Converses de sobretaula

  El mirall i la finestra Un dia un mirall i una finestra van tenir el següent diàleg: -Quan algú es posa davant meu, es pot veure tal com és - deia el mirall. -Quan algú es posa davant meu, pot veure el que hi ha al món - replicà la finestra. -És més important la meva missió - va dir el mirall – a qui es posa davant meu, li facilito que pugui mirar-se i contemplar-se totes les   vegades que vulgui. -Jo li ofereixo molt més – va dir la finestra – pot veure a través meu el que passa fora, al carrer. Allò que no canvia: els arbres, les muntanyes,... i allò que canvia: els homes que passen, les flors,...

                     Implicar-se Expliquen que un savi científic passejava un dia per una immensa platja deshabitada durant la marea baixa i veié, lluny d’on estava, com algú feia com una espècie de ball a la vora de l’aigua. S’hi va apropà i comprovà que era un noi jove que s’acotava per agafar alguna cosa   de la platja i ho llençava tan lluny com podia dins l’oceà. Al preguntar-li que feia, va respondre que recollia les estrelles de mar que s’havien quedat per culpa de la marea a la sorra i que per evitar que morissin les tornava a l’aigua. El savi científic va comentar-li que amb la quantitat d’estrelles de mar que s’havien quedat en aquella immensa platja, no tenia massa sentit el que feia. El jove per tota resposta, es va acotar per agafar-ne una altra i llençant-la al mar digué: per aquesta, sí té sentit. Diuen que el savi desconcertat per la resposta se’n va anar, pe...

                          L’audàcia Expliquen que, una vegada, van enviar un venedor a un país del tercer món a vendre sabates. Només baixar de l’avió va veure que en aquell país ningú portava sabates: tothom anava descalç. Va pensar: “aquí és impossible vendre sabates”, i se’n va entornar en el primer avió. L’empresa el va acomiadar de seguit. Van enviar un altre venedor que al comprovar que ningú portava sabates va pensar: “aquí puc vendre moltes sabates perquè ningú en té”. Efectivament al cap d’un cert temps va aconseguir que la gent d’aquell país valorés anar calçat i va vendre moltes sabates. Aquesta faula pot servir per parlar d’una virtut: l’audàcia, que li va faltar al primer venedor i que va permetre al segon aconseguir un objectiu que semblava impossible per al primer.

                    La llei de l’eco. Així com en el fenomen de l’eco, les muntanyes tornen el crit que tu mateix has emès, en les relacions interpersonals els altres també et tornen, amb petites diferències, el tracte que tu dónes. Per exemple: si felicites les festes de Nadal a moltes persones, rebràs normalment moltes felicitacions; si mai no oblides els aniversaris dels teus amics, és molt possible que no oblidin el teu; si vas per la vida amb cara alegre, trobaràs cares alegres...

El Papa Francesc a les famílies (2º part) Continuant l’escrit anterior, destaco dos paràgrafs més de les paraules dirigides pel papa Francesc a les famílies a Roma a finals d’octubre. 3 -“Todos sabemos que las familias, especialmente las más jóvenes, van con frecuencia “a la carrera” muy ocupados; pero ¿han pensado alguna vez que esta carrera puede ser también la carrera de la fe? … haciendo las cosas de todos los días, poniendo en todo la sal y la levadura de la fe”

El Papa Francesc a les famílies ( 1ª part) En ocasió de la peregrinació de les famílies a Roma a finals d’octubre i amb motiu de l’Any de la Fe, el Papa Francesc va dirigir-se a les famílies reunides donant tot una sèrie de consells al voltant de la vida matrimonial i familiar. M’ha semblat oportú dedicar-li dues entrades del blog. Destaco quatre paràgrafs (dos avui i dos en un escrit proper) comentant breument el que em suggereixen, pensant en la vessant més educativa pròpia d’aquest blog. 1-…responde solo ¿Hay alegría en tu casar? ¿Hay alegría en tu familia? Den ustedes la respuesta. Queridas familias, ustedes lo saben bien: la verdadera alegría que se disfruta en familia no es algo superficial, no viene de las cosas, de las circunstancias favorables… la verdadera alegría viene de la armonía profunda entre las personas, que todos experimentan en su corazón y que nos hace sentir la belleza de estar juntos, de sostenerse mutuamente en el camino de la vida. A la base de esta ...

      L’almoina Havia tingut una vida molt agitada anant per tot arreu. De bar en bar: màquines escurabutxaques, de tabac,...   De mà en mà, de butxaca en butxaca, de portamonedes en portamonedes, de màquina enregistradora en màquina enregistradora,... Ara, feia ja un cert temps, estava en un lloc completament nou per a mi. Em van introduir, no recordo com, en un recipient tancat, esfèric, però amb un fons pla i amb una escletxa allargassada en la part superior, per on es podia endevinar tènuement si era de dia o de nit.   No estava sola. N’hi havia d’altres com jo; totes juntes i atapeïdes i,... tant de temps en el mateix lloc! Semblava que s’haguessin oblidat de nosaltres. Jo era de les més grosses i boniques, encara que una mica desgastada. De tant en tant, per l’escletxa deixaven caure noves companyes, més petites o més grans, que passaven a engruixir el nombre de les empresonades.

      Temperament i caràcter - 2 En l'article anterior em vaig comprometre a donar alguns consells per tractar els diferents tipus de caràcter que sorgien de la classificació que vaig utilitzar. Recordem algunes prevencions que ens suscita la classificació: -Qualsevol classificació és un reduccionisme de la realitat i, especialment en aquest cas, cal usar d'ella amb criteri i sense determinismes. -Els diferents tipus que sorgeixen no es donen de forma exclusiva. Normalment una persona s'aproxima més a un d'ells, però pot tenir aspectes d'un altre o altres. -En la classificació que fem servir es donen qualificatius que ajuden a identificar els diferents tipus de caràcter, però que no s'han de prendre com pejoratius ni elogiosos.   Conscient de la impossibilitat de tractar prou el tema i a risc de caure en la simplicitat, passo a donar alguns consells que poden ajudar a pares i educadors, encara que animo al lector a ampliar la informació...

Temperament i caràcter -1 No tothom està d'acord en la definició d'aquests termes: temperament i caràcter. Exposo breument el sentit que els hi donarem: -El temperament és una característica bàsica que es manifesta en els primers anys de vida en el seu estat més pur. Encara que no és simplement innat, si se li suposa una certa influència genètica a la qual s'afegeix la influència de l'entorn en els primers anys de vida. -El caràcter és la manera distintiva de ser i d'enfrontar-se a la vida, una persona. És el conjunt de trets personals, de reaccions i hàbits de comportament que s'han adquirit al llarg del creixement personal per les influències socials, culturals i educatives, i que conformen una tendència habitual de resposta. El caràcter és alhora permanent i millorable.

  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.