Educar: 7 - Una tasca difícil i delicada

Una tasca difícil i delicada

           Els pares, amb l’educació dels fills tenim encomanada una tasca difícil i delicada.

            És una tasca difícil perquè el nen/a és un terreny disposat tant per al bé com per al mal. En ell, com en tota persona, existeixen tendències dolentes que és necessari neutralitzar, i altres de bones, que cal descobrir, sostenir i animar.

            És una tasca difícil perquè no es realitza sovint en les millors condicions. Els horaris de treball fora de casa, les poques ajudes de que es disposa, l’espai reduït, moltes vegades, de les llars, compliquen les coses i no donen ni el temps ni la calma necessaris per pensar en els problemes educatius que van apareixent sense haver-los previst.

            És difícil, perquè no hi ha mètode universal ni recepta infal•lible. Existeixen alguns principis de sentit comú i l’experiència, que permet corregir, encara que moltes vegades tard, algunes actituds equivocades. Al revés que en altres oficis, els pares, quan tenim experiència és quan ens quedem sense feina. A més, cada nen és un món a part que està en evolució contínua i que requereix adequar el tracte que se li dóna.

            És difícil, perquè no és gens fàcil comprendre el nen/a o el noi/a, ni saber que passa dins seu. Les seves reaccions són imprevisibles i, a vegades, les repercussions d’una paraula o d’un incident al que no hem donat cap importància poden tenir-ne molta.

            És una tasca delicada, perquè petits errors en la direcció o rumb, quasi imperceptibles els primers anys, poden conduir a situacions de difícil sortida al cap d’un cert temps.

            És delicada, perquè les condicions en que s’educa avui són molt diferents de quan ens van educar a nosaltres. El món evoluciona a un ritme trepidant i les condicions de vida han canviat molt. Si no anem amb compte, la fossa de separació entre generacions pot representar una dificultat afegida.

          La tasca és delicada, perquè comporta a la vegada, amor i exigència, bondat i fermesa, paciència i decisió. I aquestes qualitats complementàries semblen sovint contràries i exigeixen de l’educador cor, sentit comú i equilibri.

            Per tant, com la tasca és difícil i delicada, és necessari posar-se en guàrdia contra tot tipus de desànim i pessimisme. És cert que no hi ha receptes universals i no hi ha dos nens/es iguals, però hi ha uns principis generals que, si els sabem aplicar, ens podem evitar molts desenganys.

            Haurem d’esforçar-nos per conèixer aquests principis, que són fruit de l’experiència, de l’observació i de l’estudi de la naturalesa psicològica del nen/a, i que ens donaran pautes de funcionament en les diferents etapes de creixement. Per fer-ho, podrem llegir llibres adequats que ens transmetran aquests coneixements i experiències.

           Podrem demanar ajuda a experts, però no podrem desentendre’ns de l’educació dels nostres fills. Haurem de dedicar temps a plantejar-nos les accions a fer per anticipar-nos a possibles problemes i sentirem la necessitat d’aprendre i posar la nostra intel•ligència i capacitat de reflexió en funcionament.

            L’educació és una ciència i un art dels més difícils i delicats. I és, també, una de les missions més belles que tenim encomanades els pares.