Eines: 3 - Premis i càstigs

Premis i càstigs

       En l’educació dels fills, l’actitud que es pren davant els premis i càstigs té importància perquè és una manera que tenen els pares d’orientar les conductes.

       Per si pot servir, vet aquí algunes idees recollides dels llibres i de l’experiència:

- Positius abans que negatius. De vegades els pares només actuem per retreure o castigar malifetes. Les persones, petites i grans, necessitem (a la feina també) que se’ns feliciti quan ho fem bé. El nen necessita, per tant, l’elogi i l’aprovació de la persona que estima i admira: pare, mestre, amic…

 L’educació eficient requereix un clima de valoració positiva. És per aquest motiu que hem de procurar que el nombre d’elogis o felicitacions sigui més gran que el de retrets o càstigs. Si no és així, estem jugant a camp contrari, a la defensiva. El càstig pot evitar en el millor dels casos que es facin les coses malament en el futur. L’ànim i l’aprovació en un clima de confiança i afecte pot fer molt més: empènyer amb un enorme impuls i il•lusió a fer les coses bé.

- Si bé hem de ser positius i felicitar, no hem de fer-ho sempre, per tot i de forma excessiva i immoderada. Podríem conduir-los cap a l’orgull desmesurat o a una immaduresa permanent que els portaria a necessitar sempre de l’aplaudiment dels altres. Animar positivament no vol dir afalagar. La pitjor de les educacions seria prendre per genialitats totes les seves gràcies àdhuc petites sortides de to.

L’aprovació i elogi és bo que tingui les següents característiques:

- Ha d’estar dirigida a aquells que més la necessiten pel seu caràcter i en aquelles coses que més els costa. Hem de ser oportuns en el moment i les circumstàncies. És més eficaç alabar amb oportunitat l’esforç en la superació d’un defecte, encara que sigui momentani, que no qualitats que són de sobres conegudes.

- No ha de ser solemne ni aparatosa sinó senzilla i natural. Ha de sortir de la conversa normal com si no ens costés esforç i com a conseqüència d’una actitud interior nostra que demostra l’atenció i afecte que ens mereixen.

- És millor que vagi dirigida al treball o feina ben feta, més que no directament a la persona. Alabar allò que s’ha fet bé, no tant a qui ho ha fet bé. A l’acció més que l’actor.

- Hem parlat de felicitar, d’aprovar, d’elogiar sense necessitat de recórrer a premis materials. Hauríem de tenir molta cura de prometre per endavant premis per coses que haurien de tenir altres motivacions o raons per fer-se. Si en algun cas s’opta per un premi material és convenient que tingui relació amb la conducta a valorar o que connecti i permeti fomentar afeccions personals bones: esportives, culturals, esportives, ...

- Una bona manera de premiar l’assoliment d’una fita o d’un èxit concret: un examen, la superació d’un nivell acadèmic, ... és celebrant-ho en família i d’aquesta manera s’aconsegueix compartir il•lusions i alegries.

Les sancions negatives les podríem classificar en:

- Correccions verbals en les que evitarem algunes actituds clarament poc educatives com: les amenaces de caràcter afectiu o que vulguin provocar por o les que simplement no és compleixin mai; la ironia, tan mal entesa pels nens i adolescents quan la reben d’adults; les humiliacions tant en públic com en privat. La nostra correcció serà serena, precisa, no gaire llarga, explicant les raons i, pels més grans, havent-les pensat prèviament.

- Càstigs com prohibicions, privacions o treballs suplementaris, que no solament seran inevitables sinó de vegades necessaris. Procurarem que siguin proporcionats, sense cap esperit de revenja (pensats prèviament), relacionats amb l’edat i caràcter del fill, a complir sense gaire demora, relacionats amb la falta comesa o amb la conducta que es vol corregir i precedit d’una conversa en que s’explica la raó, que en el fons serà perquè ens els estimem.

       Per acabar, recordem: més positius que negatius i mai indiferents.