Virtuts: 5 - Un petit detall: l'alegria

Un petit detall: l’alegria

Menysprear els petits detalls que fan possible i agradable la convivència, al•legant que s’està per coses més importants, és no conèixer la naturalesa humana. Si volem millorar la nostra vida familiar haurem, potser, de revisar actituds fonamentals, però si no les concretem en detalls senzills i fàcils de dur a terme, les nostres intencions poden quedar-se en no-res.

No hem de desestimar aquests petits detalls de la llar que seran els que amb perseverança ens donaran l’ambient que desitgem. “No és a cops de martell, sinó per la dansa de l’aigua que esdevenen perfectes els palets de riera”, diu el poeta. Detalls de cortesia, de gratitud... d’alegria.

L’alegria és una manifestació externa d’un sentiment més profund que moltes vegades pot semblar que depèn d’esdeveniments o d’influències externes. Encara que en part sigui així (els maldecaps de la feina, el cansament, la malaltia, les ferides morals... afecten a tothom), també és cert que la felicitat, que és el sosteniment de l’alegria, és en gran part, una manera de veure les coses i l’art d’adaptar-se a elles.

L’alegria i el bon humor són, també, una qüestió de voluntat, de tenir cura de detalls. Des dels primers anys és necessari habituar al nen a somriure, somriure a tot: als seus pares, als seus amics, a les visites i també a la vida, a les seves dificultats i contrarietats. El somriure ha de ser moneda habitual de canvi. De fet, si la tristesa és un vici, l’alegria és una virtut, que s’adquireix, com totes les virtuts, amb repetició d’actes i amb raons que la fonamentin.

El desànim, que no condueix a res, hauria d’estar expulsat de la nostra manera de fer. Quan anem en cotxe i ens passa la més petita de les avaries, la punxada d’una roda per exemple, podem deixar-nos portar pel mal humor i pot ser que aleshores, nerviosos i enutjats, no encertem ni a trobar els estris per arreglar-ho. És el moment per recordar les setmanes, mesos i quilòmetres que hem estat circulant sense cap contratemps i posar-nos a solucionar-ho amb calma i tranquil•litat. Algú va dir “si exageréssim les nostres alegries com ho fem amb les nostres penes, els nostres problemes perdrien la seva importància”.

Aquesta actitud és necessària viure-la a la llar i fer-la viure. Quan s’espatlla la calefacció, quan se’n va la llum, quan ens hem quedat sense cotxe, quan un contratemps tira per terra un pla previst anteriorment... aleshores serà important el bon humor, posant els mitjans per solucionar el problema, acceptant la situació, buscant alternatives. Els fills han d’aprendre dels seus pares aquesta actitud.

Per formar un caràcter jovial en els fills, res millor que els detalls d’alegria i bon humor de la llar. Per aconseguir un clima favorable en l’educació dels fills, res millor que la participació activa dels pares en la vida alegre dels nens: en les distraccions i diversions, en la preparació de festes familiars, en els jocs, en les animades tertúlies...

L’educació trista talla les ales; l’educació jovial i alegre, estimula i anima.