Pares: 10 - Una carta als pares.

Escrita per -
Una carta als pares


L’he trobat amagada entre papers vells. És una carta anònima i imaginària d’un fill adreçada als seus pares que va aparèixer en alguna revista que no puc identificar. Adaptant-la  lleugerament,  m’he decidit a transcriure-la per si ens pot servir de reflexió. Diu així:


Pares:


-Tracteu-me amb la mateixa cordialitat amb què tracteu els vostres amics; que siguem família no vol dir que no puguem ser també amics.


-No em doneu sempre ordres; si em demanéssiu les coses en lloc d’ordenar-me-les, les faria més de pressa i més de gust.



-No canvieu tant sovint d’opinió sobre el que haig de fer. Decidiu-vos i mantingueu la decisió.

-No em doneu tot el que us demani; a vegades demano només per veure on podeu arribar o quant puc aconseguir.

-Compliu les promeses que em feu, siguin bones o dolentes. Si és un permís o un caramel, doneu-me’l; però si és un càstig, també.

-No em compareu amb ningú, especialment amb els meus germans. Si m’enaltiu davant els altres, algú patirà; però si m’humilieu, patiré jo.

-No em corregiu les faltes davant de ningú; ensenyeu-me a millorar quan estiguem sols.

-No em crideu. Us respecto menys quan ho feu i, a més, m’ensenyeu a cridar, i això no ho vull aprendre.

-Deixeu que faci sol algunes coses; si ho feu tot per mi, mai no n’aprendré.

-No digueu mentides davant meu. Tampoc no em demaneu que les digui per vosaltres encara que sigui per treure-us d’alguna dificultat. Fareu que em trobi malament i que perdi la fe en vosaltres.

-Quan faci alguna cosa malament no m’exigiu que us digui per què ho he fet. A vegades ni jo mateix ho sé.

-Quan estigueu equivocats, admeteu-ho i creixerà la meva estimació per vosaltres; també m’ajudarà a admetre les meves equivocacions.

-No em demaneu que faci una cosa que vosaltres no feu. Aprendré i faré sempre el que feu, encara que no ho digueu; però no faré mai el que dieu i després no feu.

-Quan us expliqui algun problema no em digueu: “no tinc temps per ximpleries” o “això no té importància”. Tracteu de comprendre’m i ajudar-me.

-Estimeu-me i digueu-m’ho. M’agrada sentir-ho encara que no sigui necessari.

Afectuosament, el vostre fill/la vostre filla. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet