Família: 17 - Vacances escolars

Escrita per -
                       Vacances escolars.

Vacances escolars. Paraules que sovint els pares de família temen pel que els hi ve a sobre. Durant el curs escolar, l'activitat educadora ha estat compartida i en part delegada a l'escola. Ara, els fills estaran a casa gairebé constantment i aquesta perspectiva espanta. Ara, dependrà només dels pares que aquest període que comença resulti útil per a la seva formació. Una cosa molt important s'hauria de tenir present: l'educació dels fills no pot ni ha de tenir vacances.

Tres actituds són molt necessàries per a tots els pares de família. Per a la seva tasca educativa en general i per al tema de les vacances en particular: la il·lusió, la imaginació i el bon humor.

Il·lusió. Il·lusió per trobar a les vacances l'oportunitat d'incidir en la formació dels fills i dur a terme l'apassionant tasca educadora que els ha estat encomanada.

Imaginació. Imaginació per treure-li partit al temps lliure, de manera que resulti profitós i divertit. Per saber trobar sense complicacions innecessàries, amb senzillesa, les oportunitats i plans adequats.

Bon humor. Bon humor per estar presents, per saber ficar-se plenament en aquests plans familiars. Per saber acceptar amb serenitat i alegria les noves situacions que oferirà l'estiu, per saber, si convé, passar alguna nit en una tenda de campanya, menjar entrepans en ple camp o dalt d'una muntanya, passejar en bicicleta amb els més petits,...

Si ens apliquem en això aconseguirem que la família surti reforçada de les vacances i disposada a emprendre el nou curs amb idees clares i rejovenida actitud d'unitat i exigència. Una millora general que es concretarà en guanyar petites batalles en la generositat, en la fermesa, en la comunicació i en tantes altres virtuts humanes sense les quals la família es converteix en un mer grup social.

Vacances avorrides, inútils, buides, no gràcies! Val la pena posar en marxa com més aviat el mecanisme per il·lusionar-se amb totes aquelles coses que durant el curs resulten impossibles de dur a terme. És important potenciar al màxim, a ser possible, aquests dies d'estar junts i pensar que són una oportunitat meravellosa de crear records i vivències. Ah! i passaran volant ...



(En un escrit anterior "Vacances!"De juliol del 2012, es van donar algunes idees sobre el tema. El trobareu a la pestanya "TEMES" en l'apartat "FAMÍLIA". Podeu fer link sobre la paraula "Vacances!")

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?

Escrita per -
Imatge
  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.
Veure article complet