Actituds: 7 - Demanar perdó i perdonar

        Demanar perdó i perdonar

            “No em penedeixo de res. Si tornés a viure la meva vida no rectificaria res del que he fet”, se sent dir al famós de torn, en ser preguntat per la seva vida passada.

            Declaració de principis que no deixa de sorprendre’ns. Si és sincera estem davant d’un “superhome” o d’un gran orgullós. Sinó, d’un hipòcrita, fals o mentider.

            Qualsevol persona comet errors que produeixen ofenses als qui l’envolten. Aquests errors i ofenses acostumen a anar acompanyats d’un sentiment de culpa per a qui les causa. Sentiment de culpa que quan està ajustat a la realitat és bo. Si aquesta persona pretengués desentendre’s de la realitat de l’ofensa que ha produït o intentés projectar, sense raó, la culpa sobre els altres, és faria mal a ella mateixa perquè no posaria remei al seu mal, sinó que l’ignoraria o l’ocultaria.

            Sentir-se culpable pot ser positiu si ens fa reconèixer tal com som i ens porta a buscar solucions a la nostra manera de fer. Sentir-se habitualment innocent de tot i repercutir la culpabilitat sobre els altres és símptoma d’orgull, que acostuma a ser molt curt de vista per als propis errors, i agudíssim per als dels altres.

            Demanar perdó és una actitud que és produeix després del sentiment de culpa i que hem d’ensenyar als fills per a un correcte equilibri de la seva personalitat. Per viure feliç, tota persona necessita el perdó. I els nens més encara. Si han fet alguna malifeta necessitaran reconèixer la seva culpa, rebre el perdó dels pares i proposar-se fer-ho millor en endavant.

            Demanar perdó i perdonar són coses que acostumen a estar molt unides, perquè els greuges normalment s’entrecreuen en una teranyina difícil de desenredar. Se sent dir al pare davant una baralla entre germans: “Qui ha començat?”. I sovint costa treure’n l’entrellat. Que els dos implicats es demanin mútuament perdó, acostuma a ser la millor solució per molts casos... i per les discussions o mals entesos entre la mare i el pare, també.

            Perdonar i, també, demanar perdó requereix grandesa d’esperit, generositat, vèncer l’amor propi i deixar de banda tossuderies i rancúnies. Grandesa d’esperit que desitgem per als nostres fills.

            Per a una correcte educació serà necessari promoure en la família tota una dinàmica que faci del perdó una cosa natural, que no requereix donar gaires explicacions als fills perquè es disculpin i sàpiguen disculpar. Aquesta actitud, quan es viu, es respira en l’ambient d’una llar. La resistència a viure-la, també.