Família: 9 - Tots a taula
Tots a taula
Ha arribat a les meves mans el resum d’uns estudis
fets a EEUU sobre la relació existent entre la presencia de sobrepès en nois i
noies, amb la freqüència d’àpats fets en família. Es va observar una reducció
del 15% del risc de sobrepès en els grups de nois i noies que menjaven en
família sempre o quasi sempre.
Aquest i altres estudis posen de manifest que promoure
els àpats en família té una influència en la qualitat de la dieta i per tant en
reduir el risc de sobrepès. El menjar en família s’associa amb un consum més
gran de fruites, verdures, llet i cereals i una disminució de greixos, de
begudes refrescants i de fregits. D’aquesta manera s’aconsegueix l’adquisició
d’hàbits alimentaris bons, des de petits.
Però la influència en els bons hàbits alimentaris i en
el valor de la salut a través de la nutrició, no són els únics beneficis dels
àpats familiars.
La família és l’àmbit educatiu per excel•lència,
perquè és l’àmbit vital per excel•lència. Ho és perquè la seva funció no es
limita a una específica, com podria ser l’estudi, el treball, la diversió, la
nutrició, la salut,... sinó que englobant-les, d’alguna manera totes, la seva
funció és la vida en el seu sentit més ampli: vivim i aprenem a viure en
família.
El fet de compartir les estones de menjar reforça la
unitat familiar. Són estones de convivència molt propera i que pot ocupar un
temps prou important. Els pares han d’esforçar-se en crear el clima necessari
evitant interrupcions com poden ser la tele, el telèfon , els mòbils, la radio,
etc. L’ambient lliure de conflictes dels àpats familiars pot ser el lloc ideal
per la conversa espontània, en la que es dóna veu al més petit i a l’adolescent, i on es poden orientar
conductes i valors.
Sempre s’ha dit que l’educació de les persones on
millor es veu, és a la taula i en el joc. Això és així, perquè a la taula es
poden fer viure una sèrie d’hàbits que repercutiran directament en el to humà
que desitgem pels nostres fills. Petits detalls d’esperit de servei: parar
taula, ajudar a servir, passar el pa, posar aigua als altres, deixar triar,...
Detalls com: no mastegar amb la boca tancada, no parlar amb menjar a la
boca, no posar els colzes sobre la
taula, seure bé, no acotar-se sobre el plat, evitar sorolls innecessaris,...
Participar en la conversa, deixar parlar els altres,... Si tot això es fa
viure, amb una certa exigència amable per part dels pares i amb el seu exemple,
ajudarà a fer la vida agradable a la llar i els fills adquiriran hàbits
operatius bons (virtuts).
Lamentablement, avui es fa més difícil aconseguir
menjar junts. Les presses, els horaris escolars i de treball i el no valorar-ne
suficientment la conveniència, fan que no es coincideixi en el temps dels
àpats.
A l’hora d’esmorzar, les presses per arribar a temps a
l’escola o al treball, suposa, moltes vegades, que es faci apressadament, o es
faci fora de la llar, o els escolars es portin part a l’escola.
Per evitar-ho, només es necessari, moltes vegades,
aixecar-se deu minuts abans. Això suposarà que l’horari de la nit anterior
sigui l’adequat: no anar a dormir tard i fer el sopar aviat. Aleshores, amb
temps i amb gana, l’esmorzar es podria fer junts i amb tranquil•litat. En el
fons és un problema, moltes vegades, d’ordre.
A l’hora de sopar, pot resultar més fàcil aconseguir a
l’hora adequada, bastant abans de l’hora de retirar-se a dormir, fer l’últim
àpat del dia junts i tranquil•lament. Serà necessari valorar-ho i una mica
d’ordre.
Tots a taula! Tinguem en compte els beneficis que pot
comportar per tots els membres de la família, menjar junts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada