Objectius: 2 - La il·lusió





La il·lusió

         Transmetre il·lusió per viure és un objectiu que, més que proposar-nos, hauria  de sortir espontàniament de dins de cada educador. L’educador ha de ser una persona il·lusionada.
         La il·lusió és per algunes persones una actitud bàsica en la seva manera de viure. Són gent de temperament alegre que saben gaudir de la vida sense necessitat de gaires complicacions. Són gent de permanent i refrescant joventut, que descobreixen constantment noves i senzilles possibilitats per passar-s’ho bé. Són gent que, potser sense saber-ho, han trobat l’art de viure i ho manifesten en el llenguatge dels seus ulls, en la frescor del seu somriure, i en l’oblit del que per moltes persones constitueix el tema central de la seva conversa: les malalties, els accidents, la carestia de vida…, i un reguitzell de tons foscos i tristes musicalitats. Gent que troba en allò que per a un altre seria la monòtona repetició d’un acte, una ocasió per fruir de la vida. Gent que ens ajuda a obrir els ulls a espais oberts, refrescants com la llum que ens il·lumina.

        En canvi, hi ha gent que és incapaç d’il·lusionar-se per res, que és incapaç de divertir-se amb res. Sembla que estiguin de tornada de tot. Qualsevol nova proposta té, per a ells inconvenients o dificultats insuperables. A qualsevol iniciativa li veuen problemes. S’avorreixen en quasi tot. Es queixen constantment. Els falta il·lusió per les coses i per les persones. Ningú no els sembla bé del tot. Deprecien, o potser envegen, els qui són feliços en poca cosa. Si van d’excursió a peu, es passen l’estona queixant-se i frenant el qui va davant. Si van a esquiar es passen el dia al bar. Si fan esport es cansen de seguida, sobretot si perden. Viuen plantejaments de monòtons desencants. Semblen sempre cansats.
         Si detectéssim el preludi d’alguna d’aquestes actituds en els nostres fills hauríem de plantejar-nos seriosament la seva correcció, ajudant-los a veure el que de ridícul tenen i animant-los a superar-les.     
         Hem d’educar la il·lusió fugint, però, d’ingenuïtats i falsos idealismes. Educar la il·lusió pot ser molt important, i pot influir en molts aspectes de la vida dels nostres fills. En la capacitat per aprendre, per exemple. Algú va dir que la cultura és la capacitat d’admirar o meravellar-se davant la creació. És, per tant, una actitud. Una actitud oberta a les coses, al món, a les persones, que té a veure amb l’interès per saber. La il·lusió els portarà a aprendre. La il·lusió els portarà a posar esforç per ser millors. La il·lusió els portarà a ser feliços.
         Per educar la il·lusió ens hem d’il·lusionar per educar.        

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar