Infància: 5 - No em ve de gust...

Escrita per -
No em ve de gust…



Venir o no venir de gust no pot ser la raó per fer les coses. Ho hem d’ensenyar als nostres fills i explicar-ho bé, perquè sinó serà difícil que avui ajudin a casa o estudiïn, i que demà sàpiguen fer front a les dificultats. Els ho haurem de fer veure amb exemples. Darrera l’èxit d’aquell esportista d’elit hi ha molt sacrifici i dedicació. Anant amb bicicleta només quan ve de gust no es guanyen els Tours de França. Estudiant només quan ve de gust no s’arriba gaire lluny en els estudis. Fins i tot en els matrimonis que s’han estimat durant molts anys ha estat necessari el sacrifici i l’esforç per mantenir viu l’amor.

Si no els ensenyem a esforçar-se i a lluitar sovint en detalls molt petits es convertiran en persones toves, amb una personalitat feble, capriciosos i inconstants, incapaços, en el futur, de desenvolupar qualsevol tasca seriosa i àrdua. I la vida és plena d’aquest tipus de tasques. Per això hem d’ajudar-los, dia a dia, a adquirir les capacitats necessàries per enfrontar-s’hi: voluntat per a la lluita, capacitat de sacrifici, afany de superació. Si no les fomentem cauran fàcilment en la mediocritat, el desordre i la deixadesa.

La capacitat d’esforçar-se haurà d’entrenar-se des de ben petits. Si no s’ha fet abans que comenci l’adolescència, serà molt difícil iniciar-la aleshores. Un bon camp d’entrenament són les normes de convivència a casa, en les quals ha d’haver-hi una certa disciplina i exigència, conjugada amb l’estimació i comprensió necessària. Complir un horari, especialment a l’hora d’aixecar-se i anar a dormir, ajudar en les feines de casa, tenir cura de les seves coses: la seva habitació, la seva roba... són alguns aspectes d’aquesta convivència.

Un altre camp és el que fa referència al domini del seu caràcter i estat d’ànim. Vèncer el mal humor, renunciar a la curiositat en coses que no l’afecten, dominar la impaciència, evitar queixar-se... són exemples d’aquesta necessària lluita amb un mateix.

Els jocs, els jocs de taula, i els esports són elements apropiats perquè, amb les seves regles elementals, es forgin hàbits de disciplina. Convindrà, també, ensenyar-los a renunciar a algunes coses pel bé dels altres: cedir el millor seient, deixar la joguina al germà petit o a l’amic...

A vegades, haurem de crear ocasions que ofereixin una certa dificultat o requereixin suportar algunes molèsties. Per exemple, excursions amb caminades llargues, algun encàrrec incòmode, un menjar que no agrada...

La capacitat d’esforç no s’improvisa. Entrenem-lo, perquè el necessitaran.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures ...
Veure article complet

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?

Escrita per -
Imatge
  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.
Veure article complet

Pares: 15 - Ensenyar a volar

Escrita per -
Imatge
Ensenyar a volar He llegit , no fa gaire, una cita d’una santa, la Mare Teresa de Calcuta, que diu així: “Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol Ensenyaràs a somiar però no somiaran el teu somni Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida Però en cada vol, en cada somni. en cada vida estarà la petjada del camí ensenyat.” És una bona reflexió tant per als pares com a per als fills, també per a mestres, professors, alumnes, estudiants,... M’ha fet pensar en el primer article que es va publicar en aquest blog. Es titulava: “Arrels i ales” i recollia una cita que deia així: “Hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un arrels i l’altre ales” i ens preguntàvem si era possible que aquest dos llegats fossin objectius de la mateixa tasca, l’educativa, quan semblen contradictoris: les arrels fixen a la terra i les ales serveixen per tot el contrari, per volar. La resposta que es donava era que sí: es tractava de donar, durant el procés educatiu, per ...
Veure article complet