Converses de sobretaula

       Educar: què?, cóm? L’educació (del llatí “educere”: treure enfora, extreure, o “educare”: formar, instruir) pot definir-se (així ho fan els diccionaris) com: “Procés mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors i maneres d’actuar. L’educació no solament es produeix a través de la paraula perquè està present en totes les nostres accions, sentiments i actituds.” Basant-nos en aquesta definició veiem que l’educació conté dos aspectes fonamentals: què hem de transmetre, i cóm hem de fer-ho.

  El senyor de les mosques La participació en un cine fòrum sobre la pel·lícula “El senyor de les mosques” de H. Hook (1990), m’ha suggerit una sèrie de reflexions que us proposo pel seu contingut educatiu. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de W. Golding publicada l’any 1954, i que es considera tot un clàssic de la literatura anglesa de la postguerra. L’autor va rebre el premi Nobel de Literatura l’any 1983. En síntesi la pel·lícula, fidel en els seus continguts bàsics a la novel·la, ens descriu com uns nens-adolescents (entre 7 i 12 anys) es troben com a conseqüència d’un accident, en una illa paradisíaca sense adults. Comencen organitzant-se amb l’esperança de ser rescatats, però aviat sorgeix l’individualisme, el desinterès pel bé comú, l’afany de poder localitzat en un d’ells, i van creixent les tensions fins arribar a situacions dramàtiques que no especifico més per si algun lector vol veure la pel·lícula o llegir la novel·la.

                        La millor aventura                              Núria i Marc Iniciareu la millor aventura de la vostra vida. Ja no sereu solament dues persones, sinó que constituïu una nova unitat: un matrimoni. La més gran de les aventures. Ni un safari per l’Àfrica, ni cap esport d’aventura, que en el fons són aventures prefabricades, us aportarà tants episodis diferents, tantes circumstàncies dispars, com la que inicieu: constituir-vos en matrimoni i fundar un nucli familiar propi en el que vosaltres dos sou els protagonistes. Una aventura que inicieu perquè us estimeu i esteu disposats a estimar-vos sempre, passi el que passi. Com us dirà el sacerdot, testimoni del vostre enllaç en representació de l’esglési...

                 Primeres sortides Quan el fill arriba a una determinada edat, apareix l’anhel   per sortir de casa i trobar-se amb amics de la seva edat. Els pares es troben davant   d’una sèrie d’alternatives que els poden fer dubtar i preguntar-se quins límits o condicions han de posar o exigir. O bé quins consells han de donar per tal que un experiència   negativa no suposi perdre el que s’ha ensenyat fins ara, ans al contrari serveixi per enriquir i reafirmar la seva formació Preguntes com: Té l’edat? Amb qui surt? On van? Quant temps? Quin horari? Entre setmana o només caps de setmana?... són algunes de les que hauran de respondre adequadament.

            Saber dir: no! La força de voluntat és una qualitat que sabem apreciar en la persona que l’ha adquirida. Valorem la seva capacitat de domini sobre ella mateixa, és a dir, el grau de control que té sobre els seus propis ímpetus, capricis, passions i sentiments. Aquest domini li permet governar la seva vida, sense que siguin les diferents situacions que es presenten les que ho facin per ella.   La persona amb força de voluntat domina els esdeveniments per adversos que siguin. Passa per damunt d’ells. En canvi, quan falta aquesta força és a l’inrevés, són els esdeveniments els que manen, sent la persona una titella d’ells. Aquesta força de voluntat, aquest domini d’un mateix, es forja des dels primers anys de la infantesa. És important tenir-ho present en l’educació dels fills, perquè la seva mancança els conduirà, quan siguin grans, als més rotunds fracassos i sofriments.

             Ensenyar a pensar En un món en què un intens ritme de vida ens pot fer passar d’una activitat a una altra sense plantejar-nos gaire les raons; en què la tècnica ens permet utilitzar un televisor, un ordinador, un mòbil, un cotxe, sense entendre gaire com funcionen sinó només perquè serveixen; en què el consumisme materialista impulsat per la propaganda i la publicitat ens fa desitjar més i més coses; en un món com aquest en què vivim, fa falta un esforç especial per aconseguir que el pensar vagi per davant de l’actuar per tal que la nostra activitat tingui sentit, que entendre les coses vagi per davant d’utilitzar-les per tal d’usar-les millor, i que el l’ésser vagi per davant del posseir per no perdre la veritable identitat de l`home. Pensar, entendre, ésser, vet aquí tres característiques fonamentals de l’home que no poden quedar subordinades a res, que han d’estar molt presents en l’acció educativa i qu...

        Demanar perdó i perdonar             “No em penedeixo de res. Si tornés a viure la meva vida no rectificaria res del que he fet”, se sent dir al famós de torn, en ser preguntat per la seva vida passada.             Declaració de principis que no deixa de sorprendre’ns. Si és sincera estem davant d’un “superhome” o d’un gran orgullós. Sinó, d’un hipòcrita, fals o mentider.             Qualsevol persona comet errors que produeixen ofenses als qui l’envolten. Aquests errors i ofenses acostumen a anar acompanyats d’un sentiment de culpa per a qui les causa. Sentiment de culpa que quan està ajustat a la realitat és bo. Si aquesta persona pretengués desentendre’s de la realitat de l’ofensa que ha produït o intentés projectar, sense raó, la culpa sobre els altres, és faria m...

             Anar a l’una             Un dels problemes més greus en educació és la manca de bona harmonia entre els educadors. El nen davant la falta d’enteniment entre els qui tenen la missió de guiar-lo, primer es desconcerta i després s’aprofita d’ella per fer valer el seu caprici.             Si això és així entre família i escola, entre pares i professors, encara ho és més entre mare i pare. Llur relació no hauria de presentar fissures, per l’element afectiu que s’hi afegeix, i que és de gran importància. Qualsevol manifestació de desacord entre els pares repercuteix dolorosament en el cor del fill, encara que en algun cas hi pugui trobar algun avantatge immediat.             Hi ha unes regles de sentit comú que hauríem d’estar disposats a no infrin...

           23 d’abril: dia del llibre. El món de la imatge i so, que es converteix moltes vegades en estrèpit, no ens deixa durant tot el nostre dia. El ràdio-despertador inicia amb nosaltres el dia. El ràdio-CD del cotxe agafa l’alternativa oferint notícies i música a un ritme frenètic, augmentat per la veu aguda de locutors entusiastes. Grans rètols anunciadors reclamen la nostra atenció animant-nos a comprar, consumir, viatjar o canviar de cotxe. Els titulars dels diaris, els anuncis de la televisió, les fotografies sensacionalistes d’algunes revistes, algunes escenes dels informatius, molts   dels debats televisius, algunes pel•lícules amb imatges a un ritme vertiginós, la Internet, el YouTube, el mòbil, els whatsApp... completen l’agitat quadre en el qual ens trobem tots. No sembla que hi hagi lloc per a la tranquil•litat o un moment de serenitat per una altre mitja de comunicació que no sigui el soroll i el movime...

        El paper dels avis Un amic m’explicava que en morir el seu pare va quedar sorprès de com els seus fills comentaven positivament, amb una barreja d’admiració i respecte, les coses de l’avi: com treballava, el que arribava a saber, el seu sentit de l’humor,… La sorpresa era en part justificada perquè, per motius de residencia distant, el contacte no havia estat, darrerament, gaire freqüent. I és que els avis, les avies, tenen una influencia educativa molt important sobre els seus nets. No sé quin secret comporta aquest salt generacional que fa que valors que els pares tenen dificultats per transmetre, els avis ho aconsegueixen més fàcilment. Allò que de pares a fills provoca sovint reaccions en contra, rebuig, polèmica o discussió, en canvi, s’accepta fàcilment i amb respecte dels avis.