Eines: 9 - Temperament i caràcter-2


      Temperament i caràcter - 2
En l'article anterior em vaig comprometre a donar alguns consells per tractar els diferents tipus de caràcter que sorgien de la classificació que vaig utilitzar.
Recordem algunes prevencions que ens suscita la classificació:
-Qualsevol classificació és un reduccionisme de la realitat i, especialment en aquest cas, cal usar d'ella amb criteri i sense determinismes.
-Els diferents tipus que sorgeixen no es donen de forma exclusiva. Normalment una persona s'aproxima més a un d'ells, però pot tenir aspectes d'un altre o altres.
-En la classificació que fem servir es donen qualificatius que ajuden a identificar els diferents tipus de caràcter, però que no s'han de prendre com pejoratius ni elogiosos.
 Conscient de la impossibilitat de tractar prou el tema i a risc de caure en la simplicitat, passo a donar alguns consells que poden ajudar a pares i educadors, encara que animo al lector a ampliar la informació pel seu compte.

-El colèric (actiu, emotiu i primari) necessita algú que l'ajudi a reflexionar. Convé tenir-ho sempre ocupat, orientant la seva fogosa activitat que haurà de millorar en constància i unitat. Agraeix profundament que visquin la seva vida amb ell. Caldrà tenir molta cura amb els seus amics perquè la seva conducta dependrà molt d'ells.

-L’apassionat (emotiu, actiu, secundari) ha de sortir del seu aïllament i per això serà bo proposar-li treballs en equip i fomentar la seva sociabilitat. Convé animar-lo a la pràctica de l'esport i a gaudir de les arts i de la música. Necessita sentir-se comprès. Li fan molt mal les ofenses. S'ha de vigilar l'actitud cap a ell: jutja i pateix.

-El sanguini (no emotiu, actiu, primari) necessita despertar i conrear la seva sensibilitat. Li convé una vigilància atenta però discreta, i animar-lo a ser generós i a respectar als qui l'envolten. Per ser molt extravertit necessita una integració profunda en la família. Haurem de contenir i orientar la seva curiositat, que per altra banda serà un excel·lent recurs per a futurs èxits. Requereix una autoritat ferma, forta i reglamentada.

-El nerviós (emotiu, no-actiu, primari) necessita una fermesa flexible i molta serenitat. Haurem d'ajudar a canalitzar la seva acció cap a un esforç constant, a centrar-se en allò que fa i a organitzar-se. Necessita metes assequibles i de dificultat progressiva. se li ha de parlar al cor, elogiant els resultats i evitant amenaces i retrets. Convé desenvolupar hàbits de puntualitat, ordre, autodomini i responsabilitat en el treball mitjançant encàrrecs fixos i concrets.


-El sentimental (emotiu, no-actiu, secundari) necessita confiar en si mateix. Amb tendència a la timidesa i vacil·lació necessita que se’l estimuli. Haurem d'ajudar-lo a oblidar-se de si mateix i preocupar-se dels altres. És important fomentar-la seva participació en activitats i treballs d'equip. L'ajudarem a veure les coses amb optimisme. Haurem d'intentar transformar la seva passivitat en decisions autònomes. Evitarem, sobretot, humiliacions.

-El flegmàtic (no emotiu, actiu, secundari) necessitarà motivacions que trobarà recolzant-se en la seva activitat. Convé treure’l del reduït marc amb el qual pot acontentar-se per viure. S'ha d'evitar rutines i manies, despertant noves inquietuds i interessos. Haurem d'ajudar-lo a obrir-se a nous coneixements, idees i punts de vista, i a desenvolupar virtuts altruistes. Necessita introduir en la seva vida alguna cosa no usual. Haurem d'estimular-li la creativitat.

-L’amorf (no emotiu, no-actiu, primari) necessita que li expliquin les seves obligacions amb claredat. L'autoritat ha de ser ferma, però comprensiva. Necessita recompenses o sancions clares a la seva conducta. Requereix un control estret, sense admetre excuses a la seva mandra. Ajudar-lo a vèncer la seva tendència a la inactivitat. Marcar-li obligacions fermes i constants. Hem de habituar-lo a petits sacrificis en relació al menjar, dormir, ordre,... Necessita exemples d'energia, entusiasme i activitat.

-L’apàtic (no emotiu, no-actiu, secundari) necessita ajuda i comprensió per treure’l de la rutina. Haurem de combinar motivació amb exigència. Fomentarem hàbits de treball i actituds d'obertura i col·laboració amb amics i companys de classe. Ha de descobrir la satisfacció de l'esforç personal per superar-se i ser útil als altres. Pot resultar molt tancat i solitari, amb els perills que això comporta. Pot servir-li d'ajuda participar en esports d'equip.

Acabo dient que podríem plantejar altres factors a tenir en compte i que determinen, també, aspectes de la conducta com són: l'amplitud del camp de consciència, la polaritat, els factors de tendència. Potser en una altra ocasió en parlarem.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar