Actituts: 6 - Una regla d'or

                   Una regla d’or

            Ho he vist escrit en algun lloc: “no parleu mai dels vostres fills davant seu. Si en parleu bé, correu el risc de fer-los vanitosos; si en parleu malament, els humiliareu perillosament ».

            Em sembla una regla d’or. La naturalitat i la senzillesa han d’impregnar la relació entre pares i fills, i complir-la amb fidelitat pot ajudar a aconseguir-ho.

            Si no es fa, es pot provocar algun d’aquests complexos: el de superioritat o el d’inferioritat, que se sembren des de petits i són igualment perillosos.

            Si el nen sent sovint que és intel•ligent, maquíssim, que té disposicions excepcionals i aptituds superiors a la seva edat, es tornarà d’una suficiència insuportable que xocarà més tard amb les dures realitats de la vida. Si, al contrari, li estan dient constantment que és inepte, ximple i té poca traça per fer les coses es convertirà, abans d’hora, en un fracassat o un desesperat. Si això es fa, a més a més, en presència d’altres, aguditzarem aquests sentiments.

            Hem de procurar un ajustat i positiu autoconcepte i una adequada autoestima que neix d’haver-lo ajudat a conèixer-se tal com és, a acceptar-se així i a il•lusionar-se a progressar i millorar sense neguits però amb constància. I per això són necessàries la naturalitat i la senzillesa.

            Els pares hem d’intervenir davant les actuacions dels nostres fills per corregir o aplaudir les seves actuacions, i donar-los, així, pautes de conducte. És la nostra obligació. Per fer-ho, un altre consell d’or seria: corregir o aplaudir l’acció, sense necessitat d’adjectivar la persona del fill. És millor dir: “Això ho has fet bé o ho has fet malament”, que no pas: “ets bo o dolent”. Jutgem l’acció, i deixem-nos de jutjar-los a ells. No condueix enlloc. El que hem de fer, és conèixer-los i ajudar-los.

            Hem d’evitar tot allò que pugui perjudicar la naturalitat i senzillesa del nen. A vegades, hi ha pares que provoquen també la falsa naturalitat fent actuar els fills davant els altres fent-los repetir alguna gracieta. Diuen: “que vegi aquest senyor com imites a tal persona”, o “per què no repeteixes el que vas contestar a la mestra”. Són frases desafortunades que poden fer més mal del que sembla.

            La frescor de l’ànima d’un nen és una planta massa delicada perquè no la preservem de vanes admiracions que poden entelar-la.