Conte de Nadal: El somni d'un arbre
El somni d'un arbre
(Part d'un conte d'un autor
anònim traduït de l'anglès pel pare Jorge Rivero)
"Hi havia una vegada, al cim d'una muntanya, un petit arbre que somiava en
gran sobre el que el futur li podria oferir.
El arbret mirant cap a les estrelles deia: "Jo vull guardar tresors.
Vull estar ple d'or i de pedres precioses. Jo seré el cofre de tresors més
bonic del món".
Els anys van passar. Va ploure, va brillar el sol i el petit arbre es va
convertir en un majestuós cedre. Un dia, un llenyataire va pujar al cim de la
muntanya. Mirà l'arbre i va dir: "Quin arbre tan bonic!", I amb
l'escomesa de la seva destral l'arbre va caure. "Ara em convertiran en un
cofre bonic, tindré dins meu tresors meravellosos!", va pensar l'arbre.
Es va emocionar quan el llenyataire el va portar al taller, però aviat li va
venir la tristesa. El fuster el va convertir en un pobre pessebre per alimentar
les bèsties. Aquell arbre no va ser cobert amb or, ni va contenir pedres
precioses. Només contenia pastura per animals.
Va passar el temps. Una nit, va brillar sobre l'arbre la llum d'una
estrella daurada. Una jove va posar el seu fill acabat de néixer en aquell
humil pessebre. "Jo voldria haver-li construït un bell bressol", li
va dir el seu espòs... La mare li va estrènyer la mà i va somriure mentre la
llum de l'estrella il·luminava la tosca fusta del pessebre i el nen que
plàcidament dormia sobre la palla. "El pessebre és bonic" va dir
ella. Tot d'una, l'arbre va comprendre que contenia el tresor més gran de
l'univers."
A vegades els nostres somnis
poden ser com els de l'arbre. Ambicionem èxits, forgem plans, tenim esperances,
grans o petites, de vegades lluny de la nostra pròpia realitat. Moltes vegades
ho ocupen tot i no deixen lloc a altres esperances. Però quan aquestes aspiracions
fracassen, o no es compleixen com haguéssim desitjat, o es compleixen, però ens
adonem que no acaben d'omplir la nostra vida, llavors "es veu clarament
que allò, en realitat, no ho era tot. És clar que l'home necessita una
esperança que vagi més enllà. És evident que només pot acontentar-se amb
quelcom infinit, quelcom que serà sempre més del que mai podrà aconseguir
(...). Aquesta gran esperança només pot ser Déu, que abraça l'univers i que ens
pot proposar i donar el que nosaltres per si sols no podem assolir”.(1)
Que el nen Déu ompli les nostres
vides d'esperança.
(1) Benet
XVI, encíclica Spe Salvi, 30-XI-2007, n 30 i 31.
Altres contes de Nadal podeu trobar-los en aquest blog a la pestanya "Temes" dins l'apartat "Altres":
"Una decisió important" (desembre 2011);
"Un ase amb molta sort" (desembre 2012);
"L'almoina" (desembre 2013)
Altres contes de Nadal podeu trobar-los en aquest blog a la pestanya "Temes" dins l'apartat "Altres":
"Una decisió important" (desembre 2011);
"Un ase amb molta sort" (desembre 2012);
"L'almoina" (desembre 2013)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada