Educar: 6 - M'avorreixo!

M’avorreixo!

            Aquestes són unes paraules que hem escoltat d’un fill nostre, alguna vegada, quan després de passejar-se per tota la casa una bona estona amb les mans a la butxaca i la cara estirada, ha sol•licitat finalment la nostra ajuda.

            Si això succeeix, haurem d’actuar amb urgència i amb imaginació. Hem de tenir present que l’avorriment és, probablement, una de les coses més destructives per a les persones, i en concret per als nens i adolescents.

            Educació i avorriment són, efectivament, paraules irreconciliables. No poden conviure juntes.

            Si davant les frases “mamà que faig”, o “papà, m’avorreixo”, la nostra resposta és només “per què no llegeixes alguna cosa?” o “ves a jugar amb el teu germà”, potser no estarem atenent suficientment les necessitats del nostre fill.

           
És probable que necessitin una mica del nostre enginy per trobar una activitat atractiva, una orientació, o una idea. I, a vegades, requeriran la nostra total disponibilitat per compartir una estona de temps.

            L’explicació del problema és simple. Els nois, les noies, especialment fins a deu o onze anys, no saben organitzar el seu temps lliure. No sempre saben com divertir-se o entretenir-se. Sobretot, en els més grans, no hem de deixar que el tedi o l’avorriment prenguin possessió del seu temps. La inactivitat i l’apatia són males companyies.

            De l’avorriment a la tristesa hi ha molt poc tros. I sense l’alegria ens quedem sense uns dels ingredients més fonamentals a l’hora d’educar.

            De l’avorriment al mal humor hi ha poca distància. I amb cares llargues no es pot anar enlloc.

            De l’avorriment al desànim hi ha poca separació. I si falta il•lusió, és inútil proposar objectius de millora.

            Quan un noi s’avorreix a casa amb una certa freqüència, buscarà fora de l’entorn familiar la distracció que no troba. Primer se centrarà en el televisor o el videojoc. Després potser passarà el màxim de temps possible fora de casa, amb la manca de control i desconeixement de les activitats i companyies que això comporta.

           

           Haurem de procurar facilitar els suficients recursos, no necessàriament materials, als fills perquè siguin capaços d’entretenir-se i passar-s’ho bé fàcilment. Per això procurarem descobrir i donar oportunitat d’exercir les tendències i afeccions més profundament personals per eradicar aquesta tendència al desinterès i a estar de passada de tot, que amenaça a les noves generacions. Crear afeccions en àmbits diferents: esport, excursions, gust per la naturalesa... Haurem de fomentar la lectura creant un ambient propici a casa. Però, per sobre de tot, es tracta de crear una actitud d’aprofitar el temps, d’interessar-se i admirar-se per les coses, de tenir iniciatives... Una actitud positiva i optimista de voler omplir bé la vida.

Donarem ocasió als nostres fills perquè portin els seus amics a jugar a casa. Procurarem crear un ambient familiar agradable en què la simple companyia i conversa siguin un motiu per trobar-s’hi bé. Fomentarem les tertúlies en què parlarem de tot.

            Planificarem activitats familiars, posant-hi imaginació perquè resultin divertides i formatives, i que serviran, també, per crear records comuns que seran, després, un motiu de conversa que ajudarà a mantenir-nos units.

            L’avorriment és un mal que acostuma a presentar-se els caps de setmana i durant les vacances. Per evitar-lo, haurem de fer l’esforç de pensar-hi i preveure amb temps suficient les accions oportunes. I així, eliminarem l’avorriment i afirmarem l’alegria familiar.