Infància: 5 - No em ve de gust...

Escrita per -
No em ve de gust…



Venir o no venir de gust no pot ser la raó per fer les coses. Ho hem d’ensenyar als nostres fills i explicar-ho bé, perquè sinó serà difícil que avui ajudin a casa o estudiïn, i que demà sàpiguen fer front a les dificultats. Els ho haurem de fer veure amb exemples. Darrera l’èxit d’aquell esportista d’elit hi ha molt sacrifici i dedicació. Anant amb bicicleta només quan ve de gust no es guanyen els Tours de França. Estudiant només quan ve de gust no s’arriba gaire lluny en els estudis. Fins i tot en els matrimonis que s’han estimat durant molts anys ha estat necessari el sacrifici i l’esforç per mantenir viu l’amor.

Si no els ensenyem a esforçar-se i a lluitar sovint en detalls molt petits es convertiran en persones toves, amb una personalitat feble, capriciosos i inconstants, incapaços, en el futur, de desenvolupar qualsevol tasca seriosa i àrdua. I la vida és plena d’aquest tipus de tasques. Per això hem d’ajudar-los, dia a dia, a adquirir les capacitats necessàries per enfrontar-s’hi: voluntat per a la lluita, capacitat de sacrifici, afany de superació. Si no les fomentem cauran fàcilment en la mediocritat, el desordre i la deixadesa.

La capacitat d’esforçar-se haurà d’entrenar-se des de ben petits. Si no s’ha fet abans que comenci l’adolescència, serà molt difícil iniciar-la aleshores. Un bon camp d’entrenament són les normes de convivència a casa, en les quals ha d’haver-hi una certa disciplina i exigència, conjugada amb l’estimació i comprensió necessària. Complir un horari, especialment a l’hora d’aixecar-se i anar a dormir, ajudar en les feines de casa, tenir cura de les seves coses: la seva habitació, la seva roba... són alguns aspectes d’aquesta convivència.

Un altre camp és el que fa referència al domini del seu caràcter i estat d’ànim. Vèncer el mal humor, renunciar a la curiositat en coses que no l’afecten, dominar la impaciència, evitar queixar-se... són exemples d’aquesta necessària lluita amb un mateix.

Els jocs, els jocs de taula, i els esports són elements apropiats perquè, amb les seves regles elementals, es forgin hàbits de disciplina. Convindrà, també, ensenyar-los a renunciar a algunes coses pel bé dels altres: cedir el millor seient, deixar la joguina al germà petit o a l’amic...

A vegades, haurem de crear ocasions que ofereixin una certa dificultat o requereixin suportar algunes molèsties. Per exemple, excursions amb caminades llargues, algun encàrrec incòmode, un menjar que no agrada...

La capacitat d’esforç no s’improvisa. Entrenem-lo, perquè el necessitaran.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet