Conte de Nadal: El somni d'un arbre

Escrita per -
El somni d'un arbre

(Part d'un conte d'un autor anònim traduït de l'anglès pel pare Jorge Rivero)

"Hi havia una vegada, al cim d'una muntanya, un petit arbre que somiava en gran sobre el que el futur li podria oferir.

El arbret mirant cap a les estrelles deia: "Jo vull guardar tresors. Vull estar ple d'or i de pedres precioses. Jo seré el cofre de tresors més bonic del món".

Els anys van passar. Va ploure, va brillar el sol i el petit arbre es va convertir en un majestuós cedre. Un dia, un llenyataire va pujar al cim de la muntanya. Mirà l'arbre i va dir: "Quin arbre tan bonic!", I amb l'escomesa de la seva destral l'arbre va caure. "Ara em convertiran en un cofre bonic, tindré dins meu tresors meravellosos!", va pensar l'arbre.


Es va emocionar quan el llenyataire el va portar al taller, però aviat li va venir la tristesa. El fuster el va convertir en un pobre pessebre per alimentar les bèsties. Aquell arbre no va ser cobert amb or, ni va contenir pedres precioses. Només contenia pastura per animals.

Va passar el temps. Una nit, va brillar sobre l'arbre la llum d'una estrella daurada. Una jove va posar el seu fill acabat de néixer en aquell humil pessebre. "Jo voldria haver-li construït un bell bressol", li va dir el seu espòs... La mare li va estrènyer la mà i va somriure mentre la llum de l'estrella il·luminava la tosca fusta del pessebre i el nen que plàcidament dormia sobre la palla. "El pessebre és bonic" va dir ella. Tot d'una, l'arbre va comprendre que contenia el tresor més gran de l'univers."

A vegades els nostres somnis poden ser com els de l'arbre. Ambicionem èxits, forgem plans, tenim esperances, grans o petites, de vegades lluny de la nostra pròpia realitat. Moltes vegades ho ocupen tot i no deixen lloc a altres esperances. Però quan aquestes aspiracions fracassen, o no es compleixen com haguéssim desitjat, o es compleixen, però ens adonem que no acaben d'omplir la nostra vida, llavors "es veu clarament que allò, en realitat, no ho era tot. És clar que l'home necessita una esperança que vagi més enllà. És evident que només pot acontentar-se amb quelcom infinit, quelcom que serà sempre més del que mai podrà aconseguir (...). Aquesta gran esperança només pot ser Déu, que abraça l'univers i que ens pot proposar i donar el que nosaltres per si sols no podem assolir”.(1)

Que el nen Déu ompli les nostres vides d'esperança.

(1) Benet XVI, encíclica Spe Salvi, 30-XI-2007, n 30 i 31.

 Altres contes de Nadal podeu trobar-los en aquest blog a la pestanya "Temes" dins l'apartat "Altres": 
"Una decisió important" (desembre 2011); 
"Un ase amb molta sort" (desembre 2012); 
"L'almoina" (desembre 2013)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures ...
Veure article complet

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?

Escrita per -
Imatge
  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.
Veure article complet

Pares: 15 - Ensenyar a volar

Escrita per -
Imatge
Ensenyar a volar He llegit , no fa gaire, una cita d’una santa, la Mare Teresa de Calcuta, que diu així: “Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol Ensenyaràs a somiar però no somiaran el teu somni Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida Però en cada vol, en cada somni. en cada vida estarà la petjada del camí ensenyat.” És una bona reflexió tant per als pares com a per als fills, també per a mestres, professors, alumnes, estudiants,... M’ha fet pensar en el primer article que es va publicar en aquest blog. Es titulava: “Arrels i ales” i recollia una cita que deia així: “Hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un arrels i l’altre ales” i ens preguntàvem si era possible que aquest dos llegats fossin objectius de la mateixa tasca, l’educativa, quan semblen contradictoris: les arrels fixen a la terra i les ales serveixen per tot el contrari, per volar. La resposta que es donava era que sí: es tractava de donar, durant el procés educatiu, per ...
Veure article complet