Família: 13 - El Papa Francecs a les famílies (2ª part)
El Papa Francesc a les famílies (2º part)
Com diu el Papa Francesc, avui es va sovint “a la carrera”. A tots, la vida moderna sembla que ens imposa un ritme en el que sembla que no hi hagi moment per la reflexió, la pau, la serenor. Però l’hem de trobar, perquè la nostra vida familiar ho necessita.
Continuant l’escrit anterior, destaco dos paràgrafs
més de les paraules dirigides pel papa Francesc a les famílies a Roma a finals
d’octubre.
3-“Todos
sabemos que las familias, especialmente las más jóvenes, van con frecuencia “a
la carrera” muy ocupados; pero ¿han pensado alguna vez que esta carrera puede
ser también la carrera de la fe? … haciendo las cosas de todos los días,
poniendo en todo la sal y la levadura de la fe”
Com diu el Papa Francesc, avui es va sovint “a la carrera”. A tots, la vida moderna sembla que ens imposa un ritme en el que sembla que no hi hagi moment per la reflexió, la pau, la serenor. Però l’hem de trobar, perquè la nostra vida familiar ho necessita.
El Sant Pare ens diu que aquest “anar a la carrera” ho
podem convertir en la carrera de la fe, si sabem descobrir en les coses del dia
a dia, en les coses ordinàries, la possibilitat de viure la fe, posant-hi la
sal i el llevat de la fe. Sal i llevat que transforma les coses més ordinàries
del nostre dia en possibilitat d’agradar a Déu, de complir amb la seva
voluntat, fent el que toca fer en cada moment, i fent-ho el millor que podem.
En el moment que Déu es fa home i pren la naturalesa
humana, converteix tot el quefer humà en diví. Déu va patir fred, va menjar, va
treballar, es va cansar, va tenir set, va plorar, va obeir, va conèixer
l’amistat, va experimentar el dolor i la mort,... per tant totes les realitats
humanes nobles han estat beneïdes per Déu. I si sabem trobar-hi aquest sentit,
estarem posant la sal i el llevat de la fe que transformarà aquestes realitats,
“las cosas de todos los días” com diu el Papa Francesc, en la “carrera de la fe,
on farem operativa la nostra fe.
4-“Ustedes
queridas familias: ¿Rezan alguna vez en familia?… Pero en familia ¿Cómo se
hace? Porque parece que la oración sea algo personal, y además nunca se
encuentra el momento oportuno, tranquilo, en familia… Para rezar en familia se
necesita sencillez. Rezar juntos el “Padrenuestro”, alrededor de la mesa, no es
algo singular: es fácil. Y rezar juntos el Rosario, en familia, es muy bello,
da mucha fuerza. Y rezar el uno por el otro: el marido por la esposa, la esposa
por el marido, los dos por los hijos, los hijos por los padres, por los
abuelos… Rezar el uno por el otro. Esto es rezar en familia, y esto hace fuerte
la familia: la oración.”
L’oració requereix de la humilitat de sentir-nos
creatures davant Déu. El Papa Francesc en algun moment ha dit que la millor
oració era la de petició perquè era la que ens feia sentir més creatures,
necessitades del nostre pare Déu.
Per això, també, la senzillesa com a germana petita de
la humilitat, és necessària i més en
l’àmbit familiar.
Déu ha d’estar present en la nostra vida familiar, En
les situacions més normals, en els moments quotidians: a la taula, a l’hora de
començar i acabar el dia, a l’iniciar un viatge, en les festes de la Mare de
Déu,... Per això tindrem en algun lloc de la nostra llar una imatge del Sant
Crist, de la Mare de Déu i ensenyarem als nostres fills a dirigir-nos a elles.
Una oració sempre recomanada per l’església és el Sant
Rosari. Una pregària molt familiar en la que poden intervenir els fills. De
manera especial en el mes d’octubre o maig.
Però, no ens hauríem de quedar amb unes pràctiques, sinó
que hauríem de ajudar-los a sentir que Déu és un pare que ens estima, que estem
en la seva presència, que ens perdona les nostres malifetes sempre que li
demanem sincerament perdó. Que Déu es va fer home per salvar-nos i que Jesús és
un amic amb el que podem comptar sempre i demanar-li ajuda, i que està al
nostra costat. Que tenim una Mare al cel que és la millor intercessora i un
àngel de la guarda....
Ens diu el Papa Francesc que una bona manera de fer
oració és promoure resar en la família uns per als altres. Hi ha moltes
ocasions per fer-ho: una malaltia, un problema familiar, uns exàmens, un
disgust, una alegria,...
Com diu el Sant Pare, així és fa forta la família.
Així s’uneix més la família: “la família que resa unida, roman unida”, gràcies
a la força de l’oració.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada