Un projecte comú

Núria i Borja

Aquest escrit va dirigit a tots als qui, com vosaltres, heu pres la fantàstica decisió de contraure matrimoni, unint les vostres vides en un projecte comú.

Sortiu de les vostres respectives famílies per fer realitat la pròpia vocació de vida, formant un nou nucli familiar.

Us heu conegut i us estimeu i, per aquest motiu, perquè us estimeu i us voleu estimar més encara, heu decidit lliurament unir-vos en el vincle matrimonial. Llibertat i vincle poden semblar paraules oposades. Pels qui estimen no ho són. De fet, la llibertat la tenim per comprometre’ns en allò que volem. És veritablement lliure el qui és capaç de comprometre’s. I només es pot comprometre en alguna cosa o amb algú, el qui és veritablement lliure.

Aquesta unió a la que us comprometeu, el matrimoni, s’arrela en la complementarietat natural que existeix entre l’home i la dona, i s’alimenta de la voluntat personal de compartir tot un projecte de vida basat en l’estimació que us teniu, en l’amor.

L’amor, ho sabeu, és exigent. L’amor conjugal també ho és. Les seves característiques que el fan diferent de qualsevol altre unió són la entrega mútua i recíproca entre un home i una dona, excloent (fidelitat), fructífer (obert a la vida) i per sempre (indissolubilitat). La seva bellesa rau precisament en el fet de ser fidel a aquestes característiques, perquè és d’aquesta manera que constitueix un veritable bé pels dos, que irradiareu, perquè el bé és difusiu, als altres.

Si heu decidit contraure matrimoni dins de l’església, el sentit cristià de l’amor ha de ser una referència per vosaltres. Déu que va morir a la creu per salvar-nos amb una prova d’amor infinita, ens estima i espera la nostra correspondència, sense exigir-la. El veritable amor consisteix en estimar sense condicions i sense esperar res a canvi. Si ho feu així trobareu la correspondència de l’altre, i la vostra felicitat, la dels dos.

El matrimoni pels bategats és una autèntica vocació sobrenatural, sagrament gran a través del qual rebreu l’acció de Déu per ajudar-vos a viure’l.

Estimar, com un acte de la voluntat lliure, implica, no ho oblideu, renunciar. Renunciar a un mateix per el bé del altre. Quan un home i una dona perquè s’estimen decideixen compartir les seves vides i donar forma a un projecte comú, hauran de renunciar, d’alguna manera, al seu projecte personal. No és que aquest projecte personal quedi anul•lat, sinó integrat en aquell altre comú, i això suposa que l’adeqüeu convenientment. I és precisament en aquesta adequació que el projecte personal s’enriqueix i adquireix tota la seva plenitud.

La vostra llar serà lluminosa i alegre si teniu cura dels detalls.

-Tracteu-vos amb respecte i delicadesa. Delicadesa que no està renyida amb l’absoluta confiança que us teniu, No reserveu els detalls de cortesia en el tracte només pels altres. Les paraules màgiques: si us plau, gràcies, perdó; han de ser habituals a la vostra llar.

-Expliqueu-vos les coses, escolteu-vos. Que el treball de cadascú no sigui un món secret per l’altre. Compartiu il•lusions, aficions, alegries, preocupacions..., la vida.

-Parleu sempre bé de la família de l'altre. Penseu que els llaços de sang són molt forts.

-Ajudeu-vos a ser millors, perquè aquest és el veritable sentit de l’amor.

-Busqueu comprendre-us mútuament. Comprendre el que li passa al altre, el seu estat d’ànim...

-Sigueu pacients. Apreneu a estimar allò que us molesta de l’altre però que també forma part de la persona que heu escollit per estimar.

-Demaneu perdó i perdoneu-vos sempre. Rebutgeu qualsevol tipus de rancúnia entre vosaltres.

-Que el somriure sigui moneda de canvi habitual i feu de la vostra llar un lloc de pau.

-Tingueu cura d’aquells detalls materials que fan agradable una llar i faciliten la convivència: l’ordre, la neteja, l’horari...

-Obriu la casa als amics perquè l’amor que us teniu no s’esgoti solament entre vosaltres sinó que el feu coneixedor als altres.

-Que pugueu mirar-vos sempre a la cara i dir-vos amb sinceritat que us estimeu!

Sabeu que el matrimoni i l’amor conjugal estan oberts, per naturalesa, a la procreació i educació dels fills. Estigueu oberts a aquest do de Déu que són els fills. Si els teniu, penseu que la millor condició per a la seva educació continuarà sent la vostra mútua estimació que es difondrà, de manera natural, cap a ells.

I si amb el pas dels anys podeu donar aquests consells i auguris a un fill vostre tindreu la sensació, us ho asseguro, que aquest projecte comú de vida que enceteu haurà valgut la pena, i encara més: sereu extraordinàriament feliços.

        

           Acabem amb unes paraules del Papa Benet XVI durant la Jornada Mundial de la Joventut celebrada recentment a Madrid: “A muchos, el Señor los llama al matrimonio, en el que un hombre y una mujer, formando una sola carne, se realizan en una profunda vida de comunión. Es un horizonte luminoso y exigente a la vez. Un proyecto de amor verdadero que se renueva y ahonda cada día compartiendo alegrías y dificultades, y que se caracteriza por una entrega de la totalidad de la persona. Por eso, reconocer la belleza y bondad del matrimonio, significa ser conscientes de que solo un ámbito de fidelidad e indisolubilidad, así como de apertura al don divino de la vida, es el adecuado a la grandeza y dignidad del amor matrimonial”