Família: 13 - El Papa Francecs a les famílies (2ª part)

El Papa Francesc a les famílies (2º part)

Continuant l’escrit anterior, destaco dos paràgrafs més de les paraules dirigides pel papa Francesc a les famílies a Roma a finals d’octubre.

3-“Todos sabemos que las familias, especialmente las más jóvenes, van con frecuencia “a la carrera” muy ocupados; pero ¿han pensado alguna vez que esta carrera puede ser también la carrera de la fe? … haciendo las cosas de todos los días, poniendo en todo la sal y la levadura de la fe”

Com diu el Papa Francesc, avui es va sovint “a la carrera”. A tots, la vida moderna sembla que ens imposa un ritme en el que sembla que no hi hagi moment per la reflexió, la pau, la serenor. Però l’hem de trobar, perquè la nostra vida familiar ho necessita.

El Sant Pare ens diu que aquest “anar a la carrera” ho podem convertir en la carrera de la fe, si sabem descobrir en les coses del dia a dia, en les coses ordinàries, la possibilitat de viure la fe, posant-hi la sal i el llevat de la fe. Sal i llevat que transforma les coses més ordinàries del nostre dia en possibilitat d’agradar a Déu, de complir amb la seva voluntat, fent el que toca fer en cada moment, i fent-ho el millor que podem.

En el moment que Déu es fa home i pren la naturalesa humana, converteix tot el quefer humà en diví. Déu va patir fred, va menjar, va treballar, es va cansar, va tenir set, va plorar, va obeir, va conèixer l’amistat, va experimentar el dolor i la mort,... per tant totes les realitats humanes nobles han estat beneïdes per Déu. I si sabem trobar-hi aquest sentit, estarem posant la sal i el llevat de la fe que transformarà aquestes realitats, “las cosas de todos los días” com diu el Papa Francesc, en la “carrera de la fe, on farem operativa la nostra fe.

4-“Ustedes queridas familias: ¿Rezan alguna vez en familia?… Pero en familia ¿Cómo se hace? Porque parece que la oración sea algo personal, y además nunca se encuentra el momento oportuno, tranquilo, en familia… Para rezar en familia se necesita sencillez. Rezar juntos el “Padrenuestro”, alrededor de la mesa, no es algo singular: es fácil. Y rezar juntos el Rosario, en familia, es muy bello, da mucha fuerza. Y rezar el uno por el otro: el marido por la esposa, la esposa por el marido, los dos por los hijos, los hijos por los padres, por los abuelos… Rezar el uno por el otro. Esto es rezar en familia, y esto hace fuerte la familia: la oración.”

L’oració requereix de la humilitat de sentir-nos creatures davant Déu. El Papa Francesc en algun moment ha dit que la millor oració era la de petició perquè era la que ens feia sentir més creatures, necessitades del nostre pare Déu.

Per això, també, la senzillesa com a germana petita de la humilitat, és necessària  i més en l’àmbit familiar.

Déu ha d’estar present en la nostra vida familiar, En les situacions més normals, en els moments quotidians: a la taula, a l’hora de començar i acabar el dia, a l’iniciar un viatge, en les festes de la Mare de Déu,... Per això tindrem en algun lloc de la nostra llar una imatge del Sant Crist, de la Mare de Déu i ensenyarem als nostres fills a dirigir-nos a elles.

Una oració sempre recomanada per l’església és el Sant Rosari. Una pregària molt familiar en la que poden intervenir els fills. De manera especial en el mes d’octubre o maig.

Però, no ens hauríem de quedar amb unes pràctiques, sinó que hauríem de ajudar-los a sentir que Déu és un pare que ens estima, que estem en la seva presència, que ens perdona les nostres malifetes sempre que li demanem sincerament perdó. Que Déu es va fer home per salvar-nos i que Jesús és un amic amb el que podem comptar sempre i demanar-li ajuda, i que està al nostra costat. Que tenim una Mare al cel que és la millor intercessora i un àngel de la guarda....

Ens diu el Papa Francesc que una bona manera de fer oració és promoure resar en la família uns per als altres. Hi ha moltes ocasions per fer-ho: una malaltia, un problema familiar, uns exàmens, un disgust, una alegria,...

Com diu el Sant Pare, així és fa forta la família. Així s’uneix més la família: “la família que resa unida, roman unida”, gràcies a la força de l’oració.