Família: 4 - Ambient familiar

Ambient familiar

Tots som conscients de la decisiva influència que els ambients exerceixen sobre la conducta personal humana. L’alegria, el pessimisme, la pau, la inquietud, els nervis, són extraordinàriament contagiables. És per això que és important el clima, l’ambient que creem en la nostra mateixa llar, en la nostra família. Gran part del caràcter dels fills i de les seves actuacions durant tota la seva vida es deuran al clima familiar en què creixin.

Alguns ambients negatius que perjudiquen notablement l’educació i que hauríem d’evitar al màxim són:

- Ambients freds: quan passa alguna cosa entre els esposos. No hi ha el suficient amor i els fills ho noten i els produeix inseguretat, inquietud i retraïment. Quan parlem de l’educació dels fills hauríem de començar parlant de l’amor entre els pares perquè és el fonament de tot.

- Ambients nerviosos. Es dóna entre mares o pares ansiosos, obsessionats en algun aspecte de l’educació o perfeccionistes. Mares o pares que protegeixen excessivament, intervenen més del compte i persegueixen constantment. Ambients en els quals els crits són freqüents i on o bé es trasllada la inquietud i els nervis als fills i aquests resulten sovint obsessius i escrupolosos, o bé els fills acaben “passant” i tornant-se ganduls sense voluntat ni esperit d’iniciativa.

- Ambients frívols o egoistes. Quan els pares no es preocupen suficientment dels fills perquè el treball, la vida social, les diversions no els deixen temps. Els nens s’acaben adonant de la verdadera raó d’aquesta situació. Ni els regals ni els molts petons poden amagar-la.

- Ambients amb excessiva llibertat o excessiva rigidesa. Els dos extrems són dolents. Massa llibertat, de vegades per por a contrariar els fills, no orienta i produeix inseguretat. Massa rigidesa, provoca fills tímids, amb complexes d’inferioritat i titubejants. Cap dels dos ambients permet educar la verdadera llibertat.

- Ambients tancats. Que no surten d’ells mateixos. No entren ni surten, ni amics ni idees. Moltes vegades serveixen només per criticar el que passa a fora. No ensenyen convivència ni relació i no ajuden a progressar o millorar.

- Ambients malhumorats. Normalment perquè no s’accepten les situacions que toca viure. Ambients tristos en els quals els fills procuren estar el menys temps possible i que no ensenyen absolutament res.

- Ambients en els quals el desordre i la manca d’un mínim d’organització provoquen problemes constants i ambients on no es viu la sobrietat i per tant no es prepara per a la vida, o bé no es viuen les bones maneres per un mínim de respecte mutu.

Ben al contrari, procurarem que les nostres llars siguin lluminoses i alegres. L’estimació sincera estarà present entre els uns i els altres. Es conviurà, es xerrarà, de vagades es discutirà, però l’afecte farà passar per sobre dels petits enuigs. Se celebraran coses: els aniversaris (el primer, el de noces dels pares), alguna fita aconseguida, les notes... I ho celebrarem sense grans dispendis, potser amb un pastís fet per la germana gran. Compartirem il•lusions, vivències, alegries, disgustos... Ens tindrem detalls, ens farem petites sorpreses agradables. De vegades jugarem plegats.

Es faran plans familiars comuns i adequats segons les edats. Tindrem, tots, les nostres responsabilitats a la llar: encàrrecs, treballs... des dels més petits fins els pares. Acceptarem unes necessàries normes de convivència. Tindrem la casa amb les portes obertes cap endins perquè entrin els nostres amics i els amics dels nostres fills, i les finestres obertes cap enfora perquè ens assabentem del que passa al món, al nostre món. Serem objectius, respectarem als altres encara que tinguin idees oposades. No murmurarem ni criticarem veïns i coneguts. Sabrem trobar i veure el bé en les iniciatives nobles del nostre entorn.

D’aqueta manera aconseguirem que tots, pares i fills estiguem bé a casa. Quan tinguem temps l’aprofitarem per estar en família i el clima de la nostra llar comportarà pau, alegria, convivència amable i estimació sincera.