Família: 16 - Alerta: exàmens!
Alerta:
exàmens!
Abans els dies s’allargaven, començava
a fer calor, i això era plàcid preludi d’unes tranquil·les vacances
d’estiu. Ara, amb l’augment de la dificultat de les matèries i amb els exàmens
que s’apropen, és època de nervis, de nits d’insomni, de trànsit adelerat
d’apunts, d’intercanvis de llistes de possibles preguntes d’examen, de
fotocòpies, etc. Fets que, a més a més,
presagien unes dubtoses vacances amenaçades per negres expectatives.
Aquestes angoixes, que afecten a un ventall ampli d’estudiants, tenen de
positiu demostrar que no es desentenen
de les seves responsabilitats, encara que, de vegades, no sàpiguen afrontar-les
prou bé. S’haurà, per tant, d’ajudar-los a fer-ho.
Els pares detectaran fàcilment fins a quin punt la situació els afecta.
L’augment d’irritabilitat, les variacions d’estat d’ànim, les enrabiades freqüents,
anar mal endreçats, són algunes de les manifestacions d’aquests estudiants en
crisi.
Què poden fer els pares?
-Primer de tot s’ha d’entendre que ja no és moment de retrets, ni de
recordar el que s’ha fet malament, ni el que s’hagués hagut de fer per arribar més
tranquils a aquesta recta final. Per això s’han tingut mesos per fer-ho. Ara és
el moment d’animar i donar el màxim suport. No hi ha lloc per a planys inútils.
-Si observem que la situació és crítica, s’haurà de tenir una conversa
tranquil·litzadora –no gaire llarga, per no perdre massa temps- per ajudar-los
a superar el moment de pessimisme o desànim que poden estar travessant i per
treure el màxim rendiment a partir d’ara.
-Són molts els detalls que es poden tenir amb ells per tal de facilitar la
seva concentració: un lloc per estudiar, procurar que hi hagi silenci,... Però
tinguem també en compte que l’estudi no té perquè alliberar-los completament de
les seves obligacions familiars.
-És moment de fomentar la solidaritat entre els membres de la família,
especialment fent que els més petits respectin el silenci necessari per
l’estudi i valorin l’esforç dels seus germans grans. S’han de sentir orgullosos
d’estar ajudant al germà o germana gran, encara que això suposi deixar de fer
soroll o abaixar el volum del televisor.
-S’ha de ser una mica flexible amb l’horari que escullen per estudiar. N’hi
ha que estudien millor de nit i altres que ho fan de matinada. Són moments
d’especial silenci que faciliten la concentració i s’ha d’entendre que això és
així. De tota manera s’ha d’evitar que inverteixin completament l’horari de
manera que dormin de dia i estudiïn de nit. No s’ha de ser flexibles amb
l’horari de menjars, no els convé.
-S’haurà d’advertir-los i vetllar perquè no facin ximpleries amb els
empatxos de cafè, ni amb fàrmacs que poden perjudicar-los.
-No s’ha d’estar esperant que arribi a casa per preguntar com ha anat
l’examen del dia. Es conversarà tranquil·lament fins que tregui el tema. Si
l’ha fet bé se’l felicitarà, si li sembla que no ha anat prou bé es tractarà de
treure importància a les seves impressions i se li donaran ànims per al
següent.
-S’haurà d’evitar que l’angoixa dels exàmens s’encomani als pares. Si els
veuen patir, poc podran ajudar-los. Necessiten un ambient familiar serè.
Moltes crisis de juny són fonedisses i obeeixen només a nervis. En el cas
que els resultats no fossin prou bons, s’haurien de revisar, amb calma, les
causes. La mala planificació de l’estudi durant el curs serà probablement la
causa més freqüent, però pot ser-ho, també, una elecció inapropiada de l’opció d’estudi
que se segueix. En ambdós casos s’haurà d’ajudar-los a rectificar i buscar
solucions amb les ajudes necessàries.
Per a superar els nervis dels exàmens, res millor que un video relaxant. Es tracta d'un curt que va dirigir el meu net Miquel Nafria i que va ser objecte d'un treball a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona on estudia Comunicació audiovisual. El seu títol: "Somriu"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada