Família: 7 - Horari familiar
Horari
familiar
Va passar no fa gaire. Un amic anà a
fer un encàrrec a casa d’un conegut seu un migdia de diumenge, passades les
dotze. El va sorprendre que el rebessin amb una certa prevenció. El van fer
passar, precipitadament, cap un racó del pis on estaven tancats els seus fills
més petits, mig avorrits. Parlaven en veu baixa i cautelosament. “Us passa
alguna cosa? Teniu algun malalt?” – els va preguntar. “No, és que el noi gran
s’ha ficat al llit molt tard i encara està dormint.” – va ser la seva resposta.
Si això era pràctica habitual
aquests pares s’equivocaven. Si el fill gran havia pres la decisió de portar un
horari diferent al familiar, potser era tard, si tan gran era, per fer-lo
entrar en raó, però, el que no podia ser és que els pares adeqüessin els costums
de la família per recolzar-lo.
Ficar-se al llit tard i aixecar-se a
l’hora de dinar s’ha convertit, en alguns casos, en un veritable sistema de
vida en el que sembla que el dia ha perdut tot l’interès. Aquesta “moguda” de
caps de setmana trenca frontalment amb possibles plans col•lectius i fa que els
membres d’una mateixa família funcionin cadascú pel seu compte.
Davant d’això, molts pares renuncien
a plantejar-se si realment ha de ser així, doncs l’argument que esgrimeixen els
fills és el conegut i contundent: “ho fan tots”, que és pot demostrar fàcilment
que és fals.
Si la família és el nucli primari de
la societat, ha de ser una veritable escola de convivència. Sense necessitat
que la casa es converteixi en un lloc on tot es realitza segons ordres superiors,
tampoc sembla raonable que el caprici d’un adolescent o d’un jove tiri per
terra la vida familiar dels dissabtes o diumenges al matí, o que la llar es
converteixi en un hotel on es va a dormir i a menjar, i on el número
d’estrelles depengui del nivell social ... dels pares.
Es fa necessari redescobrir als
joves que els matins dels dissabtes i diumenges són magnífics si se saben
omplir d’afeccions sanes i bones com la pràctica d’algun esport, excursions,
afeccions culturals... i que també són un bon moment per conviure.
En aquesta qüestió, com en moltes
altres, és important l’exemple dels pares. Però tots els components de la
família han d’entendre que la vida familiar requereix dedicar-li temps; també
per part dels fills més grans que viuen a casa dels pares. Han d’entendre,
se’ls ha de fer entendre que la vida familiar requereix un respecte a uns
mínims d’ordre i d’horari, amb les excepcions que en alguns casos es poden
donar però que no seran la manera habitual
de fer.
La celebració especial del diumenge
com a dia de trobada familiar és quelcom que no s’ha de deixar perdre, que s’ha
de mantenir i ser un referent important per a la família, sempre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada