Objectius: 4 - Drets i deures

Escrita per -
                  Drets – Deures

Si ens preguntéssim què desitgem per als nostres fills podríem donar-nos aquesta resposta : que assoleixin un grau de maduresa que els permeti exercir bé la seva llibertat.

Seria un objectiu educatiu que probablement signaríem tots i que podria resumir la missió que els pares tenim encomanada per als nostres fills.

Però, què és això de la maduresa? En què consisteix? Com es nota que s’aconsegueix?

Un indicador del grau de maduresa el podem trobar en el binomi drets-deures.

Un nen només té drets. Té dret que se li doni el menjar, que se li canviïn els bolquers... i no té cap deure. A mesura que va creixent, van apareixent alguns deures: ha d’anar a l’escola, ha d’ajudar a casa... De mica en mica en aquest binomi els deures van desplaçant els drets. A una certa edat, potser al capdamunt de la maduresa, un pot tenir la sensació, no del tot equànime, que només té deures i que no li queda gaire temps, ni gaire espai, per als seus drets. També és cert que, a partir d’una determinada edat, quan es deixa la maduresa per anar cap a la vellesa, el procés s’inverteix, de manera que es pot acabar la vida, aquí a la terra, igual com es va començar: amb molts drets i cap deure.

Plantejades les coses així, podríem pensar que això de la maduresa és un mal assumpte, perquè sembla que és més gratificant tenir drets que deures. De fet, és freqüent veure manifestacions en què s’exigeixen els primers i, en canvi, no és gens fàcil veure’n que reclamin els segons.

La substitució d’uns pels altres, que té lloc durant el procés que porta cap a l’edat madura, té a veure amb la capacitat de la persona humana per sortir d’ella mateixa i obrir-se als altres.

Té a veure amb la diferent manera de conjugar els verbs. Un nen sol fer-ho en primera persona del singular, “jo”; quan descobreix l’amistat o quan s’enamora, aprèn a conjugar el “tu”; més endavant, quan decideix compartir la vida amb qui estima, el “nosaltres”; i quan arriben els fills, el “vosaltres”.

Té a veure, en definitiva, amb la possibilitat de ser feliç que consisteix més en donar que en rebre.

Arribem, doncs, a la conclusió que la maduresa, és a dir, la plenitud de la vida humana, està lligada a la capacitat de pensar en els altres (generositat) i a la possibilitat d’adquirir deures (responsabilitat).

Si volem preparar els nostres fills per assolir-la haurem de tenir presents aquests dos aspectes i exercitar-los en ells. No evitarem el compliment dels deures propis a cada edat i fomentarem la preocupació... i ocupació pels altres.

Frases com: “pobrets ja tindran temps de tenir preocupacions quan siguin grans”, o bé “que s’ho passin bé ara que poden i són joves” no els ajudaran a madurar ni a ser feliços.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures ...
Veure article complet

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?

Escrita per -
Imatge
  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.
Veure article complet

Pares: 15 - Ensenyar a volar

Escrita per -
Imatge
Ensenyar a volar He llegit , no fa gaire, una cita d’una santa, la Mare Teresa de Calcuta, que diu així: “Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol Ensenyaràs a somiar però no somiaran el teu somni Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida Però en cada vol, en cada somni. en cada vida estarà la petjada del camí ensenyat.” És una bona reflexió tant per als pares com a per als fills, també per a mestres, professors, alumnes, estudiants,... M’ha fet pensar en el primer article que es va publicar en aquest blog. Es titulava: “Arrels i ales” i recollia una cita que deia així: “Hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un arrels i l’altre ales” i ens preguntàvem si era possible que aquest dos llegats fossin objectius de la mateixa tasca, l’educativa, quan semblen contradictoris: les arrels fixen a la terra i les ales serveixen per tot el contrari, per volar. La resposta que es donava era que sí: es tractava de donar, durant el procés educatiu, per ...
Veure article complet