Educar: 10 - Educar: què?, còm?


       Educar: què?, cóm?

L’educació (del llatí “educere”: treure enfora, extreure, o “educare”: formar, instruir) pot definir-se (així ho fan els diccionaris) com: “Procés mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors i maneres d’actuar. L’educació no solament es produeix a través de la paraula perquè està present en totes les nostres accions, sentiments i actituds.”

Basant-nos en aquesta definició veiem que l’educació conté dos aspectes fonamentals: què hem de transmetre, i cóm hem de fer-ho.

Hem de transmetre coneixements i en això els pares buscarem en les escoles l’ajuda absolutament necessària. No aprofundirem més en aquest tema per obvi.

Hem de transmetre valors. Però, què és un valor? Valor és un bé que assumim com a tal. Donem valor a allò que ens sembla bo o que és un bé per nosaltres. Si ho definim així, no hi ha valors negatius, però si que n’hi ha de més importants que altres, per tant hi ha una escala de valors ordenada en la que uns se subordinaran a altres més primordials. Seran més importants aquells que fan a la persona més persona, en quan subjecte racional i lliure i amb capacitat d’estimar. L’èxit, el plaer, el poder, els diners, són valors que tenen una tendència a situar-se per sobre del que els hi correspon.

Hem de transmetre maneres d’actuar. Es tracta, doncs, d’ajudar a adquirir virtuts (hàbits positius) que s’adquiriran per repetició d’actes i que faciliten actuar bé, i una consciència moral que sigui capaç de discernir entre el bé i el mal. Ambdues coses es reforçaran entre elles.
En l’adquisició d’hàbits operatius bons, positius (virtuts), oposats als hàbits operatius negatius (vicis), que s’adquiriran per la repetició d’actes, és primordial la insistència dels pares des dels primers anys de la infantesa.
L’adquisició de la consciència moral, és important perquè com a éssers lliures estem obligats a elegir les nostres accions i necessitem una brúixola que ens orienti i que digui a la nostra raó si el que volem fer està bé o malament. Si la raó no imposa la llei, s’imposa la llei de la selva i deixem de viure com  a éssers humans.

La consciència parla a la raó i per tal que les nostres accions segueixin les seves indicacions, ella sola no és suficient. És necessària però no suficient. Fa falta la decisió de la voluntat. Es pot saber el que està bé o malament però si no es tenen adquirits els hàbits operatius, les virtuts, que ens faciliten seguir les indicacions de la consciència, podem no seguir-les. Quan això passa sovint, quan s’actua habitualment en contra de la consciència i no es fa cas d’ella, es pot intentar adormir-la perquè no molesti. Si no s’actua com es pensa, es pot acabar pensant com s’actua. Fins i tot alguns han pensat que la solució seria eliminar-la, la consciència, de manera que seguir les inclinacions naturals, l’instint, donaria la tranquil·litat d’actuar sense sentiment de culpa. Però si ho féssim així no ens diferenciaríem gaire dels animals, hauríem de negar l’existència de Déu i el pla que Déu té per l’Home, i negar que som criatures que no ens hem inventat el que està bé i el que està malament.
En “Els germans Karamasov”, Dostoiewski fa dir a un dels seus personatges la següent reflexió: “Si Déu no existeix, tot està permès i si tot està permès, la vida és imposible".

L’altre component de l’educació és: cóm hem de transmetre-ho tot això? En la definició que donàvem al començament es deia que no era suficient només de paraula. Són necessaris dos factors: l’amor i l’exemple que han de estar present en totes les accions educatives i que són imprescindibles per reforçar l’autoritat dels educadors.

(Aquest últim aspecte s’ha tractat en  diversos articles que podeu trovar buscant en etiquetes les paraules: autoritat i exemple)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar