Eines: 11 - L'esport com a eina educativa

Escrita per -
     L’esport com a eina educativa 

L’adequada pràctica esportiva pot suposar una important eina educativa per la seva incidència en el desenvolupament personal i social: en el desenvolupament integral de la persona. La introducció des de la infància de l’activitat fisicoesportiva suposarà la continuïtat en adults i permetrà adquirir de més grans un estil de vida actiu, oposat al sedentari, que comportarà molts aspectes positius.

Els efectes positius que la pràctica esportiva pot suposar incideixen en diversos aspectes: 

 -dimensió biològica: forma física, salut i prevenció de malalties.
-dimensió psicològica: autoestima i personalitat.
-dimensió social: capacitat de relació i de fomentar l’amistat, rendiment en el treball...

         
   Per això, tenir una activitat física o esportiva incorporada és molt important en la vida de una persona.

            En una família, l’activitat física ha de tenir el seu lloc. Els pares han de planejar aquestes activitats, intentant incorporar a tots els membres de la família. Excursions a peu, sortides en bicicleta,... podran integrar a molts dels seus components i és bo que així sigui. En altres ocasions seran més específiques, proposant reptes que poden motivar els més grans: alta muntanya, un esport concret,...  

            A través de l’activitat física es poden desenvolupar moltes actituds positives També en l’esport d’equip com també en l’individual. Afany de superació, fortalesa, conformitat i paciència, justícia, treball en equip, lleialtat, responsabilitat,... són algunes de les actituds que l’activitat física i esportiva poden comportar.

            És cert, però, que també es poden donar aspectes no recomanables: vanitat personal, intolerància amb competidors, conductes agressives,... i fins i tot ús d’estimulants. En alguns casos, les manifestacions d’alegria per una victòria o la consecució de una copa pot anar acompanyada d’altres   expressions menys apropiades, com hem vist més d’una vegada.


           Per tal que l’activitat esportiva sigui positiva, sobretot en la infància i adolescència, fomentant les avantatges que suposa i evitant aquests aspectes no recomanables, ha de ser una activitat lúdica però al mateix temps educativa i d’integració social. Per això és molt important que les persones, pares i educadors, que atenen o dirigeixen l’activitat ho tinguin entès així. No necessàriament requerirà la incorporació a una associació o entitat esportiva de competició fora de l’àmbit escolar, o fora de l’àmbit familiar o d’amics.

            Alguns pares, amb l’afany de voler per als seus fills el que ells, potser, van somiar i no van aconseguir, pretenen una exigència competitiva que pot fer que l’activitat esportiva deixi de tenir l’objectiu educatiu que podria tenir i pot portar, també, a sensacions de fracàs impropis.

            Per aconseguir l’equilibri en l’activitat esportiva dels nostres fills, s’han de tenir clars els condicionants que la fan positiva: activitat lúdica, educativa i d’integració social.

          “Mens sana in corpore sano”


Per ser el primer diumenge de maig, dia de la mare, adjunto un video, dedicat a les mares de familia:



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures ...
Veure article complet

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?

Escrita per -
Imatge
  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet