Família: 15 - Famíla i televisió. Decàleg de funcionament.

Familia i televisió. Decàleg de funcionament.

Es proposen uns principis i pautes de funcionament en forma de decàleg per tal de considerar la possible conveniència de la seva aplicació.

1-Els pares no poden amagar o prohibir un mitjà present en les nostres vides com és la televisió, pels possibles perills o riscos que comporta. La televisió no és ni bona ni dolenta. El qualificatiu que es mereixerà estarà en funció de l'ús que es faci d'ella.

2-La família ha de considerar la riquesa de continguts que ofereixen alguns programes. Ens permeten conèixer altres països, altres cultures, ens informen, ens mostren les gestes esportives, ens descobreixen les meravelles de la naturalesa, les manifestacions artístiques, etc.

3-La família ha d’organitzar els seus temps d’oci amb diferents activitats, entre les quals pot tenir el seu temps la cultura de la imatge que comprèn el cine, la fotografia, les exposicions,... i també la televisió. Aquest hauria de ser el marc on entra la televisió com a entreteniment.

4-Hem d’evitar que la televisió perdi el seu component familiar i es converteixi en una oferta de consum individual. Per aquest motiu els aparells no poden estar situats en les habitacions,... ni en la dels pares, si es vol donar exemple. La televisió ha de situar-se en un lloc comú, on tots els membres de la família poden veure-la i compartir-ne comentaris.

5-Els pares procuraran estar presents quan els seus fills veuen televisió, estant atents a l’efecte que els produeix determinats programes i imatges. No podem oblidar que a més del programa escollit, veuran anuncis que són camp abonat per despertar el desig de consumir, i no sempre de la millor manera.

6-No es tracta de veure televisió, sinó de veure programes de televisió. S’ha de seleccionar i ensenyar a seleccionar, per tant, el que es veu, procurant informar-se prèviament del contingut dels diferents programes. S’encén quan és el seu moment, per veure el programa escollit, i s’apaga quan aquest s’acaba. El “zàping” està clarament en contradicció amb aquest principi.

7-No podem utilitzar la televisió com una mainadera per distreure els fills, o com un valor en si mateix que serveix per premiar o castigar les seves accions. En ambdós casos, li donem un paper que no correspon i la convertim en protagonista del procés educatiu.

8-No cal dir que la televisió no ha d’estar encesa durant els àpats familiars, ni quan fan els deures els nens, ni quan estudien els germans. La família ha d’establir uns horaris per veure la televisió limitant el temps que, en dies laborables, no ha d’excedir en gaire més d’una hora.

9-En la selecció de programes s’ha de tenir en compte que no tots els programes infantils són educatius. Els pares promocionaran per als més joves programes relacionats amb la cultura, la naturalesa, l’oci, evitant aquells més superficials. Els pares tenen la responsabilitat de que el que es vegi a casa seva no estigui en desacord amb els seus principis.

10-Hi ha associacions de telespectadors que a més de donar informació sobre els programes amb sentit crític, poden defensar el dret de les famílies a una programació digne i que respecti els horaris infantils. Convindrá donar-les suport.