Virtuts: 11 - Esperit de servei
Esperit de
servei
Tenim
l’experiència de que quan ens trobem en una població desconeguda i volem
arribar a un determinat lloc, i busquem l’ajuda d’algú, és habitual que la
persona a qui li demanem aquesta ajuda,
s’esforci donant-nos tota mena d’explicacions, assegurant-se que l’hem
entès i , fins i tot, ens pot acompanyar un tros per tal de orientar-nos completament. Sovint, dóna la
sensació que aquella persona estava esperant que algú li demanés alguna cosa
per poder-li ser útil, per servir. Fa
poc, un amic m’explicava com perdut en cotxe en una gran ciutat, estrangera i
especialment complicada, un conductor d’un altre cotxe al qui li havia demanat
com arribar al seu hotel, el va fer seguir-lo durant mitja hora fins deixar-lo
a la porta.
Podríem posar
altres exemples en els que l’esperit de servei surt espontàniament: ajudar a
creuar el carrer a una persona gran; professionals de l’atenció al client
(dependents, cambrers,...) que no es queden només amb l’obligació estricte,
pròpia de la seva professió, sinó que es desviuen per ajudar-nos; trobades
col•lectives per menjar o excursions, on surt espontània la col•laboració de
molts; davant de petits o grans accidents, en els que de seguida surt l’atenció
a la persona perjudicada;...
Però no sempre
és així. Per desgràcia hi ha persones que no tenen aquesta actitud. Sembla que
han arribat al món per ser servits. Són gent que resulta desagradable,
antipàtica i que ni es planteja la possibilitat de servir, de servir als
altres.
L’esperit de
servei és discret, no és ostentós, no vol lluir, moltes vegades ni es nota, i
això el fa agradable i atractiu.
Hem d’ensenyar
als nostres fills a viure l’esperit de servei amb alegria i disponibilitat, amb
el desig de ser útils. La vida diària esta plena de petits serveis mutus. Els
hem de fer veure que quan anem a buscar el pa al matí, algú ha estat treballant
durant la nit o a la matinada perquè el tinguéssim. I el mateix amb el diari, i
tantes altres coses...
Trobarem
moltes ocasions: en el treball, a l’escola i especialment en la vida familiar;
amb amics, companys, coneguts, persones que ens trobem pel carrer, al comerç on
anem a comprar;... per, potser, en petits detalls, viure aquest esperit de
servei, sense estar pendent de si ens ho agrairan o de si ho han merescut.
Si els ensenyem
l’esperit de servei descobriran que servir... és regnar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada