Família: 11 - La millor aventura

                        La millor aventura

                             Núria i Marc

Iniciareu la millor aventura de la vostra vida. Ja no sereu solament dues persones, sinó que constituïu una nova unitat: un matrimoni. La més gran de les aventures. Ni un safari per l’Àfrica, ni cap esport d’aventura, que en el fons són aventures prefabricades, us aportarà tants episodis diferents, tantes circumstàncies dispars, com la que inicieu: constituir-vos en matrimoni i fundar un nucli familiar propi en el que vosaltres dos sou els protagonistes.

Una aventura que inicieu perquè us estimeu i esteu disposats a estimar-vos sempre, passi el que passi. Com us dirà el sacerdot, testimoni del vostre enllaç en representació de l’església: en la riquesa i en la pobresa, en la salut i en la malaltia, en el dolor i en l’alegria, en la joventut i en la vellesa...

La fermesa i seguretat de la vostre unió està en la decisió de que això sigui així. Hi ha parelles que abans de prendre la decisió proven de conviure junts per veure si els hi va bé. I si ha estat així durant un temps, decideixen comprometre’s en matrimoni. S’equivoquen si fonamenten la seva decisió en la prova. El matrimoni no es pot provar, és massa ric en situacions perquè una prova de dos o tres anys els confirmi la seva viabilitat. ¿Han provat de tenir un nen de vuit mesos a qui li estan sortint les dents, durant una temporada? ¿Han provat de tenir una adolescent de catorze anys vivint amb ells? Encara que ho haguessin fet, no n’hi hauria prou. El que dóna seguretat a un matrimoni no és haver-ho provat, sinó la decisió ferma de que passi el que passi, estaran junts tota la vida.

Durant el nuviatge heu parlat d’aquelles coses importants en les que heu d’estar d’acord. No són moltes, però n’hi ha algunes que no es poden obviar, especialment les que fan referència als fills i a la seva educació.

L’amor que avui sentiu no solament l’heu de mantenir, sinó augmentar. Per fer-ho no podeu confiar només en el sentiment. L’amor és un acte de la voluntat, per tant heu d’estar disposats a voler estimar-vos cada cop més. I això suposarà esforç i sacrifici. L’amor sempre suposa sacrifici. El veritable amor suposa estimar sense condicions, sense esperar res a canvi. Si els dos ho feu així, us garanteixo una convivència feliç que cap circumstància podrà malmetre.

L’amor conjugal és diferent de qualsevol altre tipus d’amor: amistat, filial, maternal, paternal,... és una donació total de la persona en cos i ànima que, per ser total, és exclusiu: només per ell o per ella. Aquesta íntima unió comporta i exigeix la fidelitat i la indissolubilitat, que també ho exigirà el bé dels fills.

Mantenir l’amor en el matrimoni suposa tenir cura dels detalls. Detalls de convivència que pel fet de viure junts i tenir-vos molta confiança no heu de deixar. El somriure, el si us plau, el donar les gràcies,... no els heu de deixar només per les visites, sinó que entre vosaltres han de ser moneda de canvi habitual. A vegades l’excés de confiança pot suposar que ens arreglem per sortir  i dins de casa ens quedem en samarreta o anem amb rul·los tot el dia. A vegades podem ser molt simpàtics i agradables a la feina i quan arribem a casa ens oblidem de ser-ho. Aquests excessos de confiança, són excessos de no pensar en l’altre. Cultiveu l’amor, també, en aquests detalls i en molts altres.

Procureu que la vostra llar sigui un lloc agradable on us hi trobeu molt bé. Per que sigui així, penseu que la neteja i l’ordre adequat, són importants. Repartiu-vos les funcions que l’organització d’una llar requereix en funció de les aptituds de cadascú i fugint d’alguns estereotips del passat que avui no tenen sentit. Busqueu la conciliació entre el treball fora de casa i el temps que compartir la vida requereix. Busqueu l’equilibri entre les sortides amb amics i les sortides o el temps que estareu vosaltres dos sols. Podeu seguir tenint aficions particulars però les haureu de subordinar a la nova unitat familiar que heu iniciat. Procureu tenir aficions compartides. Respecteu-vos mútuament les vostre famílies de procedència i mantingueu la equilibrada relació amb elles.

Per mantenir l’amor en el matrimoni es necessita ajuda. L’ajuda mútua entre els esposos, l’ajuda que us proporciona el sagrament i l’ajuda que seguireu demanant a Déu. Penseu que com va dir un sant, “el camí cap al cel per un home casat té un nom: el de la seva esposa”, “el camí cap al cel per una dona casada té un nom: el del seu marit”. Ajudar-nos a anar al cel és un bon propòsit i és garantir l’amor en el matrimoni.

Per la seva pròpia naturalesa, el matrimoni i el amor conjugal estan ordenats a la procreació i a l’educació dels fills que vinguin. L’amor és fecund, generós i dóna fruits. L’obra creadora de Déu compte amb els matrimonis perquè participin en ella. Estigueu oberts a la vida. Els fills, si venen, són un do de Déu, més que un dret dels pares, i són un element més d’unitat entre els cònjuges.

Que sigueu molt feliços!