Eines: 10 - La llei de l'eco

Escrita per -
                   La llei de l’eco.

Així com en el fenomen de l’eco, les muntanyes tornen el crit que tu mateix has emès, en les relacions interpersonals els altres també et tornen, amb petites diferències, el tracte que tu dónes.

Per exemple: si felicites les festes de Nadal a moltes persones, rebràs normalment moltes felicitacions; si mai no oblides els aniversaris dels teus amics, és molt possible que no oblidin el teu; si vas per la vida amb cara alegre, trobaràs cares alegres...


Aquesta llei també val per a les relacions educatives entre pares i fills. Els fills tornen amb la seva actitud el que els pares envien amb el seu exemple. Si bé no és una llei absoluta, el seu percentatge de compliment és prou alt. Això ens hauria de fer revisar els missatges que enviem als nostres fills i adequar-los a allò que desitgem d’ells.

Perquè, si volem que els nostres fill valorin positivament el treball, no podem arribar a casa al vespre amb cara de pocs amics i queixant-nos de la feina.

Si volem que els nostres fills col·laborin en les tasques de la llar, no podem arribar a casa, deixar-nos caure a la butaca i engegar la televisió mentre que esperem que ens avisin per sopar.

Si volem que els nostres fill estudiïn i valorin la cultura, repassem quants llibres hem llegit durant el darrer any i quantes hores dediquem a llegir i formar-nos.

Si volem que els nostres fills siguin sobris en el beure, no podem tenir un moble bar en el qual no hi falta res i que es renova constantment.

Si volem que els nostres fills tinguin cura de grans, dels seus pares, repassem com respectem i tractem els seus avis.

I així podríem continuar amb moltes altres coses.

“Ah!, si haguéssim sabut que això de l’educació era tan exigent...”, podria pensar algú. Però ens ho hem de mirar positivament: els fills són, moltes vegades, una bona raó per intentar fer les coses una mica millor.

Si en l’educació dels fills hem procurat donar les referències adequades, caldrà esperar la adequada resposta que ens arribarà al constatar, més endavant, el seu comportament de més grans.

Però, quan serà això?

La resposta arribarà algun dia i potser quan menys l’esperem o quan crèiem que ens havíem quedat sense ella...

Com diu aquella vella cançó de Bob Dylan: “How many times must a man look up before he can see the sky?... the answer, my friend, is blowin' in the wind, the answer is blowin’ in the wind”


Acabo aquesta pàgina amb dos vídeos que complementan l'article de manera diferent.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures ...
Veure article complet

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?

Escrita per -
Imatge
  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet