Objectius: 10 - Economia domèstica.


         Economia domèstica

Sovint em trobo amb gent que explica amb afecte algun detall viscut a la llar dels seus pares. Detalls que llavors no valoraven, o fins i tot els molestaven, però que ara, de grans, recorden amb agraïment, i consideren que els ha servit positivament en la seva vida. Són detalls que fan referència a aspectes diversos, que, a vegades, van acompanyats de paraules o frases curtes recordatòries, i que la insistència perseverant suposa l’adquisició d’un costum, un hàbit positiu que val per tota la vida.

Ens centrarem amb els que fan referència  a l’economia domèstica. Estic segur que l’economia juga un paper important en les nostres llars. Si bé, hi ha unes decisions i responsabilitats que corresponen només als pares, també és veritat que en la tasca educativa que la família té, hi ha un seguit de detalls per ensenyar sobre aquest tema per tal de fer un bon ús de les coses i treure’n el màxim profit.


Ensenyar a no malgastar. Les companyies d’aigua, d’electricitat o de telèfon exerceixen un servei públic que hem de reconèixer i agrair, i no és anar en contra d’elles ensenyar a fer un bon ús de l’aigua, de la llum i del telèfon. Si bé la llar he d’estar ben il·luminada per que sigui agradable i alegre, s`ha d’ensenyar a no deixar llums oberts inútilment. El raig d’aigua per dutxar-se o rentar-se ha de graduar-se convenientment. El telèfon serveix per donar encàrrecs, concertar una trobada, donar una notícia,...  però no per explicar tots els detalls de l’última sortida amb les amigues,... encara que tinguem tarifa plana.

Ensenyar a comprar. No sempre l’article de marca o el més car, serà necessàriament la millor compra. Que els fills acompanyin els pares a fer la compra setmanal potser un moment oportú per ensenyar-ho. La senzillesa, la naturalitat i el no aparentar ajuden a l’economia domèstica.

Ensenyar a tenir cura de les coses perquè durin més. La roba s’ha de deixar ben plegada o penjada. Els llibres de text si es folren i no es guixen, poden servir, si no canvia l’edició, per un germà més petit. Els llapis, els bolígrafs i les gomes duren més o menys segons es tracten. El mateix passa en les coses de la casa: la manera de seure en un sofà i no posar-hi els peus a sobre, repercutirà en la seva duració; les portes es tanquen sense donar cops; les cadires no són per balancejar-se amb elles; i  tantes coses més que podríem anar detallant.

El menjar no es tira. Podríem resumir amb aquesta frase els detalls a tenir en compte en relació al menjar. Ha de ser un principi fonamental a la llar, ensenyant la responsabilitat que es té davant de la misèria i la fam del món. Es menja de tot, tant si hi ha verdura com si hi ha peix. El menjar que es posa al plat s’acaba a no ser que hi hagi un motiu especial per no fer-ho. I el qui no se l’acaba, se’l pot trobar en l’àpat següent. Les sobres d’un dia, la mare les pot aprofitar, potser reconvertides, per al dia següent. La nevera no s’obre per menjar o beure alguna cosa fora d’hores.


Fer un bon ús dels diners. Si es dóna una paga als fills, cosa que segons les edats no és absolutament necessària, ensenyarem que no és per dedicar-la a qualsevol cosa (a inflar-se de llaminadures, per exemple), sinó a allò que sigui necessari o valgui la pena. Ensenyarem a estalviar i per això els obrirem un compte per anar posant aquells diners que potser dóna de tant en tant l’avia, o els que reben per l’aniversari, o els guanyats per alguna feineta. Així podran disposar de diners per alguna despesa extraordinària: campaments d’estiu, aquella peça e vestir que els hi fa il·lusió,... I quan són més grans i guanyen algun diner es faran càrrec de les seves despeses i potser podran ajudar els pares en les generals.

Aquests petits detalls i molts d’altres, formen part de la vida. Els pares han d’anar per endavant, com sempre, amb l’exemple.

L’economia domèstica serà en la nostra llar una actitud airosa i perspicaç que sabrà acomodar-se amb alegria a les possibilitats, sense crear necessitats supèrflues i sense desaprofitar oportunitats per ensenyar-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar