Família: 10 - El paper dels avis

        El paper dels avis

Un amic m’explicava que en morir el seu pare va quedar sorprès de com els seus fills comentaven positivament, amb una barreja d’admiració i respecte, les coses de l’avi: com treballava, el que arribava a saber, el seu sentit de l’humor,… La sorpresa era en part justificada perquè, per motius de residencia distant, el contacte no havia estat, darrerament, gaire freqüent.

I és que els avis, les avies, tenen una influencia educativa molt important sobre els seus nets.

No sé quin secret comporta aquest salt generacional que fa que valors que els pares tenen dificultats per transmetre, els avis ho aconsegueixen més fàcilment. Allò que de pares a fills provoca sovint reaccions en contra, rebuig, polèmica o discussió, en canvi, s’accepta fàcilment i amb respecte dels avis.

És veritat que, en gran part, el que això sigui així depèn de com els pares parlen dels avis i de com els respecten davant dels fills. Però, a més d’això, també deu ser la manera d’exposar i mostrar els valors: més serena, més delicada, més pacient, sense imposar, sense neguits, sense nerviosismes o urgències, que el fet de no estar en la primera fila educativa ho permet.

Els pares haurien de ser conscients d’això, per aprofitar aquest cabdal de transmissió de valors que poden ser els avis. Per fer-ho haurien de facilitar el contacte adequat perquè s’estableixi el vincle d’estimació necessària, així com mostrar el respecte i veneració que es mereixen, evitant qualsevol insinuació d’impaciència per les seves limitacions que poc a poc aniran apareixent amb l’edat. Tenint en compte, també, que aquest contacte adequat, no són solament les visites massives familiars a casa dels avis, sinó les que permeten contactes més personals entre un net, o neta. amb el seu avi, o avia.

Els avis, per la seva part, haurien de tenir presents algunes actituds especialment importants:

-Reforçar sempre els criteris educatius dels pares sense establir, en cap moment, discrepàncies. No fer o dir res que pugui deteriorar la imatge dels pares.

-No estan en primera línia, ni han de voler-hi estar. Per tant res de protagonismes excessius, sinó desig de servir i passar desapercebuts, amb renúncia alegre d’ells mateixos, donant-se sense que es noti i sense esperar res a canvi.

-Màxim respecte a la unitat familiar que formen els seus fills. Màxima consideració a l’espòs o esposa dels seus fills, estimant-los i mostrant-los l’afecte amb detalls.

-No interferir mai quan els pares estan sancionant. Si fan regals als nets, demanar l’acord  dels pares.

-Poden ser grans narradors d’històries. Històries de la seva vida d’amor, de sacrifici (component inevitable de l’amor), o simplement contes inventats, o no, en els que poden fer sortir valors positius, virtuts heroiques,... mostrant, sense imposar, un estil de vida amb valors.

-La casa dels avis estarà sempre oberta pels seus nets, i han de procurar que sigui un lloc agradable. La qual cosa, no vol dir que també s’exigeixin algunes normes de convivència de les que els pares no s’han de desentendre pel fet de no estar a casa seva.

-Hauran de saber disposar de temps per crear els llaços afectius amb els seus nets, jugant amb ells, demanant ajuda a l’adolescent,...

A vegades, als avis els pot semblar que els seus fills en algunes coses s’equivoquen en l’educació dels seus fills i creuen que haurien d’ajudar-los.

En primer lloc han de valorar bé si s’equivoquen o simplement és qüestió de costums o d’opcions diferents de les que a ells els hi han anat bé. Els avis han d’estar oberts a altres opcions perquè el que pot haver servit per a ells, pot no ser el millor per la família dels seus fills.

Si persisteixen en la idea de que s’equivoquen, han de ser molt delicats en veure la manera d’ajudar-los i han de veure quin és el motiu del suposat error: cansament, comoditat, falta d’experiència, o convicció... Segons sigui la causa es podrà simplement suplir amb l’aprovació dels pares, transmetre la nostra experiència en alguns detalls advertint-los d’algunes coses (millor al fill o filla), o intentar convèncer d’aquella actitud que els sembla equivocada (millor al fill o filla), buscant el moment i les paraules oportunes.

En tot cas, sempre, sense dogmatismes, mantenint la relació d’estimació profunda que els mou, amb molta prudència, i reconeixent, prèviament, que poden ser ells, els que estiguin equivocats.

El paper dels avis pot resultar molt eficaç en l’educació dels seus nets, val la pena valorar-lo.
Per acabar, un video relacionat amb el tema fet per un dels nostres néts i protagonitzat per un altre amb la seva àvia.