Dia de la mare - Primer diumenge de maig

Ens tornen a visitar els extraterrestres

        Havien promès la seva visita i no han faltat. El grup d’extraterrestres que el març va venir al nostre planeta per obtenir informació sobre el pare, ha tornat per conèixer amb detall, aspectes sobre el funcionament de la mare. Aquestes visites, segons ens han explicat, formen part d’un ambiciós projecte que té com a objectiu estudiar a fons l’estructura familiar dels humans per intentar aplicar-la al seu planeta.
         Hem pogut observar que no tots els components del grup eren els mateixos de la primera visita. Alguna de les noves incorporacions tenien una complexió una mica diferent i es referien a ells com a gametos-X, mentre que aquests es referien als altres com a gametos-Y. No hem pogut aclarir ben bé en què consistia la diferència.

        -Aquesta vegada no ens han agafat tant de sorpresa - ha explicat el conseller d’afers socials, que junt amb el de relacions exteriors ha atès als visitants – ja havíem recollit molt material i els hem preparat un detallat prospecte amb totes les especificacions més importants.
         
Després de llegir-lo ben detingudament han estat veient algun model de mare que els havien preparat i s’ha obert un torn de preguntes al qual he pogut assistir com a enviat especial del blog.
         -Sembla excessivament suau – ha comentat un del grup.
         -Si, és molt suau però a la vegada és ben resistent – ha intervingut el conseller – Penseu que és capaç de funcionar només a base de cafès o de sobres del menjar del dia anterior... i de curar-se ella sola quan està malalta sense que quasi ningú se’n assabenti.
         -I pot resultar eficient? – ha insistit el mateix.
         -Què si és eficient? – amb un somriure d’orgull el conseller ha continuat – És capaç d’alimentar una família de sis membres amb mig quilo de carn picada, i si un quart d’hora abans de dinar es presenta un conegut del pare, el promès de la nena o un amic del petit, ho allarga de manera que ningú es quedi amb gana. Es capaç de persuadir a un nen de nou anys perquè no esquitxi a la dutxa, i pot cosir un parell de mitjons tantes vegades com sigui necessari. Però el que és més impressionant és l’eficàcia dels seus petons. Amb ells pot curar la ferida del dit d’un fill petit, i fins i tot l’amor frustrat d’un fill gran, i a més a més...
         
El conseller de relacions exteriors estirà de la màniga del d’afers socials, el qual semblava disposat a no parar i no deixar fer cap més pregunta.
         -I pot pensar? – ha preguntat un altre.
         -No solament pensar sinó també argumentar, aconsellar, recordar, comprendre, transigir...
         -Però només té dos ulls! – ha comentat un dels extraterrestres que tenia un nas-trompeta de color verd que ja havia estat en la visita anterior i que prenia notes amb molt d’interès.
         -Si, però amb aquests dos ulls – ha explicat el conseller – no sé com s’ho fa, però pot veure el que passa dins d’una habitació amb la porta tancada sense necessitat de preguntar: nens que hi feu aquí dins? Pot veure allò que potser seria millor no veure però que cal saber, i pot mirar un nen amb problemes i, sense pronunciar paraula, dir-li: t’entenc fill, i t’estimo molt!
         I tot això, a canvi de què ho fa? – ha preguntat el mateix.
         -No ho fa a canvi de res, però agraeix molt els detalls d’afecte del pare dels seus fills.
         
En aquest punt m’ha semblat que uns dels gameto-X feia una estranya mirada al del nas de trompeta i que aquest canviava els seu color verd original i s’acostava a dir-li alguna cosa a l’orella en forma d’antena parabòlica del gameto-X.
         Però no he pogut continuar-los observant perquè un dels extraterrestres que feia estona contemplava el rostre del model de mare amb molta insistència, ha donat un fort crit i exclamà:
         -Eh! Sembla que té una escletxa, aquí sota dels ulls, per on perd alguna cosa.
         -No – ha intervingut el conseller – això és una llàgrima.
         -I per què serveix?
         -Per expressar goig, tristesa, desengany, pena, solitud, orgull i alegria.
         -Caram, això és fantàstic. I com és que li heu posat?
         -No – ha conclòs el conseller – no li hem posat nosaltres, ho han fet els seus fills.



Nota – Repeteixo la nota de l’article paral·lel publicat en el dia del pare: “He tret aquest escrit del baül dels records. Fa anys vaig traduir al català, modificant-lo en part, un article publicat a la revista del FERT en castellà. No he guardat aquest original i no puc recordar el seu autor. Espero que perdoni el meu atreviment”.
        

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar