Infància: 5 - No em ve de gust...

No em ve de gust…



Venir o no venir de gust no pot ser la raó per fer les coses. Ho hem d’ensenyar als nostres fills i explicar-ho bé, perquè sinó serà difícil que avui ajudin a casa o estudiïn, i que demà sàpiguen fer front a les dificultats. Els ho haurem de fer veure amb exemples. Darrera l’èxit d’aquell esportista d’elit hi ha molt sacrifici i dedicació. Anant amb bicicleta només quan ve de gust no es guanyen els Tours de França. Estudiant només quan ve de gust no s’arriba gaire lluny en els estudis. Fins i tot en els matrimonis que s’han estimat durant molts anys ha estat necessari el sacrifici i l’esforç per mantenir viu l’amor.

Si no els ensenyem a esforçar-se i a lluitar sovint en detalls molt petits es convertiran en persones toves, amb una personalitat feble, capriciosos i inconstants, incapaços, en el futur, de desenvolupar qualsevol tasca seriosa i àrdua. I la vida és plena d’aquest tipus de tasques. Per això hem d’ajudar-los, dia a dia, a adquirir les capacitats necessàries per enfrontar-s’hi: voluntat per a la lluita, capacitat de sacrifici, afany de superació. Si no les fomentem cauran fàcilment en la mediocritat, el desordre i la deixadesa.

La capacitat d’esforçar-se haurà d’entrenar-se des de ben petits. Si no s’ha fet abans que comenci l’adolescència, serà molt difícil iniciar-la aleshores. Un bon camp d’entrenament són les normes de convivència a casa, en les quals ha d’haver-hi una certa disciplina i exigència, conjugada amb l’estimació i comprensió necessària. Complir un horari, especialment a l’hora d’aixecar-se i anar a dormir, ajudar en les feines de casa, tenir cura de les seves coses: la seva habitació, la seva roba... són alguns aspectes d’aquesta convivència.

Un altre camp és el que fa referència al domini del seu caràcter i estat d’ànim. Vèncer el mal humor, renunciar a la curiositat en coses que no l’afecten, dominar la impaciència, evitar queixar-se... són exemples d’aquesta necessària lluita amb un mateix.

Els jocs, els jocs de taula, i els esports són elements apropiats perquè, amb les seves regles elementals, es forgin hàbits de disciplina. Convindrà, també, ensenyar-los a renunciar a algunes coses pel bé dels altres: cedir el millor seient, deixar la joguina al germà petit o a l’amic...

A vegades, haurem de crear ocasions que ofereixin una certa dificultat o requereixin suportar algunes molèsties. Per exemple, excursions amb caminades llargues, algun encàrrec incòmode, un menjar que no agrada...

La capacitat d’esforç no s’improvisa. Entrenem-lo, perquè el necessitaran.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar