Virtuts: 3 - Educar la sobrietat

Educar la sobrietat

No fa gaire, un nen d’uns nou anys tenia un rellotge que li havien comprat el dia de la primera comunió. En dies assenyalats, la mare que el guardava en el seu armari, el treia de l’estoig i després de donar-li corda i posar-lo en hora el col•locava amb un gest solemne en el canell del nen el qual, tot il•lusionat, el portava fins el vespre en que es tornava a guardar en el seu lloc fins la següent oportunitat. Això ha canviat notablement. Avui és possible trobar dins el calaix de qualsevol nen un o més rellotges mig abandonats, potser, només, perquè se’ls han acabat les piles,... o potser no porta rellotge perquè en el seu mòbil ja té l’hora.

Aquest fet, com tants altres de semblants, és senyal de moltes coses: de progrés tècnic, de millora del nivell de vida... però del que interessa adonar-nos és de la incidència negativa que poden tenir sobre la virtut de la sobrietat si no es prenen les mesures oportunes per ensenyar a utilitzar i usar de les coses amb la moderació necessària.

La sobrietat és, probablement, junt amb l’alegria, la virtut familiar més educativa. La que millor prepara per a la vida. La que permet dominar la nostra vida sense que ho facin els esdeveniments. La que pot posar a la persona en les millors condicions per aguantar el que vingui amb optimisme, serenitat, esportivitat i esperit de superació. En la vida en general, la vida familiar, escolar, social, del treball... es presenten moments difícils, en els quals es fa necessari un esforç, a vegades heroic, per superar-los amb èxit. Si un noi, una noia, no ha estat habituat a la temprança, a la sobrietat, l’èxit serà poc probable. Perquè no sabrà, no voldrà o no podrà renunciar a aquella comoditat, a aquell descans, a aquell refresc, a aquelles llaminadures (xicles, cigarrets), a aquell sofà, a aquell programa de televisió, a aquell còmic, a la moto, a aquella peça de vestir de marca, i a una sèrie d’estris esportius, escolars, etcètera, molts d’ells innecessaris.

Si diem que es tracta d’una virtut familiar és perquè és important l’actitud dels pares i l’ambient familiar en relació a ella. Si en el nostre moble-bar hi són presents els millors licors i tot tipus d’ells, si el nostre frigorífic té tot tipus de requisits culinaris – per menjar i beure – a l’abast de qualsevol membre de la família i a qualsevol hora, si no es controla l’horari i l’ús de televisió, Internet, videojocs... si la calefacció i l’aire condicionat no permeten conèixer mai la veritable temperatura ambient, si sempre hi ha diners per a qualsevol caprici, si mai no existeix una reflexió prèvia, serena i delicada davant de qualsevol dispendi, si el desig d’emular en el nostre entorn social és sempre un objectiu a tenir en compte... llavors es pot assegurar un fracàs absolut en aquesta virtut.

Alguns pares que han tingut en la seva infantesa, per les circumstàncies que sigui, una educació sòbria, als seus fills no els neguen res. Diuen: “jo he patit tantes necessitats de petit que no vull que els meus fills les pateixin”. La qual cosa és comprensible fins a cert punt, però si això porta a rodejar-los de tot tipus de comoditats i coses materials, els estant fent un mal favor. S’ha d’ensenyar des de petits a fer un ús raonat i moderat de les coses i a saber prescindir d’elles.

És impossible en mentalitats acostumades a no patir cap necessitat, exigir-los la força per empènyer a superar obstacles. Es quedaran a meitat de camí, incapaços d’aguantar les petites dificultats que envolten normalment la vida d’una persona. I seran incapaços d’enfrontar-se amb les grans, que de tant en tant apareixen.

L’educació de la sobrietat, avui, és més important que mai.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar