Pares: 11 - Motius per estudiar

   Motius per estudiar

            Expliquen  d’un personatge que visitava una ciutat del seu país, que en cridar-li l’atenció veure diversos dies seguits un jove tombat sobre la gespa, de li acostà i li va preguntar:

-Tu, no estudies?

El noi va continuar en la seva posició horitzontal i obrint un ull amb dificultat per veure qui li parlava, contestà:

-No, per què haig de fer-ho?

L’il·lustre senyor li digué:

-Per ingressar més endavant a la universitat.

-Per què?- va a tornar a dir el jove.

-Per obtenir un títol.

-Per què – va insistir indolentment el noi.

-Per poder treballar.

-Per què?

-Per poder guanyar diners.

-Per què?

El personatge, perplex i una mica nerviós davant la reiterativa pregunta del noi, va respondre:

-Doncs,... per poder comprar-te una casa... i moltes coses més.

-Per què? – insistí de nou.

-Perquè en la teva vellesa poder gaudir del que tens i descansar.

El jove adolescent, sense mirar el seu interlocutor, va contestar donant-li l’esquena i sense perdre l’horitzontalitat.

-Doncs,... és precisament el que estic fent ara, descansar.

            Com en el cas d’aquesta historieta, els grans a l’hora de donar motius per estudiar, abusem de la utilització de raons que no tenen a veure directament amb l’estudi. Diem: per tenir un treball segur, per guanyar més diners, per tenir èxit a la vida,... Però per un costat aquesta relació indirecta és difícil de garantir (potser ni ens la creiem) i per una altre banda, aquests motius o raons no enllacen amb les aspiracions nobles que un noi adolescent o un jove poden tenir.

            Un nen, una nena, al començament de la seva època escolar, s’aplica en el col·legi per incentius com rebre l’aprovació del mestre o dels seus pares, pel reconeixement social que suposa treure bones notes davant dels seu companys i, potser, pels premis o càstigs anunciats. Tots aquests incentius no tenen una relació directa amb l’acció d’estudiar, però la motiven, serveixen. També és veritat, però, que molts tenen des de petits, un impuls natural i espontani per aprendre.

            Despertar l’interès per aprendre és el camí més directe per motivar l’esforç necessari per estudiar. Els mestres i professors han de tenir aquest objectiu com el més important. A vegades, preocupats per desenvolupar tot el programa d’una assignatura, o per preparar l’examen, poden relegar aquesta primordial tasca, sacrificant la qualitat a la quantitat de l’aprenentatge. Hem d’ajudar a despertar l’interès per aprendre provocant el contacte directe amb la realitat que es vol fer conèixer, despertant la sorpresa i l’admiració davant les coses, transmetent la inquietud de conèixer-les millor.  D’aquesta manera convertirem l’estudi en un descobriment personal, en una activitat pròpia, en un treball amb sentit.

            Els pares també han de fomentar aquesta motivació directa valorant el saber, la cultura, la curiositat per les coses, sabent que els incentius que  podien servir quan eren petits han de substituir-se per motius més propis.

            Junt amb aquest valor de millora personal que suposa el saber, hem de d’anar despertant, també, el sentit de servei a la societat. Amb l’estudi el noi, la noia, s’ha està preparant per ser útil, per contribuir solidàriament al bé de la societat.

            Aprendre per servir és probablement el motiu més ferm i més sòlid que hauríem de tenir molt present a l’hora de motivar els joves per  a l’estudi.