li venen ganes d’apropar-se a ella i oferir-li la
seva ajuda. Surt ell de la posada i fa un gest amb el cap com si no hi hagués
lloc per ells. Ella l’anima amb un somriure. Es paren davant d'un portal i truquen. És
la casa del Jacob. “Uf-pensa la Judit- és el mes garrepa del poble. I més enllà
la casa de la Rebeca, aquesta encara és pitjor”
Efectivament, en cap dels dos
llocs aconsegueixen res. Llavors la Judit té una idea. S’acosta a la jove
parella I els diu: “Estant buscant un lloc per dormir? Jo en conec un”.
Samuel
El Samuel està trist. Els altres
nois del poble es burlen sempre d’ell. Li costa explicar les coses, es bloqueja
i no li surten les paraules. Avui els ha intentat explicar que és molt lleig
burlar-se de les persones i que ell no ho ha fet mai... però no ha
aconseguit lligar tres paraules seguides i encara s’han burlat més d’ell. No ho
ha pogut aguantar, s’ha posat a plorar i s’ha escapat corrent cap a casa mentre
sentia les rialles dels altres nois.
A l’arribar a casa ha anat a
ficar-se al llit sense sopar i, estirat amb la finestra oberta mirant les
estrelles, ha demanat a Déu que l’ajudés. Li ha semblat que li parlava i li
deia que estigués tranquil, que Ell l’estimava i que havia d’estar content... i
poc a poc ha anat tancant els ulls.
“Samuel!!!, Samuel!!!”- sent que
el criden des del carrer. Reconeix la veu: és la Judit. Treu el cap per la
finestra i allà està la Judit amb cara d’ansietat que li diu: “Samuel, m’has
d’ajudar. Vinga no perdis el temps i afanyat que és molt important.”
Dubta, però davant la insistència
de la Judit es vesteix i surt al carrer. La Judit l’agafa del braç, el porta a
un lloc apartat i li diu precipitadament: “Hem d’ajudar un matrimoni jove a
passar la nit a un lloc arrecerat. La noia està a punt de donar a llum i em
sembla que ho farà d’un moment a un altre. No me’n recordo d’on està la Cova
Fosca. Oi que la coneixes? Perfecte! A més haurem d’aconseguir menjar i aigua
calenta i alguna manta,...”
El Samuel mira la Judit i somriu.
Li cau molt bé. És l’única del poble que el tracta amb respecte.
Ester
L’Ester no ha tingut ni un segon
per descansar en tota la tarda. Són dies de molta feina. Ha fet més dinars
aquests dies que en tot el mes passat. Molts forasters venen a quedar-se uns
dies, es cosa de l’empadronament. El local està ple de gent, l’ambient està molt
carregat. La gent es fica on pot i on troba una mica d’espai. Tothom vol menjar.
Tothom vol beure. Xerren, criden, canten... Quin guirigall!!
Tant atabalada està que gairebé
no s’ha fixat amb aquell jove que parlava amb el seu marit. Ha hagut d’atendre
un client, i després un altre,... Quan ha tingut un moment ha anat a preguntar-li
al seu home què volia aquell jove tan ben plantat.
Quan li ha dit que venia amb la
seva dona des de Natzaret i que ella estava a punt de donar a llum ha dit: “Uf,
amb el treball que tenim aquí, només ens faltava una noia trencant aigües,...
Fora, fora, has fet molt bé de dir-li que anés a buscar un altre lloc.”
Però no s`ha quedat tranquil·la.
Alguna cosa dintre seu l’ha començat a inquietar: la consciència, potser? Ha
començat a dir-se: “com és possible que només miri les meves coses? Com és possible
que no em pugui fer càrrec de les necessitats dels altres? Sempre faig coses,
treballo, no paro, però no em passa pel cap que hi ha gent necessitada
d’ajuda...”
Ha sortit al carrer, feia bastant
fred. Ha mirat si veia aquella parella, però no hi havia ningú, tothom s’havia tancat
a casa seva. I ells, on estaven?
Ha tornat a entrar a la posada
però estava nerviosa, no atenia els clients com hauria de fer-ho. El seu marit
la mirava estranyat i li ha preguntat si es trobava bé. “No, gens bé”-li ha
respost, i ha sortit al carrer disposada a trobar aquella parella. Ha
preguntat a algunes cases si els havien vist, però no li han sabut donar una
resposta clara.
“Ho deixo córrer? ... Seria capaç
de dormir, sabent que una noia està a punt de donar a llum al mig del carrer?
No ho puc permetre”-es deia l’Ester. I llavors, els ha vist. Estaven sortint
del poble acompanyats d’una noia i un noi que coneixia: el Samuel i la
Judit.
Josep i Maria
L’Ester se’ls s’hi acosta. La
Judit li explica que els acompanyen a la Cova Fosca on poden trobar refugi.
L’Ester avergonyida ofereix a Josep I Maria, així es diuen aquell matrimoni,
que vinguin amb ella a la posada, però a ells els sembla que hi ha massa gent i
que estaran amb més intimitat al lloc on els porten el Samuel i la Judit.
L’Ester queda impactada per la serenitat i la pau que desprenen Maria i Josep,
i els diu que anirà a buscar menjar, mantes i tot el que faci falta... i els hi
portarà a la cova. Maria li ha donat les gràcies amb un somriure que l’Ester no
oblidarà mai.
Així doncs el Samuel, la Judit,
Maria i Josep i l’ase continuen la caminada cap a la cova. El Samuel és feliç,
ell sap com arribar-hi i procura anar pel millor camí per tal que l’ase amb
Maria a dalt seu, puguin arribar sense problemes.
Després d’una bona estona arriben
a la cova. Josep ajuda a baixar Maria de dalt de l’ase i els diu que s’esperin
a fora que ell vol preparar una mica l’espai. Entra amb l’ase i es troba amb un
inquilí que està pacíficament dormint en un racó: un bou mol gros. Li sembla
que entre els dos, el bou i l’ase, poden donar caliu a aquella improvisada
llar. Josep, de genolls, comença a arrossegar tota la porqueria que hi ha per
terra. Ho porta tot a un racó i agafa, d’una pila de palla que hi ha, un bon
grapat i l’escampa per tota la cova per tal que quedi més digne.
Al fons hi ha una menjadora per
als animals. L’agafa, la neteja, hi posa palla dintre i un tros de manta a
sobre. Ho contempla amb satisfacció. Encén un foc amb quatre branques que ha
trobat.
Mentre tant, Maria, a fora, ha
estat amb el Samuel i la Judit que estan encantats escoltant-la. Al cap d’una
estona els diu que han d’anar-se’n cap a casa seva perquè els seus pares
estaran patint al no saber on estan. Els acomiada amb una abraçada, un petó i
amb aquell somriure que sempre té. Els nois li diuen que tornaran al matí tan
aviat com puguin.
Josep va a buscar la seva esposa,
la porta dins la cova i la fa seure al costat de la menjadora.
-Mira Maria, aquí posarem a Jesús
quan vingui.
Maria somriu com sempre fa, però
de sobte li canvia la cara... el part és imminent.
Jesús
De sobte se senten uns cants i un
grup de pastors s’acosten a la cova anunciant el naixement del Messies. Tots
porten regals per al nen Jesús. L’Ester, deixa les coses que porta (menjar,
mantes, aigua, ...) on li diu Josep, i junt amb els pastors que acaben d’arribar,
adora el nen Jesús, Déu fet home. No se’n sap avenir com ella que ha estat a
punt d’ignorar a aquell matrimoni, pot estar present en aquell moment tan
important. Al cap d’una estona surt corrent cap a Betlem per donar-ho a
conèixer. S’ho creuran quan ho expliqui?
A trenc d’alba arriben la Judit i
el Samuel. Els pastors ja s’han anat. Veuen al nen Jesús i la cova plena de
regals. Maria els explica tot el que ha passat i es queden davant de Jesús
adorant-lo una bona estona.
S’oblidaran d’aquell moment? Es
tornaran a trobar amb Ell amb el pas dels anys?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada