Adolescència: 3 - Parlem amb els fills?

Escrita per -
Parlem amb els fills?

Mantenir el canal obert de la comunicació amb els nostres fills és absolutament necessari per a la tasca educativa que els pares tenim encomanada.

Els fills, quan arriben a una determinada edat, poden fer pagar bastant cares les seves confidències.

Recordo el que m’explicava un amic tot parlant de la seva filla gran: “Ara la nena està aprenent a tocar la guitarra” – em deia. “Molt bé! – l’animava – és un entreteniment formatiu que ocupa el temps lliure, desenvolupa el gust per la música, augmenta la sensibilitat...”. “Calla, calla – em feia desesperat davant la meva sorpresa – la toca tant malament!, i si es posa a cantar... encara ho espatlla més!”. Intentava consolar-lo dient-li: “Seria pitjor que toqués la trompeta... o el tambor...”. “Potser si – em replicava – però, ara, per acabar-ho d’arreglar ha agafat el costum de quan amb la meva dona ens hem anat a dormir, entra a la nostra habitació amb la guitarra, s’asseu a un extrem del llit i comença a tocar part del seu repertori...”. Em vaig quedar sense paraules de consol, però el meu amic va concloure somrient i satisfet: “Però si aconsegueixo dominar-me, i no li llenço la sabatilla pel cap, després de quatre o cinc cançons... li venen ganes de xerrar i ens ho explica tot”.

La comunicació amb els fills adolescents no és fàcil, però si algú em demanés consell li recomanaria dues pautes per iniciar i mantenir el diàleg amb ells: estar disponible i saber escoltar.

Com en l’exemple d’abans, la disponibilitat és fonamental. Perquè els fills poden escollir el moment menys oportú per explicar les seves coses. No ho faran quan nosaltres vulguem sinó quan ells vulguin. Si aleshores ens troben disponibles ho faran i, si no, haurem perdut una ocasió per, parlant de les seves coses, transmetre’ls criteris per ajudar-los en la seva educació.

Saber escoltar és, sobretot, interessar-se per la persona de l’altre, per les seves coses, i això exigeix baixar al seu terreny. Haurem d’interessar-nos per allò que són els elements de la seva vida: els estudis, els amics... la seva música.

Saber escoltar pot ser, a vegades, més difícil que preguntar o que opinar, però és més important perquè és previ a això altre. Saber escoltar no és sotmetre a un interrogatori propi d’un jutjat de guàrdia, a la nena que arriba a les onze del vespre. És estar atents als seus estats d’ànim per buscar el millor moment per encetar la conversa.

Disponibilitat i escoltar. Si la mamà esta nerviosa i el papà no té temps, es guardaran les seves confidències per uns altres.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures ...
Veure article complet

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?

Escrita per -
Imatge
  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.
Veure article complet

Pares: 15 - Ensenyar a volar

Escrita per -
Imatge
Ensenyar a volar He llegit , no fa gaire, una cita d’una santa, la Mare Teresa de Calcuta, que diu així: “Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol Ensenyaràs a somiar però no somiaran el teu somni Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida Però en cada vol, en cada somni. en cada vida estarà la petjada del camí ensenyat.” És una bona reflexió tant per als pares com a per als fills, també per a mestres, professors, alumnes, estudiants,... M’ha fet pensar en el primer article que es va publicar en aquest blog. Es titulava: “Arrels i ales” i recollia una cita que deia així: “Hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un arrels i l’altre ales” i ens preguntàvem si era possible que aquest dos llegats fossin objectius de la mateixa tasca, l’educativa, quan semblen contradictoris: les arrels fixen a la terra i les ales serveixen per tot el contrari, per volar. La resposta que es donava era que sí: es tractava de donar, durant el procés educatiu, per ...
Veure article complet