Adolescència: 8 - Primeres sortides

Escrita per -
                 Primeres sortides

Quan el fill arriba a una determinada edat, apareix l’anhel  per sortir de casa i trobar-se amb amics de la seva edat. Els pares es troben davant  d’una sèrie d’alternatives que els poden fer dubtar i preguntar-se quins límits o condicions han de posar o exigir. O bé quins consells han de donar per tal que un experiència  negativa no suposi perdre el que s’ha ensenyat fins ara, ans al contrari serveixi per enriquir i reafirmar la seva formació
Preguntes com: Té l’edat? Amb qui surt? On van? Quant temps? Quin horari? Entre setmana o només caps de setmana?... són algunes de les que hauran de respondre adequadament.

Si el fill és el gran, el primer que planteja aquest necessari anhel per sortir, pot trobar uns pares sense experiència que no saben si l’han d’animar a que surti o tot el contrari. Si els pares ja s’han trobat abans en la situació, poden tenir una experiència negativa per haver estat massa permissius i que els farà anar més en compte amb els límits o control que han d’imposar. Si l’experiència ha estat positiva, han de mantenir els principis que han fet servir, però tenint en compte que cada fill és diferent i necessita un marc de llibertat-control diferent.

A vegades, la preocupació dels pares és que tingui amics. Si aquesta preocupació és desproporcionada pot fer que promocionin sense necessitat les sortides que per altra banda el noi o la noia no sol·licita. Si un noi o una noia a questa edat té les condicions per ser un bon amic o amiga i ho és, i té amics a l’escola o a l’equip esportiu, o en alguna altra activitat... pot ser que en tingui prou amb els contactes que l‘activitat escolar o aquestes altres activitats li proporcionen per exercir l’amistat, i no necessita altres plantejaments de sortides.
Moltes d’aquestes sortides, a mini discoteques, al cine, ... tampoc es que proporcionin àmbits per fomentar massa l’amistat i poden proporcionar experiències no desitjades. Els adolescents no veuen dificultats ni problemes, i els pares tenim l’obligació d’advertir-los de com reaccionar davant situacions inesperades per tal que aprenguin a moure’s amb prudència  i ser cauts, per no caure en errors dels que més tard se’n poden penedir. Però els pares no han de convertir-se, només, en els qui eviten les ànsies de diversió dels seus fills. Volem que s`ho passin bé, però hem d’ajudar-los a controlar els seus actes i assumir amb responsabilitat les conseqüències que se’n deriven.
Les vacances d’estiu, segons on tenen lloc i amb el temps d’oci a vegades excessiu, poden ser una ocasió perquè l’adolescent vulgui provar nous ambients i noves emocions. El grau de llibertat que se’ls ha de donar ha de ser proporcional al seu grau de responsabilitat.

Es necessitaran, aleshores,  grans dosis d’autoritat i pensar que si estimem de veritat els nostres fills, l’exercici d’aquesta autoritat ens farà prendre, algunes vegades, decisions fermes i restrictives que potser seran motiu de disgustos per a tots, però que seran absolutament necessàries pel seu bé. Amb el pas del temps aquestes decisions, si han estat encertades, seran motiu de reconeixement per part dels fills.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures ...
Veure article complet

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?

Escrita per -
Imatge
  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet