Pares: 10 - Una carta als pares.

Escrita per -
Una carta als pares


L’he trobat amagada entre papers vells. És una carta anònima i imaginària d’un fill adreçada als seus pares que va aparèixer en alguna revista que no puc identificar. Adaptant-la  lleugerament,  m’he decidit a transcriure-la per si ens pot servir de reflexió. Diu així:


Pares:


-Tracteu-me amb la mateixa cordialitat amb què tracteu els vostres amics; que siguem família no vol dir que no puguem ser també amics.


-No em doneu sempre ordres; si em demanéssiu les coses en lloc d’ordenar-me-les, les faria més de pressa i més de gust.



-No canvieu tant sovint d’opinió sobre el que haig de fer. Decidiu-vos i mantingueu la decisió.

-No em doneu tot el que us demani; a vegades demano només per veure on podeu arribar o quant puc aconseguir.

-Compliu les promeses que em feu, siguin bones o dolentes. Si és un permís o un caramel, doneu-me’l; però si és un càstig, també.

-No em compareu amb ningú, especialment amb els meus germans. Si m’enaltiu davant els altres, algú patirà; però si m’humilieu, patiré jo.

-No em corregiu les faltes davant de ningú; ensenyeu-me a millorar quan estiguem sols.

-No em crideu. Us respecto menys quan ho feu i, a més, m’ensenyeu a cridar, i això no ho vull aprendre.

-Deixeu que faci sol algunes coses; si ho feu tot per mi, mai no n’aprendré.

-No digueu mentides davant meu. Tampoc no em demaneu que les digui per vosaltres encara que sigui per treure-us d’alguna dificultat. Fareu que em trobi malament i que perdi la fe en vosaltres.

-Quan faci alguna cosa malament no m’exigiu que us digui per què ho he fet. A vegades ni jo mateix ho sé.

-Quan estigueu equivocats, admeteu-ho i creixerà la meva estimació per vosaltres; també m’ajudarà a admetre les meves equivocacions.

-No em demaneu que faci una cosa que vosaltres no feu. Aprendré i faré sempre el que feu, encara que no ho digueu; però no faré mai el que dieu i després no feu.

-Quan us expliqui algun problema no em digueu: “no tinc temps per ximpleries” o “això no té importància”. Tracteu de comprendre’m i ajudar-me.

-Estimeu-me i digueu-m’ho. M’agrada sentir-ho encara que no sigui necessari.

Afectuosament, el vostre fill/la vostre filla. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures ...
Veure article complet

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?

Escrita per -
Imatge
  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.
Veure article complet

Pares: 15 - Ensenyar a volar

Escrita per -
Imatge
Ensenyar a volar He llegit , no fa gaire, una cita d’una santa, la Mare Teresa de Calcuta, que diu així: “Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol Ensenyaràs a somiar però no somiaran el teu somni Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida Però en cada vol, en cada somni. en cada vida estarà la petjada del camí ensenyat.” És una bona reflexió tant per als pares com a per als fills, també per a mestres, professors, alumnes, estudiants,... M’ha fet pensar en el primer article que es va publicar en aquest blog. Es titulava: “Arrels i ales” i recollia una cita que deia així: “Hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un arrels i l’altre ales” i ens preguntàvem si era possible que aquest dos llegats fossin objectius de la mateixa tasca, l’educativa, quan semblen contradictoris: les arrels fixen a la terra i les ales serveixen per tot el contrari, per volar. La resposta que es donava era que sí: es tractava de donar, durant el procés educatiu, per ...
Veure article complet