Virtuts: 11 - Esperit de servei


                 Esperit de servei


L’esperit de servei és connatural a la persona humana. Les persones volen servir, volen ser útils als altres, a la societat.

Tenim l’experiència de que quan ens trobem en una població desconeguda i volem arribar a un determinat lloc, i busquem l’ajuda d’algú, és habitual que la persona a qui li demanem aquesta ajuda,  s’esforci donant-nos tota mena d’explicacions, assegurant-se que l’hem entès i , fins i tot, ens pot acompanyar un tros per tal  de orientar-nos completament. Sovint, dóna la sensació que aquella persona estava esperant que algú li demanés alguna cosa per poder-li ser útil, per servir.  Fa poc, un amic m’explicava com perdut en cotxe en una gran ciutat, estrangera i especialment complicada, un conductor d’un altre cotxe al qui li havia demanat com arribar al seu hotel, el va fer seguir-lo durant mitja hora fins deixar-lo a la porta.



Podríem posar altres exemples en els que l’esperit de servei surt espontàniament: ajudar a creuar el carrer a una persona gran; professionals de l’atenció al client (dependents, cambrers,...) que no es queden només amb l’obligació estricte, pròpia de la seva professió, sinó que es desviuen per ajudar-nos; trobades col•lectives per menjar o excursions, on surt espontània la col•laboració de molts; davant de petits o grans accidents, en els que de seguida surt l’atenció a la persona perjudicada;...

Però no sempre és així. Per desgràcia hi ha persones que no tenen aquesta actitud. Sembla que han arribat al món per ser servits. Són gent que resulta desagradable, antipàtica i que ni es planteja la possibilitat de servir, de servir als altres.

L’esperit de servei és discret, no és ostentós, no vol lluir, moltes vegades ni es nota, i això el fa agradable i atractiu.

Hem d’ensenyar als nostres fills a viure l’esperit de servei amb alegria i disponibilitat, amb el desig de ser útils. La vida diària esta plena de petits serveis mutus. Els hem de fer veure que quan anem a buscar el pa al matí, algú ha estat treballant durant la nit o a la matinada perquè el tinguéssim. I el mateix amb el diari, i tantes altres coses...

Trobarem moltes ocasions: en el treball, a l’escola i especialment en la vida familiar; amb amics, companys, coneguts, persones que ens trobem pel carrer, al comerç on anem a comprar;... per, potser, en petits detalls, viure aquest esperit de servei, sense estar pendent de si ens ho agrairan o de si ho han merescut.

Als fills els hem d’ensenyar, també amb l’exemple, molts detalls de servei: a la taula estant atents a les necessitats dels altres, apropant el pa, l’aigua,...; cedint el millor seient a casa, o en el mitjà de transport deixar seure a una persona gran; col•laborant espontàniament en les tasques de la llar; retenint la porta perquè passi algú que ve darrera nostra; ajudant davant qualsevol situació en la que puguem ser útils... Es tracta d’adquirir una actitud positiva de manera que s’oblidin una mica d’ells mateixos i pensin en els altres. I així, més endavant, seran capaços de serveis més importants d’ajuda: monitors d’esplais, catequesis parroquials... Esperit de servei que també serà necessari en qualsevol situació en la que es trobaran en el món laboral.

Si els ensenyem l’esperit de servei descobriran que servir... és regnar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar