Educar: 5 - Compte amb els baobabs!

“Compte amb els baobabs!”

Demà, pot ser tard!

Com haureu endevinat, el títol, les cites que faig servir i, fins i tot, les imatges, són tretes del llibre “Le petit Prince” de Saint-Exupéry. Concretament del capítol 5, on el petit príncep explica el drama dels baobabs del seu petit planeta. Ens poden servir per recordar que en educació més val prevenir que arribar tard.

La pedagogia moderna posa cada cop més de manifest la importància d’avançar l’esforç educatiu als primer anys. Del que fem amb els nens dependrà, en gran mesura, el seu futur de grans.

Malgrat això, encara hi ha molts pares que no ho valoren i deixen passar el temps sense preocupar-se o, més ben dit, sense ocupar-se seriosament de l’educació dels seus fills quan són petits.

De vegades, per fer veure a alguns pares aquesta importància, se’ls pot preguntar si coneixen algun nen o alguna nena mal educat de mesos. La resposta acostuma a ser que no. Alguns ploren més que altres, o mengen més malament, però la cosa no passa d’aquí. A continuació se’ls pot fer la mateixa pregunta però avançant l’edat a dos anys i mig o tres. La resposta és sovint que si. És veritat, hi ha nens o nenes de dos o tres anys que ja estan realment malt criats, han adquirit uns hàbits que no afavoreixen la seva correcte educació. Si no s’hi posa remei a temps, què serà d’ells quan siguin grans?

Recordem el que es diu en "El Petit Princep":

“Els baobabs abans de créixer, comencen essent petits”

“I d’un baobab, si no hi ets a temps, ja no te`n pots desfer mai més”

            Això vol dir que entre aquestes edats es desenvolupa alguna cosa important en la personalitat d’un nen o d’una nena. Alguna cosa que determina bastant el futur d’aquell nen o nena.

            No hauríem de ser, però, deterministes. En educació hi ha dues màximes igualment veritables i importants. La primera és aquella que diu: “sempre és possible”, o “sempre val la pena intentar-ho”. La segona, que sembla contradictòria amb la primera i, de fet, n’és; és la que diu: “demà pot ser tard”, és a dir, que tot el que es faci els primers anys té una importància vital.

            Efectivament, els primers anys es posen les bases tant de la formació intel•lectual com de la formació de la voluntat. I val la pena no malbaratar-los.

            L’estimulació dels sentits, el desenvolupament de la capacitat motora, aconseguir una adequada percepció de l’entorn, com també una bona coordinació dinàmica i visual, són les bases d’una correcta formació intel•lectual. El sentit comú dels pares i la seva atenció durant els primers anys són necessaris. També, una bona llar d’infants i un bon centre d’educació infantil.

            En l’educació de la voluntat que, de ben petits es fa en l’àmbit familiar, és molt important tenir cura de detalls de la vida diària que afecten a la seva educació i no retardar l’exigència en algunes coses. Sense entrar, ara, en un recull de suggeriments podríem enunciar aquest principi: “allò que un nen o una nena pot fer a una determinada edat, que ho faci”. No ho deixem per més tard, no sigui que no hi arribem a temps.

De ben petits, hem de conrear les virtuts i arrancar d’arrel els mals hàbits que s`hi poden oposar. Com amb els baobabs del planeta del petit príncep: “T’has d’obligar regularment a arrencar els baobabs així que els distingeixes dels rosers”.

“Compte amb els baobabs!”