Infància: 11 - Hi havia una vegada...

Escrita per -
El relat de contes, tradicionals o inventats, és una eina educativa important: a l’escola i a l’àmbit familiar. Ho és, especialment, quan el nen/a té entre dos i sis anys, encara que, adequant la forma i l’estil, el relat d’històries pot tenir, també, interès per als més grans.

La tradició cultural d’explicar contes a la llar corre el perill de desaparèixer. La manca de temps o d’estones comunes, la presència  de la televisió i d‘altres pantalles, i el fet que els avis no convisquin amb els néts són, entre altres, algunes de les raons.

Hauríem de ser conscients dels avantatges educatius d’aquesta activitat i utilitzar-la més sovint.
Quines són aquests avantatges? Podríem donar-ne alguns:

-Aprendre paraules. Per mitjà del conte el nen/a aprèn vocabulari i expressió oral. La paraula serà per a ell un mitjà de comunicació, d’informació i d’afectes, absolutament necessari.

-Desenvolupar la imaginació. El conte estimula la imaginació dels infants. Els obre un món de fantasia i somni que, després, ells, pel seu compte, enriquiran.

-Iniciar el gust per la lectura. Llegir és una activitat contemplativa que requereix concentració i màgia per estimar les paraules, i ambdues coses les proporciona el conte explicat. L’infant passarà, fàcilment, d’ell al llibre de contes amb imatges i, així, s’introduirà, poc a poc, en el món de la lectura.

-Transmetre valors. Per mitjà dels contes es poden donar models i criteris d’actuació, actituds davant la vida, sentiments nobles,... i no només per mitjà de l’argument principal, també pels additaments i consideracions que el narrador pot anar introduint.

-Vincle d’unió. Explicar un conte és crear un vincle entre el narrador i l’oient. El pare o la mare que explica contes als seus fills estableix un lligam de comunicació i afecte amb ells.

-Entretenir. Els nens/es poden passar moltes estones agradables i així sol·licitaran que se’ls torni explicar, potser el mateix conte, una i altra vegada.

-Actituds com la capacitat d’atenció, de concentració, de memorització... es poden desenvolupar amb els contes.

L’eficàcia del conte resideix més en la manera com s’explica i en el mateix fet de fer-ho que en el seu contingut. La seva narració és una cosa molt senzilla que han practicat tots els nostres majors des de fa segles. Ho pot fer qualsevol que hi posi una mica d’entusiasme.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?

Escrita per -
Imatge
  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.
Veure article complet