Virtuts: 15 - Educar l'ordre

         Educar l’ordre.

Per tal que els membres d’una família s’hi trobin bé a la llar, hi ha dos aspectes materials que són importants: l’ordre i la neteja. Estan molt relacionats i podem considerar que la neteja es un aspecte més de l’ordre.

Tindrem present que és una actitud que haurem de desenvolupar en els nostres fills anant, com sempre, per davant amb l’exemple. Una actitud, una virtut, que en facilitarà de moltes altres perquè permet desenvolupar el domini d’un mateix, suposa un cert sentit de sacrifici i obliga a lluitar contra la desídia i la negligència.

L’ordre és una de les virtuts més important per al bon equilibri individual  i per a la bona harmonia de la vida en comú. A la llar i a la feina no es necessiten mares i pares de família, ni treballadors o treballadores, angoixats o angoixades per la manca d’organització i falta d’ordre, sinó persones organitzades i en sentit de l’ordre que siguin més eficaces amb menys esforç i que sàpiguen, també, administrar el temps propi i el dels altres.

L’ordre a la família és un mitjà per aconseguir un objectiu. L’ordre, també la neteja, en una llar es cosa de tots. Els pares han de fer participar els seus fills de la responsabilitat que es visqui l’ordre necessari i suficient per tal que sigui la llar el lloc on se’ls fa grat viure. També serà un objectiu, fer créixer en els fills aquesta virtut, tenint present que és en la edat en que es formen els hàbits quan s’ha de desenvolupar. Si s’espera massa temps es possible que no s’aconsegueixi mai.

L’ordre pot fer referència a diversos aspectes: ordre en la distribució del temps, ordre en l’organització de les coses, ordre en la realització de les activitats.

En quant a la distribució del temps, l’horari de la família i el de cada un dels seus membres, especialment durant els dies laborables, ha de ser quelcom a respectar. Hi haurà uns horaris pels menjars. Els més petits, també els més grans, tindran una seqüència de coses a fer quan es lleven al matí i quan arriben de l’escola. En aquesta seqüència estaran planificats i ordenats en el temps els temes de higiene, neteja, recollir-se l’habitació, els deures de l’escola, el temps per jugar o per llegir, el temps per veure la televisió, els encàrrecs de cadascú... Amb les excepcions que la vida portarà, es procurarà que es compleixin, i serà tasca dels pares exigir-ne el seu compliment. Hi haurà activitats fora de la llar que suposaran, també, l’esforç d’assistir-hi amb puntualitat. La distribució del temps en els caps de setmana serà diferent i més flexible, però també requerirà la seva dosis d’ordre per no perdre inútilment el temps.

En l’organització de les coses hem d’aconseguir que les coses materials estiguin en el seu lloc per tal que no es malmetin i es puguin trobar en el moment d’utilitzar-les. Hi ha coses d’ús general i coses personals. En aquestes últimes els pares han d’ajudar els fills a organitzar-se i hauran d’exigir que les seves coses estiguin ordenades: joguets, llibres, armari, escriptori... En les coses d’ús més general cada un dels membres de la família es responsabilitzarà de que tornin al seu lloc després que les hagin utilitzat. No es tracta, però, de convertir la llar en un aparador de tenda o en un museu, ni tampoc convertir-nos en esclaus de l’ordre. L’objectiu és l’eficàcia, la convivència i ajudar a adquirir un sentit de l’ordre.

En la realització de les activitats també es necessari l’ordre. Si hi ha un temps previst per fer deures, per exemple, no es tracta solament de complir amb el temps sinó també que durant la realització de l’activitat de fer deures, aquesta sigui eficaç. Perquè això sigui així serà important a més de tenir els elements necessaris preparats (llibreta, llapis, goma, potser diccionari,...), seguir un ordre adequat començant, potser, per allò que costa més, estar en el lloc adequat per evitar elements distractors: televisió engegada, germans petits a prop, la nevera a mà,... en definitiva una sèrie de qüestions que tenen a veure amb l’ordre. Altres activitats com poden ser el jugar, la higiene, la lectura,... es poden realitzar, també, amb més o menys eficàcia si l’ordre hi és present.

Per acabar dos temes a tenir en compte:

-El primer és que com qualsevol altre hàbit l’ordre s’adquireix per l’acció reiterativa d’actes d’ordre i, en els primers anys, pel seguiment i exigència dels pares. Aquests hauran de saber que per temperament i caràcter hi haurà fills més inclinats a entendre i adquirir més fàcilment aquest hàbit, que d’altres que els hi costarà més. Hauran d’adequar el seguiment i l’exigència en cada cas.

-El segon és en relació a l’exemple dels pares. L’exemple dels pares és molt important en tot. Podem pensar, i probablement serà veritat, que no som tan exemplars com seria necessari per aquesta o qualsevol altra virtut. Però hem de veure que els fills tampoc necessiten pares exemplars, en el sentit més pedant de la paraula exemplar, sinó pares normals amb els seu defectes, però que procuren amb la seva lluita diària intentar fer les coses una mica millor cada dia. L’exemple no és funció de l’alçada del pedestal des del que es dóna sinó de la lluita senzilla i natural per millorar.