Família: 18-Treballar la família

Treballar la família

Quan en el Antic Testament se’ns proposa el següent missatge: “Creixeu, multipliqueu-vos i domineu la terra” (Gènesis 1,28) se’ns està plantejant una missió que suposa completar, prolongar, continuar, l'obra creadora de Déu.

“Creixeu”: vol dir créixer com a persones, com a societat, com a humanitat. Ens ho concreta en dues vessants; “multipliqueu-vos i domineu la terra”.

“Multipliqueu-vos” vol dir que rebem l’encàrrec de tenir fills, i d’educar-los de manera que col·laborin en la tasca de construir una humanitat d’acord amb la seva identitat.

“Domineu la terra” vol dir que hem de fer de la nostra terra un lloc per estar-hi bé. Vol dir que amb el nostre treball hem de fer de la terra un lloc que permeti viure com a persones, i també vol dir anar descobrint les potencialitats que s’hi amaguen per fer-la més humana.

Dos mandats o missatges que es podrien simplificar amb els dos àmbits principals en que es mou la persona humana: família i treball.

Poden semblar dos missatges diferents però, de fet, es fonen en un de sol: continuar l’obra creadora de Déu. Podríem dir que el sentit del treball és el de transformar la terra per convertir-la en una llar, i el sentit de la família és treballar per servir la societat i la humanitat. Per això, la família pot considerar-se com un treball i com qualsevol treball ha de plantejar-se servir, ser útil, i tenir un projecte, un projecte de família.

1-A qui serveix la família?

En primer lloc servei a la pròpia família. Els pares per servir als seus fills ho faran a través d’una ben entesa autoritat referendada per l’exemple.

Una autoritat que és guia en l’exploració de valors, que és ànim davant el necessari esforç que el procés de maduració requereix, que és estímul per prendre decisions, que és promotora del necessari esperit crític, que acompanya sabent trobar la distància adequada – ni massa a sobre, ni massa lluny – que corregeix quan és necessari...

.

Un exemple que està lluny de qualsevol ficció, que és millor lliçó quan menys es pretén donar i que no és funció de l’alçada del pedestal en que s’està instal·lat – els fills no necessiten pares perfectes – sinó de la lluita per superar els propis defectes i per intentar fer les coses una mica millor cada dia.

 

Però també serveix a la societat perquè la família és iniciació a la vida de societat. Com diu el Papa Francesc: “La família és l’àmbit de socialització primària, perquè és el primer lloc on s’aprèn a col·locar-se davant l’altre: escoltar, compartir, respectar, ajudar, conviure, estimar,...” La vida de relació en el si de la família serà el fonament de la llibertat i solidaritat en el si de la societat.

I com a conseqüència serveix a la humanitat sencera. També, perquè la família natural manté la piràmide de població sostenible.

2-Com ha de ser el projecte de família? Quins objectius s’han de plantejar els pares  per portar-lo a terme?

Assenyalaria quatre objectius principals: Educar per a la llibertat, Educar per a l’amor, Educar per treballar i Educar per a la vida de relació amb Déu.

Educar per a la llibertat. La llibertat és un do preciós que ens ha donat Déu i que ens fa responsables i meritoris dels nostres actes. Una concepció verdadera de la llibertat no pot ser només capacitat per actuar, o capacitat per optar, o capacitat per no dependre de ningú i de seguir els desitjos espontanis que podem tenir, sinó sobretot capacitat per adequar els nostres actes a la veritat. Això suposa un treball pacient per ajudar els nostres fills a discernir què han de seguir i què han de refrenar: en definitiva la llei moral que es pot simplificar en estimar Déu i els altres.

Educar per a l’amor. Pel que acabem de dir, no hi ha llibertat sense amor i no hi ha amor sense llibertat. De fet la veritable expressió de la llibertat es concreta en estimar.

L’amor dels esposos serà el millor exemple i el factor educatiu més eficaç per tal que els fills aprenguin a estimar.

Educar per al treball. Educar per servir a la societat, per ser útil. Els fills han de participar en la vida de la llar tenint encàrrecs de manera que aprenguin a viure l’esperit de servei amb l’alegria i disponibilitat que tan útil els serà en la seva vida de treball, com també en la seva vida matrimonial, familiar i social.

Educar per a la vida de relació amb Déu. No podem delegar en ningú l’educació en la vida de fe dels nostres fills. Encara que el col·legi o la parròquia ens poden ajudar, la implicació dels pares és difícil de substituir. Per això és important que com diu el Papa Francesc (Amoris Laetitia):  “la llar ha de ser el lloc on s’ensenya a percebre les raons i la bellesa de la fe, a resar i a servir al proïsme.” I també: "La fe és do de Déu, rebut en el baptisme, i no és el resultat d'una acció humana, però els pares són instruments de Déu per a la seva maduració i desenvolupament."