Actituds 2 - La força d'un somriure

         La força d’un somriure


      Una persona travessava, amb una certa freqüència, un peatge d’autopista. Quan ho feia pel pas manual, la seva actitud no diferia gaire de quan ho feia per l’automàtic. Allargava la ma amb els diners, una altra ma els agafava i li deixava el canvi. Esperava el llum verd i engegava. Un dia que hi havia una cua espectacular, en arribar a la garita, va donar les monedes i, mirant-se l’empleat, va dir tot somrient-li: “molta feina, oi?”. L’altre, assentint amb un gest, li va tornar el somriure. Quan, dies més tard, van coincidir de nou, l’empleat el va reconèixer i, des d’aleshores, se saluden com vells amics.
         Si, la força d’un somriure i el que representa és molt gran. Res més atractiu que aquest gest, que en diverses circumstàncies és capaç d’expressar solidaritat, comprensió i pau. Si fóssim més conscients d’això no seríem tan avars amb els nostres somriures,
         A la nostra llar, el somriure ha de ser moneda de canvi habitual. És un arma educativa d’una força extraordinària, que els pares no utilitzem, de vegades, amb prou profusió. El somriure calma, anima, estimula, apropa, tonifica, alegra... elements, tots ells, necessaris per a una apropiada tasca educativa.
     
    No podem arribar a casa amb cara de pomes agres. L’educació necessita un clima amable i jovial, que no vol dir superficial o permissiu, i que és el que permet trobar-se a gust i multiplicar l’esforç per fer bé les coses. L’educació trista talla les ales.
         No es tracta d’anar per la vida ensenyant les dents com en un anunci de dentífric. Somriure és quelcom més. És un gest que es fa, també, amb la mirada. No és un detall de poca importància. És una manifestació externa d’alguna cosa que es guarda dins del cor. És un gest de l’ànima.
         No sempre surt espontàniament. Però, quan un es proposa somriure, es proposa alguna cosa molt gran que el fa canviar per dintre, li eixampla el cor i li augmenta la capacitat d’afecte i solidaritat. Hi surt guanyant ell i els qui estan al seu entorn.
         Portem el somriure a la nostra llar, hi guanyarem tots: pares i fills.

Comentaris

  1. Hola José Mª y todos. Veo que los seguidores no se animan mucho o poco a comentar; debe ser cosa del callar, escuchar y aprender... En fin, me gustó la reflexión de esta semana y la invitación a la sonrisa. Hasta pronto
    Pepe

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar